Marc Claudi Marcel III
De Viquipèdia
Marc Claudi Marcel III (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà, el més important de la família Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa. Va néixer poc abans del 268 aC i va morir el 208 aC
Va rebre entrenament militar en la seva joventut però la seva educació en altres camps no fou massa bona.
La primera magistratura que se li coneix es la de edil curul el 226 aC durant la qual va acusar al seu col·lega Gai Escantili Capitolí per un insult contra el seu fill, i Capitolí va haver de pagar una multa el producte de la qual Marcel va utilitzar per comprar objectes de culte sagrat pels temples. Un mica després fou escollit àugur.
El 222 aC fou cònsol per primera vegada; els ínsubres, derrotats l'any anterior pels cònsols Publi Furi i Gai Flamini, li van demanar la pau però va rebutjar els oferiments d'acord amb el seu col·lega Gneu Corneli Escipió, i un any més els romans van fer la guerra als gals. Aquestos llavors van demanar ajut als gesates (gaesatae) de més enllà dels Alps, que van enviar trenta mil homes; tot i així Marcel i el seu col·lega van envair les planes del riu Po i van assetjat la ciutat ínsubre d'Acerrae a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant Clastidium. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium; el cap gal Britomartus o Viridomarus fou mort per Marcel de pròpia ma. Després va tornar a Acerrae que poc després fou conquerida; la següent conquesta fou Mediolanum la ciutat més important de la regió. Els ínsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya (sinó la principal) només Marcel va rebre els honors del triomf.
No se l'esmenta en els següents anys fins després de la batalla del llac Trasimè; el 216 aC era pretor i se li va donar el comandament a Sicília però encara era al port d'Òstia a punt de sortir quan fou cridat a Roma al saber-se la noticia del desastre de la batalla de Cannes (216 aC). Se li van donar les corresponents instruccions i després de deixar 1500 dels seus homes a Roma, amb la resta va anar a buscar al que quedava de l'exèrcit romà i va portar els homes cap a la Campània on va acampar prop de Suessula.
Mentre Càpua havia obert les portes a Anníbal i Marcel va arribar just a temps per impedir que Nola fes el mateix; quan Anníbal es va acostar a la ciutat, Marcel, que era allí, va fer una sobtada sortida i va rebutjar als cartaginesos; fou una petita victòria però que va tenir un gran efecte moral entre els romans. Marcel va fer matar a 70 dirigents de la ciutat favorables als cartaginesos i va retornar a Suessula, però no va poder impedir que els cartaginesos conqueriren Casilinum.
Aviat fou cridat a Roma per consultes amb el dictador Luci Juni Pera i el seu magister equitum Tiberi Semproni Grac II; llavors va rebre el rang de procònsol i va retornar a Campània. Allí va rebre noticies de que Postumi, elegit com a cònsol pel 215 aC, havia mort a la Gàl·lia Cisalpina i Marcel fou escollit al seu lloc. El senat, hostil a que els dos consols foren plebeus, va rebutjar l'elecció dels comicis sota l'excusa d'auguris desfavorables, i Marcel va obeir i va renunciar a l'elecció retornant a Campània com a procònsol. A l'any 215 aC va tornar a defensar Nola contra Anníbal, també amb èxit.
A l'elecció dels cònsols del 214 aC, Marcel fou nomenat per tercera vegada junt amb Fabi Màxim. La campanya d'aquell any va tenir pocs resultat importants. Per tercera vegada va rebutjar un atac cartaginès a Nola i quan els púnics van marxar al sud contra Tàrent, va aprofitar per assetjar Casilinum, on la guarnició cartaginès finalment va capitular a condició de salvar la vida que els va garantir Fabi Màxim, però Marcel no va respectar l'acord i els va fer matar a tots; Fabi només en va poder salvar a 50 als que va deixar escapar.
El senat li va ordenar tot seguit d'anar a Sicília (vers agost o setembre del 214 aC). Arribat ràpidament a l'illa es va trobar amb que la mort Jerònim de Siracusa, inicialment favorable als romans, havia portat virtualment al partit cartaginès al poder, primer amb Andranòdor de Siracusa (que aviat va passar al camp romà) i després amb Epícides de Siracusa i Hipòcrates de Siracusa. Inicialment Marcel va tractar de negociar i fins i tot va aconseguir que els ambaixadors romans entressin i la ciutat i obtinguessin sentencia de desterrament contra els dos caps favorables a Cartago que van marxar a Leontins la qual fou ocupada pels romans que hi van exercir sagnants represàlies i van matar a 2000 desertors romans que van trobar. Aquestes crueltats van aixecar als siracusans contra Roma, i les forces siracusanes i sobretot els mercenaris, es van unir a Hipòcrates i Epícides que ara eren a Erbessos i que van recuperar el poder.
Marcel, les crueltats del qual eren la causa del que havia passat, es va presentar davant Siracusa i la va assetjar. Els seus atacs principals foren contra el barri d'Acradina per la part de mar. La ciència d'Arquímedes, que va inventar diversos aparells per la defensa, va fer impossible la conquesta, i Marcel va haver de convertir el setge en bloqueig. Mentre durava aquest, va deixar a Appi Claudi a Siracusa i va fer operacions a altres parts de l'illa, conquerint Heloros i Erbessos i destruint Megara Hiblea; Himilcó es va apoderar d'Agrigent, però Marcel va poder derrotar a Hipòcrates de Siracusa prop d'Acrae; llavors va avançar Himilcó, i Marcel es va haver de retirar cap el seu camp prop de Siracusa i en aquesta zona i al resta de l'illa es van produir llavors enfrontaments limitats ja que cap de les dues parts es podia imposar a l'altra; aquestos combats van suposar algunes avantatges pels cartaginesos: Murgàntia, amb uns importants magatzems militars, es va rendir als cartaginesos, i Enna no va obrir les portes als cartaginesos per la bàrbara matança dels seus habitants ordenada pel governador Luci Pinari, matança que encara va separar més als siracusans dels romans.
Ja havia arribat l'estiu del 212 aC i Siracusa seguia bloquejada; llavors Marcel va detectar una zona de la muralla de Siracusa poc protegida i de nit va atacar en aquest punt i es va apoderar d'Epípoles i tot seguit dels barris de Tyche i Neapolis que foren saquejats. Els cartaginesos sota Himilcó van fer un intent de salvar la ciutat però els seus atacs foren rebutjats; Marcel va renovar els atacs. Un cop d'estat interior dirigit per Mericus, cap dels mercenaris hispans, va obrir les portes de la ciutat a Marcel que hi va entrar i la va sotmetre a saqueig; les vides dels habitants foren respectades (alguns van morir com Arquímedes) però van quedar tant pobres que molts es van haver de vendre a si mateixos com esclaus per subsistir. Marcel es va apoderar del tresor i de les obres d'art, que va entregar als temples de Roma.
Els cartaginesos només controlaven Agrigent (governada per Hannó i ara també per Epícides) com a ciutat important, però des de allí Mutines feia incursions a l'interior. Marcel es va dirigir contra aquesta base i va derrotar a Hannó però no va ocupar la ciutat.
El 211 aC es va dedicar a arranjar els afers de l'illa. Abans de l'estiu va entregar el comandament al pretor Marc Corneli quan encara Mutines resistia i Agrigent no havia estat conquerida. Per tant el senat li va refusar els honors del triomf i només li va concedir una ovació. Aquesta fou celebrada amb més magnificència que molts triomfs mercès al botí fet a Siracusa.
Fou cònsol per quarta vegada el 210 aC junt amb Marc Valeri Leví. Només entrar en el càrrec es van aixecar veus contra el seu comportament a Sicília; tot i que alguns autors el lloen (especialment Plutarc) sembla que la seva conducta fou prou criminal com per indignar als seus propis conciutadans. Diputats de les ciutats sicilianes van començar a presentar queixes al senat on van trobar força suport si be finalment els seus actes foren ratificats però com a procònsol li corresponia Sicília i fou obligat a bescanviar-la per Itàlia amb l'altra cònsol. Més endavant els sicilians es van reconciliar amb Marcel i fou declarat patró de Siracusa i es va establir un festival anyal conegut con la Marcel·lea que es va celebrar fins al temps de Verres (73 aC).
Marcel com a cònsol es va unir a l'exèrcit consular a la Pulla i va conquerir Salàpia on el notable local Blasi li va obrir les portes, i després dues ciutats més al Samni. Mentre Anníbal va sorprendre i aniquilar l'exèrcit de Gneu Fulvi a Herdonea i Marcel va marxar contra el cartaginès: els dos exercits es van enfrontar prop de Numistro a Lucània en una batalla sense vencedor clar, i després ja només va fer moviments de poca importància. Fou cridat a Roma per celebrar els comicis però no hi va anar i els va haver de dirigir un dictador nomenat al efecte, Quint Fulvi.
A l'any següent (209 aC) va conservar el comandament com a procònsol i altre cop es va enfrontar amb Anníbal prop de Canusium on es van lliurar tres batalles seguides: a la primera no hi va haver resultat apreciable; a la segona els romans foren derrotats; i a la tercera els romans es van atribuir la victòria però el cert es que els cartaginesos van poder avançar cap al Bruttium sense ser molestats i Marcel no el va poder seguir pel gran nombre de ferits que tenia. Marcel va restar prop de Venúsia la resta de l'any. Un tribú va proposar llavors de treure-li el comandament però es va presentar a Roma i va aconseguir evitar-ho i encara fou escollit cònsol per l'any següent, per cinquena vegada, junt amb Tit Quint Crispí.
Al seu cinquè consolat el 208 aC fou enviat a Etrúria on va sufocar la revolta d'Arretium i va controlar el descontentament. Després va tornar a Roma i es va preparar per reprendre les operacions contra Anníbal però fou aturat per una auguris desfavorables. Finalment va arribar a Venúsia on era l'exèrcit consular i es va reunir amb el seu col·lega Crispí que venia del Bruttium. Anníbal havia establert el seu campament no lluny del campament roma (entre Venúsia i Bàntia) i els romans, en una missió de reconeixement, van caure en una emboscada dels númides i els romans foren derrotats i el mateix Marcel va resultar mort. Anníbal generosament li va rendir honors.
