Òstia
De Viquipèdia
Òstia (llatí Ostia) fou una ciutat del Latium a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma.
La moderna Òstia (Ostia Lido) està unida a Roma, i forma un districte del que l'antiga ciutat es la part principal, i es coneguda per Ostia Antica. Des el 1914 es va restablir com a seu episcopal.
Se la suposa fundada pel rei Anc Marci el 633 aC i fou una colònia romana que va servir de port a la ciutat. També s'explotaven les salines.
Fou estació permanent de la flota romana i va ser molt important a la segona guerra púnica per rebre subministraments, i fins i tot va quedar exempta de taxes el 207 aC.
El 87 aC fou ocupada per Sul·la i saquejada pels seus soldats. El 67 aC un esquadró de la flota que havia de combatre als pirates cilicis es va reunir en aquest port, i sobtadament fou atacat pels pirates i els vaixells foren destruïts.
Els dipòsits al·luvials del riu Tíber la van separar progressivament de la costa (avui es a tres kilòmetres). Juli Cèsar va voler establir una protecció artificial pel port però el projecte mai es va fer i fou abandonat pels seus successors fins que el va portar a terme l'emperador Claudi, que va decidir fer un port nou a un 3 km al nord d'Òstia, que es comunicaria amb el Tíber per un canal; el port va quedar ben protegit; quan va estar acabat fou batejat amb el nom de Portus Augusti. Neró en va fer les darreres obres i se'n va atribuir el mèrit per tot. Trajà el va engrandir i llavors fou anomenat Portus Trajani. Al seu entorn va sorgir una ciutat que es va dir Portus Ostiensis o Portus Urbis o Portus Romae i en general simplement Portus, que sota Constantí el gran va arribar a ser seu episcopal.
Adrià, Septimi Sever, Aurelià i algun altre emperador van fer construccions a Òstia, que al segle III ja estava en decadència. Però pel suport dels emperadors va poder mantenir encara una importància superior com a ciutat que la veïna Portus.
El 409 Òstia fou ocupada per Alaric I; el 537 aC el rei ostrogot Vitiges també la va ocupar. Les incursions dels sarrains als segles VIII i IX la van deixar en ruïnes. El segle X el bisbat fou traslladat a Velletri. Portus també es va abandonar el segle X quan el port es va omplir progressivament de sorra, i el comerç va haver de tornar al riu Tíber. El Papa Gregori IV va bastir un castell a Òstia per protecció del port i la ciutat es va començar a recuperar de les seves ruïnes. Però fins el 1612 no es va netejar el canal principal i es va construir un petit port anomenat Fiumicino.
