ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Òstia - Viquipèdia

Òstia

De Viquipèdia

Teatre d'Òstia
Teatre d'Òstia

Òstia (llatí Ostia) fou una ciutat del Latium a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma.

La moderna Òstia (Ostia Lido) està unida a Roma, i forma un districte del que l'antiga ciutat es la part principal, i es coneguda per Ostia Antica. Des el 1914 es va restablir com a seu episcopal.

Se la suposa fundada pel rei Anc Marci el 633 aC i fou una colònia romana que va servir de port a la ciutat. També s'explotaven les salines.

Fou estació permanent de la flota romana i va ser molt important a la segona guerra púnica per rebre subministraments, i fins i tot va quedar exempta de taxes el 207 aC.

El 87 aC fou ocupada per Sul·la i saquejada pels seus soldats. El 67 aC un esquadró de la flota que havia de combatre als pirates cilicis es va reunir en aquest port, i sobtadament fou atacat pels pirates i els vaixells foren destruïts.

Els dipòsits al·luvials del riu Tíber la van separar progressivament de la costa (avui es a tres kilòmetres). Juli Cèsar va voler establir una protecció artificial pel port però el projecte mai es va fer i fou abandonat pels seus successors fins que el va portar a terme l'emperador Claudi, que va decidir fer un port nou a un 3 km al nord d'Òstia, que es comunicaria amb el Tíber per un canal; el port va quedar ben protegit; quan va estar acabat fou batejat amb el nom de Portus Augusti. Neró en va fer les darreres obres i se'n va atribuir el mèrit per tot. Trajà el va engrandir i llavors fou anomenat Portus Trajani. Al seu entorn va sorgir una ciutat que es va dir Portus Ostiensis o Portus Urbis o Portus Romae i en general simplement Portus, que sota Constantí el gran va arribar a ser seu episcopal.

Adrià, Septimi Sever, Aurelià i algun altre emperador van fer construccions a Òstia, que al segle III ja estava en decadència. Però pel suport dels emperadors va poder mantenir encara una importància superior com a ciutat que la veïna Portus.

El castell de Gregori IV
El castell de Gregori IV

El 409 Òstia fou ocupada per Alaric I; el 537 aC el rei ostrogot Vitiges també la va ocupar. Les incursions dels sarrains als segles VIII i IX la van deixar en ruïnes. El segle X el bisbat fou traslladat a Velletri. Portus també es va abandonar el segle X quan el port es va omplir progressivament de sorra, i el comerç va haver de tornar al riu Tíber. El Papa Gregori IV va bastir un castell a Òstia per protecció del port i la ciutat es va començar a recuperar de les seves ruïnes. Però fins el 1612 no es va netejar el canal principal i es va construir un petit port anomenat Fiumicino.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Òstia


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -