Tiberi Semproni Grac II

De Viquipèdia

Tiberi Semproni Grac (Tiberius Sempronius TIB. F. C. N. Gracchus), fou un magistrat romà.

Fou edil curul el 216 aC i després de la batalla de Cannes fou nomenat magister equitum del dictador Marc Juni Pera, que va aixecar un nou exèrcit contra Anníbal. Van establir el campament prop de Casilinum i poc després el dictador va haver de tornar a Roma i Grac va quedar amb el comandament de les tropes però seguint les ordres del seu cap es va abstenir de lliurar cap combat tot i que va tenir oportunitats i que Casilinum estava assetjada pels cartaginesos i els habitants patien gana; va enviar provisions a la ciutat que va fer baixar pel riu durant tres nits, però a la quarta nit foren descoberts pels cartaginesos que van impedir nous lliuraments; la gana va augmentar aviat a Casilinum, i els habitants menjaven pells, rates i herbes, fins que finalment es van haver de rendir i van poder sortir pagant un rescat per cada home; 570 persones (mes de la meitat dels assetjats) havien mort ja de fam; la guarnició era en majoria de gent de Praeneste i el seu cap era Marc Anici. Més tard una estàtua recordant la seva gesta fou aixecada a la ciutat de Praeneste.

Poc després Grac es va reunir amb Pera a Roma, i per la seva obediència fou recomanat pel consolat que va exercir l'any 215 aC junt amb Luci Postumi Albí. Va fer un bon consolat; amb el comandament dels volones romans i aliats va creuar el riu Vulturnus i va establir el campament prop de Liternum on va entrenar i disciplinar a les tropes; es va assabentar que els campanis havien de tenir una assemblea a Hamae i es va dirigir a Cumes on va acampar i des de allí va llençar un inesperat atac contra l'assemblea; 2000 campanis van morir incloent el seu comandant Mari Alfi; després va retornar a Cumes i va acampar no lluny d'Anníbal que era a Tifata; Anníbal no va tardar a assetjar Cumae (Cumes) i Grac, que va acudir en ajut dels aliats, va quedar assetjat pel general cartaginès a la ciutat.

Va fer una victoriosa sortida i va agafar per sorpresa als assetjants entre els que fa ver nombroses baixes, retirant-se tot seguit sense problemes al darrera dels murs; Anníbal va intentar una batalla decisiva però Grac va romandre protegit al darrera dels murs sense arriscar. Finalment Anníbal va aixecar el setge i va tornar a Tifata i Grac va sortir de Cumes i va anar a Lucèria a la Pulla.

El 214 aC li fou prorrogat el comandament i va rebre ordres de fer operacions a la Pulla però el dictador Quint Fabi Màxim Berrugós el va enviar a Benevent; al mateix temps va arribar allí Hannó amb un fort exèrcit procedent del Bruttium, però ja la ciutat estava ocupada per Grac; Hannó va establir el seu camp al riu Cator i va assolar el territori; Grac va sortir de la ciutat i va establir els seus quarters prop dels de Hannó.

L'exèrcit de Grac estava format principalment de volones que esperaven la llibertat a canvi del servei, i Grac els va anunciar la seva llibertat abans de la batalla i això va apujar la moral dels combatents però no els va disposar a lluitar; tot i així Grac va complir la seva promesa al dia següent i els va preparar pel combat; Hannó va acceptar la lluita que va durar unes quantes hores i finalment les pèrdues cartagineses eren tan grans que Hannó es va haver de retirar; alguns volones que s'havien comportat amb covardia durant la batalla foren perdonats generosament per Grac.

Va tornar llavors a la ciutat de Benevent on fou rebut amb entusiasme i més tard va fer una dedicatòria al temple de Libertas a l'Aventí construït pel seu pare.

A finals d'any fou elegit cònsol pel 213 aC, tot i no estar present a l'elecció, juntament amb Quint Fabi Màxim Berrugós. En el seu consolat va portar la guerra a Lucània, va lliurar alguns combats menors i va ocupar algunes fortaleses de segon ordre; per no deixar el comandament va aconsellar nomenar un dictador per dirigir els comicis i per la seva pròpia recomanació fou elegit Gai Claudi Centó.

El 212 aC va rebre ordres d'abandonar Lucània i es va dirigir a Benevent. Un àugur li va anunciar una catàstrofe i poc després fou entregat per un lucà, Flavi, al general cartaginès Magó el Samnita, que li va preparar un parany al que el traïdor el va portar. Grac va morir en combat contra els homes de Magó a Campi Veteres a Lucània. Anníbal va rebre el seu cos i li va donar sepultura amb honor.