Mahdia
De Viquipèdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia. El seu nom li va donar el fatimita Al-Mahdi Ubayd Allah (909-934).
El 1905 tenia 12.000 habitants, el 1946 eren 14.937, el 1956 eren 18.494 i el 1966 21.788. La seva població al cens del 2004 era de 45.977 habitants. És capçalera d'una delegació amb 69.190 habitants.
Es troba al Ras Ifriqya entre Bekalta i Salakta, en un zona amb lloc arqueològics destacats i amb un gran desenvolupament turístic.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els darrers aglàbides ja havien abandonat Kairuan per Tunis, millor situada. El califa fatimita va dir que tenia una premonició i va buscar un lloc per la seva capital. La ciutat fou construïda sobre un petita península (Ras Ifriqiya) que s'enfonsa a la mar uns 1400 metres, i amb accés només per un camí estret; per terra no es podia ocupar i per mar el califa disposava d'una bona marina heretada dels aglàbides.
Diversos texts indiquen que a la zona ja hi havia hagut un establiment púnic i després roma, que va portar el nom de Gummi i en àrab Djumma. La elecció del lloc fou el 309 de l'hègira (912/913) i la inauguració de la ciutat el 8 de shawwal del 308 (20 de febrer del 921). Un mur de 175 metres barrava el pas cap a l'istme (amb un antemur 40 metres abans) i els murs tenien una amplada de més de 8 metres. La porta era de ferro ornada de lleons de bronze amb un vestíbul (anomenat Al-Sakifa al-Kahla, modernament transformat en Skifa kahla) de 33 metres de llarg per 5,10 d'ample. A la nova ciutat hi havia dos palaus (un pel califa i un pel seu fill ), edificis administratius, magatzems , pous i cisternes, un arsenal i una mesquita (restaurada als anys seixanta); el port interior era senzill però estava ben abrigat.
La ciutat no va ser mai poblada massivament, i la gent vivia al barri de Zawila, fora dels murs, barri que fou rodejat d'una rasa per Al-Kaim (934-946), fill i successor de Al-Mahdi. El 943 va esclatar la revolta del kharigita nukkarita Abu Yazid al-Nukkari, anomenat l'home de l'ase, que es va apoderar de Kairuan i va assetjar Mahdia (gener a octubre del 945) i només fou aturat per les muralles de la ciutat. La revolta fou finalment esclafada, però el nou califa Al-Mansur (946-953) va decidir sortir de la ciutat i fundar una nova seu a Al-Mansuriya, a la vora de Kairuan (setembre del 948), just al lloc on havia obtingut la victòria final decisiva sobre l'home de l'ase. Els seus succesors ja van residir al Caire.
Quan es va produir la invasió dels Banu Hilal, Mahdia va recuperar la seva condició de capital. El zírida Al-Muizz ben Badis s'hi va refugiar el 29 d'octubre del 1057. Era com un darrer refugi, i també tenia perill per mar: els pisans i genovesos la van atacar i ocupar el 1087 juntament amb Zawila. Les dues ciutats foren saquejades i cremades. El 1123 foren els normands qui la van atacar però foren rebutjats. El 1134 va ser atacada per terra pels hammadites. Un tractat signat amb els normands de Sicília el 536 de l'hègira (1140/1141) imposà a la ciutat condicions molt dures, i finalment Roger II de Sicília la va ocupar el 22 de juny de 1148 i va liquidar la dinastia zírida.
El 30 de juliol de 1159 els normands foren assetjats a la ciutat, per terra i mar, per l'exèrcit almohade de Abd al-Mumin ben Ali i finalment els normands van capitular el 21 de gener de 1160. Un governador almohade es va establir a la ciutat.
Uns quaranta anys després el governador Muhammad ben Abd al-Karim al-Radjradji al-Kumi, tot i que era de la mateixa tribu que Abd al-Mumin, es va aliar amb els mallorquins Banu Ghaniya i es va fer independent sota el califa Al-Nasir (1199-1213) amb el títol de Al-Mutawakkil ala Allah. El califa la va recuperar el 1205 i en va restaurar les fortificacions. També es va restaurar la vila de Zawiya que no s'havia repoblat des del incendi del 1057. Al nord.-oest va sorgir la vila d'Hibun (forma francesa moderna Hiboun) al llarg del segle XIII.
Entre el 685 i el 686 de l'hègira (1286/1287) l'almirall català Roger de Llúria, per ordre del rei, va atacar diverses posicions de la costa de la moderna Tunísia i entre elles Mahdia. El 1318 s'hi va fer independent Abu Darba ben al-Lihyani però només es va sostenir fins el 1323. El 1338/1339 (739 de l'hègira) va caure en mans de Ibn Abd al-Ghaffar, però el 1360 tornava a estar en mans dels hàfsides que estaven restaurant les seves fortificacions per ordre del ministre Ibn Tafragin.
El 20 de juliol de 1390 fou atacada pels genovesos amb suport de cavallers francesos i anglesos i dirigit per Lluís II de Borbó, en un atac massiu que va durar fins el 20 de setembre de 1390. La ciutat va resistir l'atac però va haver de pagar un tribut per obtenir l'aixecament del setge.
Carles V la va atacar el 1509 però no se'n va apoderar. Una vegada amb els hàfsides sota la seva protecció (1535) es va establir a la ciutat una guarnició (1539), però el 1540 va caure en mans del pirata Dragut. Al cap d'uns mesos en fou expulsat però la va recuperar tot seguit qui s'hi va mantenir fins el 8 de setembre de 1550 quant fou ocupada pel genovès al servei de Carles V, almirall Andrea Dòria. El 1554, abans de ser abandonada, fou desmantellada, i va quedar seguidament en mans dels otomans. L'aportació ètnica d'aquestos es va fer notar així com la dels andalusins o moriscs. El 60% de la població de Mahdia el 1970 era descendent dels koiloughlis (les guarnicions otomanes) que és la proporció més alta del país, i amb efectes visibles sobre les costums i els noms i cognoms.
El 1689 va patir una epidèmia de pesta; el 1740 fou evacuada per la població durament castigada per Ali Pasha per castigar a la ciutat per la seva fidelitat al seu oncle. El 1848 hi havia prou cristians per crear una parròquia. El 1858 va patir una epidèmia de colera que va fer estralls. Durant la revolta de 1864 els camperols de la zona van saquejar la ciutat (25 d'abril de 1864). L'expedició dita de Zarruk i les exigències dels creditors van arruïnar la ciutat.
El 1881 es va establir el protectorat francès i el 1885 fou declarada capital d'un caidat (districte). La municipalitat es va crear per decret el 21 de gener del 1887. El 6 d'agost de 1920 en una manifestació contra la carestia de la vida es van produir saquejos; el 21 de març de 1925 la ciutat va obeir la consigna de vaga general llançada a tot el país pel Destour; del 18 al 20 d'abril de 1933 hi va haver fortes manifestacions convocades pel Destour en protesta per l'enterrament a cementiris musulmans de tunisians amb nacionalitat francesa; encara era una ciutat petita quan va arribar la independència. El seu desenvolupament a partir de 1970 va aconsellar erigir la governació de Mahdia separada de Sussa i Sfax, i en va esdevenir capital el 9 de març de 1974
[edita] Economia
La seva economia estava i està basada en l'oleïcultura i la pesca (sobretot de sardina i peix blau, el port es el primer port pesquer del país), a la que s'ha afegit el turisme cada vegada més important. Al segle XVIII i XIX hi van haver plantacions de cotó però al segle XX ja havien desaparegut. No fou fins els anys setanta quan va començar el desenvolupament, accentuat més tard. El barri de Hiboun va esdevenir zona turística que es va anar eixamplant a tota la ciutat. Cada divendres es fa mercat a la ciutat vella. Avui dia tota la zona costanera està plena d'hotels. Les platges son d'arena blana i fina, i aigua turquesa, però fa molt de vent el que li resta atractiu en comparació amb altres platges més al nord.
[edita] Personatges cèlebres
Personatges famosos de la ciutat son els poetes Abu Amr Uthman al-Kaysí (conegut per Ibn Urayba) mort el 1260, i Ibn al-Simat (mort el 1291), i el teòleg sufita Kutb al-Dhamani (mort el 1224) que fou deixeble d'Abu Madyan.
[edita] Llocs de la ciutat
- La Skifa Kahla (o Bab Zouila, es a dir la "Porta obscura" o la "porta de Zawila").
- Cementiri marí
- Fortalesa otomana de Bordj el Kebir
- Portes de Mahdia
- La Gran Mesquita de Mahdia y altres edificis religiosos
- Museu de Mahdia
La galera de Mahdia trobada al mar prop de la ciutat és avui al Museu del Bardo
 Plaça del Caire centre de la ciutat vella |
 Plaça del Caire centre de la ciutat vella |
 Rodalies de la gran mesquita |
 Vista de la ciutat des de la Torre Obscura |
 Vista de la ciutat des de la Torre Obscura |
 Vista de la ciutat des de la Torre Obscura |
 Vista de la ciutat des de la Torre Obscura |
 Vista de la ciutat des de la Torre Obscura |
