ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Menzel Bouzelfa - Viquipèdia

Menzel Bouzelfa

De Viquipèdia

Menzel Bouzelfa o Menzel Bou Zelfa és una ciutat de Tunísia a la governació de Nabeul, al centre de la regió i península del Cap Bon. És a uns 50 km per carretera de Nabeul. Té a 9 km a l'oest la ciutat de Soliman. La seva activitat econòmica principal es la producció de taronges i mandarines (la comarca produeix dos terços de la producció nacional). La seva població es de 15.000 habitants. Cada any s'hi celebra un festival dedicat a la taronja.

Fou fundada al segle VIII sota els aglàbides, sobre les restes de l'antiga Megalòpolis, una ciutat agrícola d'origen cartaginès, que després va passar als romans. Sembla que fou poblada per grups de la tribu àrab dels Banu Tamim que parlaven un dialecte una mica diferent de l'àrab de l'Hedjaz i fou una estació a mig camí en Tunis i Kélibia, el port d'eon sortien els aglàbides en les seves expedicions per la mar Mediterrània i especialment a Sicília. Tot i existir nombroses restes arqueologiques púniques i romanes, no queda cap resta àrab anterior al segle XV (una tauleta trobada a la mesquita que indica que aquest edifici es va fer al començament del segle XV). Dos ksars o fortaleses que encara existeixen es van construir per protegir la ciutat a partir del segle XVI quan van començar els atacs castellans, seguits pels d'altres potencies. Al segle XVII s'hi van establir alguns andalusís i la seva influencia resta a la mesquita, al mausoleu de Sidi Abdelkader i a altres llocs. Foren els andalusos els que van introduir la vinya per complementar el cultiu de l'olivera i els fruiters fins llavors cultius predominants. El segle XVII als nombrosos establiments religiosos es van afegir les tàriques o confraries, en especial les de la Issaouia i la Qadaria amb el seus fidels anomenats murides. La zawiya de sidi Abdelkader de Menzel va adquirir (i conserva) el dret de control sobre totes les tàriques de Tunísia; els beis de Tunísia, veient la popularitat de la Qadaria, se'n van fer membres i van construir a Tunis una zawiya de Sidi Abdelkader per poder-hi anar a les festivitats religioses. Els cítrics es van desenvolupar a partir del segle XX, i la taronja coneguda per Maltesa Tunisiana es va fer famosa.

El 1952 la comarca junt amb la de Bargou va esdevenir el primer focus de la resistència contra els francesos. La municipalitat fou creada per decret el 19 de febrer de 1921, en una superfície de 175 hectàrees.

És capçalera d'una delegació amb 33.190 habitants al cens del 2004.

Tunísia Delegacions de Tunísia Bandera de la Tunísia
Delegacions: Agareb , Aïn Draham, Akouda, Alaa , El Alia, Amdoun , El Amra, Ariana Médina, Ayoun , Bab Bhar, Bab Souika, Balta Bou Aouane, Bardo , Bargou , El Battan, Béja Nord, Béja Sud, Bekalta, Belkhir, Bembla, Ben Arous, Ben Guerdane, Beni Hassen, Beni Khalled, Beni Khedache, Beni Khiar, Bir Ali Ben Khélifa, Bir El Hfay, Bir Lahmar, Bir Mchergua, Bizerte Nord, Bizerte Sud, Borj El Amri, Bouarada, Bou Argoub, Bouficha, Bouhaïra, Bouhajla, Boumerdès, Boumhel, Bourouis, Bousalem, Carthage, Chebba, Chorbane, Chrarda, Cité El Khadra, Dahmani, Dar Chaabane El Fehri, Degueche, Dhiba, Djerba Ajim, Djerba Houmet Essouk, Djerba Midoun, Douar Hicher, Douz, Echbika, Enfidha, Es Sers, Ettadhamen, Ezzahra, Ezzouhour (Tunis), Ezzouhour (Kasserine), Fahs, Faouar, Feriana, Fernana, Fouchana, Foussana, Gaafour, Gabès Ouest, Gabès Sud, Gabès Médina, Gafsa Nord, Gafsa Sud, Ghannouch, Ghardimaou, Ghar El Melh, Ghazala, Ghomrassen, El Ghraiba, Goubellat, La Goulette, Grombalia, Guetar, Haffouz, Haïdra, Hajeb El Ayoun, Hamma, Hammam Chott, Hammamet, Hammam Ghezaz, Hammam Lif, Hammam Sousse, Haouaria, Hassi El Ferid, Hazoua, Hbira, Hencha, Hergla, Hrairia, Jammel, Jebel Jelloud, Jebeniana, Jedaida, Jedeliane, Jelma, El Djem, Jendouba Nord, Jendouba Sud, Jerissa, Joumine, Kabaria, Kairouan Nord, Kairouan Sud, Kalaa Kebira, Kalaa Khesba, Kalaa Sghira, Kalaat El Andalous, Kalaat Senan, Kasserine Nord, Kasserine Sud, Kebili Nord, Kebili Sud, Kef Est, Kef Ouest, Kelibia, Kerkennah, Kesra, Kondar, Korba, Le Kram, El Krib, Ksar, Ksar Hellal, Ksibet El Mediouni, Ksour, Ksour Essef, Laroussa, M'Hamdia, M'Saken, Mahdia, Mahres, Majel Belabbes, Makthar, Manouba, Mareth, La Marsa, Mateur, Matmata, Matmata Nouvelle, Mazzouna, Mdhilla, Médenine Nord, Médenine Sud, Médina, Mégrine, Mejez El Bab, Meknassi, Melloulech, El Menzah, Menzel Bourguiba, Menzel Bouzaiene, Menzel Bouzelfa, Menzel Chaker, Menzel Habib, Menzel Jemil, Menzel Temime, Metlaoui, Metouia, El Mida, Mnihla, Moknine, Monastir, Mornag, Mornaguia, El Mourouj, Nabeul, Nadhour, Nasrallah, Nebeur, Nefta, Nefza, Nouvelle Médine, Omrane, Omrane Supérieur, El Ouardia, Oued Ellil, Oued Mliz, Ouerdanine, Oueslatia, Ouled Chamekh, Ouled Haffouz, Oum Larais, Radès, Raoued, Ras Jebel, Redeyef, Regueb, Remada, Rouhia, Sabalat Ouled Asker, Sahline, Sakiet Eddaier, Sakiet Ezzit, Sakiet Sidi Youssef, Samar, Saouaf, Sayada-Lamta-Bou Hjar, Sbeitla, Sbiba, Sbikha, Sejnane, Sened, Sfax Médina, Sfax Ouest, Sfax Sud, Sidi Aich, Sidi Ali Ben Aoun, Sidi Alouane, Sidi Bou Ali, Sidi Bouzid Est, Sidi Bouzid Ouest, Sidi El Béchir, Sidi El Heni, Sidi Hassine, Sidi Makhlouf, Sidi Thabet, Sijoumi, Siliana Nord, Siliana Sud, Skhira, Soliman, Souassi, Souk El Ahed, Souk Jedid, Soukra, Sousse Jaouhara, Sousse Médina, Sousse Riadh, Sousse Sidi Abdelhamid, Tabarka, El Tahrir, Tajerouine, Takelsa, Tamaghza, Tataouine Nord, Tataouine Sud, Teboulba, Tebourba, Téboursouk, Testour, Thala, Thibar, Thina, Tinja, Tozeur, Utique, Zaghouan, Zaouiet-Ksibet Thrayet, Zarzis, Zarzouna, Zeramdine, Zriba
En altres llengües


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -