Tozeur
De Viquipèdia
Tozeur (توزر) és una ciutat i oasi de Tunísia, capital de la governació de Tozeur, al sud-oest del país. Segons el cens del 2004 té 32.400 habitants. És capçalera d'una delegació amb 40.780 habitants (2004).
Es troba al nord-oest del llac salat de Chott El Djerid. És final d'una línea ferroviària i disposa d'aeroport internacional (Tozeur-Nefta). La ciutat vella és construïda sovint amb unes rajoles pròpies de la zona, barreja d'arena i argila, especialment al barri d'Ouled El Haffouz (al nord-oest). El palmerar de Tozeur té més de 300.000 palmeres que ocupen un miler d'hectàrees; hi hauria unes dues-centes fonts de la zona d'Aïn El Aïoun (avui seques a causa dels nombrosos pous que proveeixen d'aigua a la ciutat).
[edita] Descripció de la ciutat
El centre de la ciutat es la plaça del mercat propera a l' avinguda Farhat Hached (a l'oest, que porta a l'aeroport pel nord i, a través de l'avinguda de la Llibertat, a la carretera MC 106 pel sud, direcció Degache) on es troben portes, mesquites i minarets i nombroses agencies i comerços, a més de dos cementiris. En perpendicular pel sud l'avinguda Habib Bourguiba que enllaça amb l'avinguda Abul Kacem Ech Chabbi amb hotels i al final el Museu Dar Chariet. L'avinguda Habib Bourguiba té paral·lel el carrer Ibn Chabbat d'on arranquen dues carreteres, la ja esmentada MC 106, i la GP 3 (direcció Gafsa), prop de la qual hi ha l'estació de tren i un zoològic amb animals propis de la zona del desert.
[edita] Història
La ciutat és d'origen libi (berber) i fou un centre de caravanes, que fou utilitzat pel comerç dels cartaginesos. Els romans s'hi van instal·lar el 33 aC i la ciutat es va dir Thusuros, però no queden pràcticament restes romanes. El comerç de dàtils i esclaus fou actiu en aquest període i fou també una posició de frontera a partir del segle III. Una església cristiana fou substituïda per la mesquita A Kasr al barri de Ouled al-Hadar. Va passar als musulmans i els hàfsides hi van construir dos mesquites. Al segle XIV va tenir un gran desenvolupament i es va estendre fora del palmerar. Va romandre com a estació de caravanes fins al segle XIX i després la seva activitat fou principalment el cultiu de dàtil de l'apreciada varietat Deglet Nour. El 23 de juliol de 1888 un decret va crear la municipalitat. El descobriment de les mines de fosfats a les comarques de Metlaoui (uns 40 km al nord) i de Redeyef va disminuir la seva població. Però als anys setanta es va recuperar amb l'arribada dels turistes. El 1980 es va obrir l'aeroport internacional.
[edita] Personatges il·lustres
Nadiu de la ciutat són: el famós matemàtic Ibn Chabbat (mort el 1282) que va fer a l'oasi importants obres de millora del repartiment de l'aigua; i el poeta Abul Kacem Ech Chabbi.
Tunísia | Oasis de Tunísia | |
---|---|---|
Oasis: Gabès, Gafsa, Tozeur, Nefta, Kebili, El Hamma, Douz, Matmata, Tamerza, Chebika |