Karakoram

De Viquipèdia

Els pics més alts del Karakoram vistos des de l'Estació Espacial Internacional

Camió pakistanès a la carretera del Karakoram. El Nanga Parbat és visible al rerefons

El Karakoram (també conegut com a Karakorum) és un massís muntanyós situat al nord del Caixmir (Pakistan i l'Índia). S'estén des del límit de l'Afganistan fins a la vall del Shayög. Pertany al sistema alpino-himalaià, format durant l'orogènia terciària. És en essència una serralada d'alta muntanya que s'estén per les fronteres del Pakistan, la Xina i l'Índia, formada per altres serralades principals de les regions de Gilgit, Ladakh i Baltistan: el Gran Karakoram o Mustagh, l'Aqhil Karakoram, el Kailash i el Ladakh. És una de les grans serralades de l'Àsia, sovint considerada conjuntament amb l'Himàlaia, però tècnicament parlant independent d'aquesta cadena muntanyosa. Karakoram significa "grava negra" en turc, ja que moltes de les seves glaceres estan cobertes per runa.

Al Karakoram s'hi troben més de 30 pics amb alçàries superiors al 7.300 m, incloent-hi el K2, el segon pic més alt del món, de 8.611 m. La majoria d'aquests pics es troben a la zona nord del Pakistan. La cadena, infranquejable, té una llargària d'uns 500 km, amb altituds que oscil·len entre els 4.500 i els 7.000 m, essent la regió del món amb més nombre de glaceres excloent-ne les regions polars. La glacera Siachen, amb 70 km de longitud, i la Biafo, amb 63 km, són la segona i la tercera glaceres del món en llargària fora de les regions polars: la glacera Fedtxenko al Pamir (Tadjikistan) té 77 km de longitud. Les glaceres Baltoro i Batura tene 57 km de llargària, exactament els mateixos que la de Bruggen (o Pius XI) al sud de Xile.

El Karakoram està delimitat al nord-est pels marges de l'altiplà del Tibet, i al nord pel congost de Wakhan i el Pamir. A l'oest de l'extrem nord-occidental del Karakoram s'hi troba l'Hindu Raj, més enllà del qual segueix l'Hindu Kush. Els límits meridionals estan formats pels rius Gilgit, Indus i Shyok, que separen la cadena muntanyosa del límit nord-oest de l'Himàlaia pròpiament dit.

A causa de la seva alçària, que fa que sembli gairebé una gran cinglera, el Karakoram és molt menys habitat que parts de l'Himàlaia. Els primers exploradors europeus el visitaren per primer cop a primers del segle XIX, seguits de topògrafs britànics al 1856.

El pas de Muztagh va ser creuat al 1887 per l'expedició del coronel Francis Younghusband i les valls de més amunt del riu Hunza foren explorades per George Cockerill al 1892. Les expedicions a les dècades de 1910 i 1920 van dibuixar a ulls occidentals la geografia de la regió.

Marcel Ichac va rodar la pel·lícula "Karakorum", que relatava una expedició francesa de l'any 1936. La pel·lícula va guanyar el Lleó d'Argent al Festival de Cinema de Venècia del 1937.

La serralada és travessada per la carretera del Karakoram, la carretera internacional més alta del món, a través del port de muntanya del Khunjerab, i connecta el Pakistan amb la Xina.

[edita] Rellevància geològica

El Karakoram i l'Himàlaia tenen una importància cabdal per als científics per diverses raons. Totes dues serralades són dues de les zones amb major activitat geològica, així com la zona de contacte entre dos continents que estan xocant. Per tant, són importants en l'estudi de les plaques tectòniques. Les glaceres poden servir com a indicador del canvi climàtic, avançant i reculant amb els canvis a llarg termini en la temperatura i les precipitacions. De fet, es creu que dues cadenes muntanyenques amb aquestes dimensions fins i tot podrien haver causat un canvi quan es van formar ara fa 40 milions d'anys (orogènia terciària). Les grans quantitats de roca exposades a l'atmosfera són fraccionades per l'acció del diòxid de carboni. Aquest procés elimina el gas amb efecte hivernacle de l'atmosfera, i podria haver causat un refredament global del clima i desencadenar un seguit de glaciacions.

[edita] Pics més alts

El K2 o Qogir Feng

La majoria del pics més alts es troben a les àrees septentrionals del Pakistan, als anomenats Territoris del Nord. Els pics més notoris són:

K2 (Qogir Feng) (8.611 m)
Gasherbrum I (8.068 m)
Broad Peak (Phalchen Kangri) (8.047 m)
Gasherbrum II (8.035 m)
Gasherbrum IV (7.925 m)
Distaghil Sar (7.885 m)
Masherbrum (7.821 m)
Rakaposhi (7.788 m)
Kanjut Sar (7.761 m)
Saser Kangri (7.672 m)
Chogolisa (7.665m)
Haramosh Peak (7.397 m)
L'Ogre (7.285 m)
Muztagh Tower (7.273 m)

La majoria dels grans pics es troben a les regions del Baltistan i del Ladakh. El Baltistan te més de 100 pics amb més 6.500 metres per sobre del nivell del mar.

[edita] Subcadenes

El nomenclàtor i les divisions de les diverses subcadenes del Karakoram no estan universalment acceptats. Tanmateix, la següent és una llista d'importants subcadenes que segueix en Jerzy Wala.^[1] Les cadenes estan llistades aproximadament d'oest a est.

Batura Muztagh
Rakaposhi-Haramosh
Spantik-Sosbun
Hispar Muztagh
Ghujerab Sud
Panmah Muztagh
Wesm
Masherbrum
Baltoro Muztagh
Saltoro
Siachen Muztagh
Rimo Muztagh
Saser Muztagh

[edita] Referències

↑ Jerzy Wala, Orographical Sketch Map of the Karakoram, Swiss Foundation for Alpine Research, Zuric, 1990.

Curzon, George Nathaniel. 1896. The Pamirs and the Source of the Oxus. Royal Geographical Society, Londres. Reeditat a: Elibron Classics Series, Adamant Media Corporation. 2005. ISBN 1-4021-5983-8 (rústica); ISBN 1-4021-3090-2 (tapa dura).