Jorge Pacheco Areco
De Viquipèdia
| Jorge Pacheco Areco | |
| 33è President de l'Uruguai | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 6 de desembre de 1967 – 1 de març de 1972 | |
| Precedit per | Óscar Diego Gestido |
| Succeït per | Juan María Bordaberry |
| Naixement | 9 d'abril de 1920 Montevideo (Uruguai) |
| Defunció | 29 de juliol de 1998 Montevideo (Uruguai) |
| Partit polític | Partit Colorado |
| Professió | Periodista |
Jorge Pacheco Areco (Montevideo, 9 d'abril de 1920 - íbidem. 29 de juliol de 1998) va ser un polític i periodista uruguaià, president de la República Oriental de l'Uruguai entre el 6 de desembre de 1967 i l'1 de març de 1972.
Fill i nét de polítics, va cursar estudis de Dret que no va finalitzar. Va ser professor de literatura i castellà i periodista del diari El Día del que va ser director entre 1961 i 1965. Va haver de renunciar a la direcció d'aquest diari a causa del seu suport personal a la reforma constitucional anticolegialista que triomfaria a la fi el 1966. Així mateix, va ser diputat entre 1963 i 1967, pel Partit Colorado.
Com a membre del Partit Colorado va ser electe Vicepresident per al mandat de Óscar Diego Gestido. Va assumir com a president després de la mort d'aquest, ocorreguda el desembre de 1967 arran d'un atac cardíac.
Va presidir un govern de tall autoritari, governant en el marc de mesures promptes de seguretat, reprimint les agitacions socials i la guerrilla dels tupamaros amb duresa i arribant fins i tot a la censura de la premsa i a la prohibició d'alguns partits polítics d'esquerra. És acusat pels seus detractors d'establir les bases per al cop d'estat que es donaria el juny de 1973.
En el període de la dictadura va exercir diversos càrrecs com a ambaixador, a Espanya, Suïssa i els Estats Units[1].
En 1980 va recolzar el projecte de reforma constitucional proposat per la dictadura, que va fracassar en les urnes en el plebiscit del 30 de novembre d'aquell any. Dos anys més tard, en eleccions internes al Partit Colorado, el seu sector, la "Unión Colorada" i Batllista, va perdre la primacia davant la liberal Llista 15.
El 1984 va ser candidat presidencial, amb Carlos Pirán com a company de fórmula, resultant derrotat internament per Julio María Sanguinetti. La seva candidatura es va repetir el 1989, (acompanyat per Pablo Millor), que va registrar un considerable augment del nombre de vots, i el 1994, (amb Eduardo Ache), ja a un nivell purament testimonial.
Va morir el 29 de juliol de 1998 a Montevideo, a causa d'una insuficiència respiratòria.
El 2003, cinc anys després de la seva mort, el llavors president uruguaià Jorge Batlle va inaugurar el Centre d'Estudis Pacheco Areco, com a homenatge a la seva memòria[2].
Fora del sector polític, Pacheco va ser, així mateix, un destacat esportista en l'àmbit de la boxa i els aparells[3].
[edita] Referències
- ↑ Article del diari espanyol El Mundo, sobre la mort de l'expresident uruguaià Jorge Pacheco Areco. Publicat el 1998
- ↑ Article del diari uruguaià El País. Publicat el 2003
- ↑ Biografia de Pacheco Areco
[edita] Enllaços externs
- Presidència de l'Uruguai (castellà)
