Joan Pich i Santasusana
De Viquipèdia
Joan Pich Santasusana (Barcelona, 23 d'octubre de 1911 - Badalona, Barcelonès, 1 de juliol de 1999) fou un músic català, art en la que ha destacat com a violoncel·lista, compositor, pedagog i director d'orquestra. Director del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona[1] (1964-1977).
Començà els estudis musicals oficials als vuit anys a l'Escola Municipal de Música. Hi estudià violoncel, piano, harmonia, contrapunt, fuga, composició i instrumentació amb els mestres Alfonso, Quintas, Morera i, particularment, amb Blanca Selva. Subvencionat per la Generalitat en temps de la II República, estudià direcció d'orquestra amb Scherchen a Ginebra (Suïssa).
Ingressà als quinze anys, com a violoncel·lista, a l'Orquestra Pau Casals participant a nombrosos concerts. Fou director de l'Associació Musical del districte IX de Barcelona (1930), de l'Institut Orquestral de l'Associació Obrera de Concerts (1933), dels Estudis Musicals Blanca Selva (1934), de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Associació de Catalunya (1937) del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1966-77), del Conservatori Professional de Música de Badalona (1980, del qual en fou fundador i professor de violoncel, harmonia, contrapunt, fuga i composició), de les orquestres: Simfònica i Filharmònica de Barcelona, Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria, simfònica de RNE, a Madrid, de la Banda Municipal de Barcelona i de l'Orquestra de Cambra Joan Macià, de Barcelona.
Ha dirigit, a més, les orquestres: Nacional, Ciutat de Barcelona, Simfònica de Madrid, Simfònica de Ginebra, Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Simfònica Catalana, Simfònica de València, Municipal de Valladolid, Simfònica de la Ciutat de Mallorca, Clàssica de Madrid i Banda Municipal de Madrid. En concerts simfònico-corals ha dirigit els cors: Orfeó Català, Orfeón Pamplonés, Massa Coral de Madrid, Orfeó Gracienc, Orfeó de Sants, Capella Clàssica Polifònica i Orfeó L'Eco de Catalunya, del qual també en fou director titular.
Ha estrenat obres de J.Rodrigo, S. Bacarisse, J.Zamaois, Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, A. Vitalini, V. Asensio, A. Tòrrandell, A. Borguñó, R. Serrat, M. Parada. J. Mas Porcel, L. Milà, E. Muñoz Gomis, J. Bernet i J. Català.
El 1934 aconseguí per concurs-oposició la plaça de professor d'Educació Musical a l'Ajuntament de Barcelona i el 1950, també per concurs-oposició, la càtedra d'Harmonia i Contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. L'any 1956 li va ser concedit el Premio Nacional Román García Sanz de direcció de Bandes de Música Civils.
Ha presidit i ha format part de jurats internacionals i nacionals de composició i d'interpretació musical a Barcelona, Madrid, Suïssa, França i Itàlia.
És autor d'una exhaustiva Enciclopèdia de la Música, acadèmic corresponent a Barcelona de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. També corresponent a Badalona de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i Membre d'Honor del Patronat de Música de Badalona.
L'Ajuntament de Badalona va instaurar les Beques Mestre Joan Pich i Santasusana per atorgar ajuts a ex-alumnes del Conservatori que han cursat estudis de Grau Mitjà i volen completar els seus estudis superiors a l'estranger o en altres indrets de l'Estat[2].
