Joan Carles I d'Espanya
De Viquipèdia
Joan Carles I Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó de les Dues Sicílies (Roma 1938), Rei d'Espanya i Comte de Barcelona, entre altres títols històrics. Joan Carles I fou proclamat Rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975. Després de succeir Franco com a Cap de l'Estat, va impulsar la transició democràtica d'Espanya cap a una monarquia constitucional. Les característiques i funcions del seu càrrec vénen determinades per la Constitució.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill de Joan de Borbó i de Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, va néixer a Roma, Itàlia, el 5 de gener del 1938, on estava exiliada la seva família des de la seva sortida d'Espanya després de la proclamació de la Segona República. Era nét per línia paterna dels Reis Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg, i per línia materna de l'Infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la Princesa Lluïsa d'Orleans.
En la reunió del 25 d'agost del 1948 entre Francisco Franco, llavors Cap d'Estat d'Espanya, i Joan de Borbó, Comte de Barcelona, es va acordar que el Príncep Joan Carles es traslladés a Espanya per a cursar allí els seus estudis. Segons l'acord, va estudiar a Madrid el batxillerat. Posteriorment va realitzar la seva instrucció militar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa (1955-1957), a l'Escola Naval Militar de Marín a Pontevedra (1957-1958) i finalment a l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier (Múrcia) (1958-1959).
[edita] Núpcies i descendents
El 1962 es casà amb la Princesa Sofia de Grècia, filla dels Reis Pau I de Grècia i Frederica de Hannover. Amb Sofia de Grècia ha tingut tres fills:
- Sa Altesa Reial la Infanta Helena d'Espanya nascuda a Madrid el 1963 i casada l'any 1995 amb l'aristòcrata Jaime de Marichalar.
- Sa Altesa Reial la Infanta Cristina d'Espanya nascuda a Madrid el 1965, i casada l'any 1997 amb Iñaki Urdangarín.
- Sa Altesa Reial el Príncep Felip d'Espanya, Príncep de Girona, Astúries i Viana, nat a Madrid el 1968 i casat l'any 2004 amb Letizia Ortiz Rocasolano.
[edita] Hereu de la Corona
En virtut de la Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat del 26 de juliol, 1947, Franco va acceptar la conversió d'Espanya en reialme i posteriorment, acceptà al Príncep Joan com el seu successor a títol de Rei, la qual cosa va ser ratificat per les Corts el 22 de juliol de 1969, davant les quals va jurar el seu nomenament i la defensa de les Lleis Fonamentals del Movimiento. D'acord amb la tradició, la successió devia recaure en el seu pare, Joan de Borbó i Battenberg, hereu del derrocat Alfons XIII d'Espanya. No obstant això, l'existència d'un moviment contra el franquisme i que volia la restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó, Comte de Barcelona (que hauria d'haver regnat amb el nom de Joan III), i les no gaire cordials relacions d'ell amb Franco, van fer que aquest decidís imposar un salt en la línia successòria. Com que no podia ostentar el títol de Príncep d'Astúries, que corresponia al seu pare, fou creat el de Príncep d'Espanya (que només usà ell). Aquest salt, acceptat a contracor pel Príncep Joan, va crear un conflicte intern en la Casa Reial d'Espanya. El Comte de Barcelona no va renunciar oficialment als seus drets successoris fins a 1977, quan el regnat del seu fill era ja un fet, conservant però el títol de Comte de Barcelona. El Príncep Joan va ser proclamat Rei amb el nom de Joan Carles, ja que hauria resultat conflictiu que arribés a regnar amb el nom de Joan III, que corresponia al seu pare.
Joan Carles va assumir interinament el lloc de Cap d'Estat durant el franquisme (19 de juliol a 2 de setembre, 1974 i 30 d'octubre a 20 de novembre, 1975), per causa de les malalties de Franco. Després de la mort de Franco, va ser proclamat Rei d'Espanya el 22 de novembre, 1975.
[edita] Regnat
Després de la mort de Francisco Franco, Joan Carles I ràpidament va impulsar reformes democràtiques, que van sorprendre els elements franquistes de la societat. Va designar a Adolfo Suárez González, un ex-dirigent del Movimiento Nacional, com a president del Govern. El 16 de febrer de 1976, en la seva primera visita oficial a Catalunya, en un acte celebrat al Saló del Tinell, conscient que l'ús oficial de la llengua catalana havia estat prohibit pel general Franco, el Rei Joan Carles pronuncià bona part del seu discurs en català: «Catalunya pot aportar a aquesta gran tasca comuna una contribució essencial i que no té preu. L'afecció dels catalans a la llibertat és llegendària, i sovint ha estat fins i tot heroica. El català és amic de les coses concretes i, per això, és també realista, ordenat i treballador. En aqueixa terra floreix l'esperit de solidaritat; la cooperació, l'obertura i la comprensió envers els altres hi són fàcils. Per aixó, tant de bò que el vostre exemple i la vostra voluntat decidida facin que aqueixes virtuts catalanes influeixin beneficament en molts d'altres espanyols».
El 15 de juny, 1977, es van realitzar les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco. Al mateix temps, el Rei Joan Carles va jugar un paper decissiu [1] en les converses entre el govern d'Adolfo Suárez y els delegats de l'Assemblea de Parlamentaris catalans, per tal de restablir les institucions catalanes que havien estat abolides per Franco. L'any anterior, el Rei ja havia pres la iniciativa d'iniciar els contactes amb el president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, i el 29 de juny de 1977 el va rebre al Palau de la Zarzuela. Mesos després, el Rei Joan Carles signà el Reial Decret del 29 de setembre que restablia la Generalitat de Catalunya i en nomenava president al Molt Honorable Josep Tarradellas i Joan.
El 1978 els ciutadans espanyols van aprovar en referèndum la nova Constitució que va reconèixer a Joan Carles com a Rei d'Espanya, amb les atribucions pròpies d'un monarca constitucional.
El 1979, el Rei Joan Carles I va instituir la Ruta de Quetzal i la va promoure culturalment entre els estudiants espanyols que viatjaven a Llatinoamèrica. És el primer monarca espanyol que visità Puerto Rico, l'any 1987.
Un intent de Cop d'Estat es va realitzar el 23 de febrer, 1981 conegut com a "23-F". Aquest dia, durant la investidura del candidat a la Presidència del Govern Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, es va produir la presa del Congrés dels Diputats per part de forces de la Guàrdia Civil al comandament del tinent coronel Antonio Tejero Molina. Simultàniament en la Capitania General de la VI Regió Militar (València) el tinent general Jaime Milans del Bosch va ocupar els carrers de la ciutat amb tancs i va haver diversos conats en altres punts, com la presa dels estudis de Televisió Espanyola de Prado del Rey (Madrid). No obstant això, el Rei va reaccionar ràpidament, i per mitjà de la televisió va cridar als espanyols a donar suport al govern legítimament democràtic. La seva ràpida intervenció va detenir el cop, i el govern democràtic va ser restaurat, a la vegada que la monarquia quedava afermada per l'actuació del Rei com a salvador de la situació. La monarquia, molt qüestionada sobre tot per les bases dels partits d'esquerra durant la Transició, els quals li atribuïen ser part de la continuació del franquisme només que amb altre tarannà, va quedar així més legitimada després de l'intent colpista.
Des de 1981 fins a l'actualitat la monarquia i el Rei s'han cenyit al seu paper constitucional, abandonant perilloses incursions polítiques. L'any següent fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà (Alemanya), en reconeixement dels seus esforços en favor de la integració europea.[2] El 1983 fou guardonat amb la primera Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, concedida pel Govern de les Illes Balears, i amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit pel Govern de Veneçuela i la UNESCO.
El 23 d'abril del 2001 va declarar (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.»[3] Això va desfermar polèmica a Catalunya i a l'Amèrica Llatina, on molts van trobar inacceptables aqueixes paraules.
L'11 de març de 2004, poc després d'un atemptat terrorista a l'estació d'Atocha (Madrid), va presidir els enterraments d'Estat de les víctimes. Un any després inaugurà el monument conegut com a Bosc dels Absents, on es plantaren el mateix nombre d'arbres que les víctimes mortals (191). Tres anys després, juntament amb la Reina Sofia i amb els Prínceps de Girona, acompanyat dels membres del Govern, inaugurà també un nou monument en record a les víctimes i presidí la posterior cerimònia solidària.
El 13 de març de 2007 es desplaçà amb la Reina Sofia a Alger (Algèria) amb motiu d'una visita oficial de 3 dies. En una entrevista amb el president algerià, Abdelaziz Buteflika, es va declarar partidari de l'oferiment d'una possible autonomia a la regió marroquina del Sàhara Occidental, fet que Algèria recolza, 30 anys després del sorgiment nacionalista conegut com a Front Polisario.
| Precedit per: Cap d'estat Francisco Franco Bahamonde |
Rei d'Espanya 22 de novembre de 1975– |
Succeït per: - |
[edita] Referències
- ↑ PRESTON. Paul, Juan Carlos. El Rey de un pueblo, Barcelona, 2003 (pàgs. 450-453).
- ↑ Llista de guardonats al Premi Internacional Carlemany, a la web de l'ajuntament d'Aquisgrà.
- ↑ GALEOTE. A., Por voluntad libérrima 29/04/2001 Article al diari El Mundo que recull i comenta aquestes paraules (castellà)
- Biografia per la fundació CIDOB (castellà)
- La Corona como símbolo democrático, per Yolanda Gómez Sánchez, catedràtica de Dret Constitucional, publicat a La Vanguardia (30/05/2004) (castellà)
- El Rey en la Constitución, per Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, publicat a La Vanguardia (05/01/2008) (castellà)
- La modernidad coronada de España, per Philippe Nourry, publicat a La Vanguardia (05/01/2008) (castellà)
- Spain's fast-living king turns 70 a BBC News (anglès)
- Arguments contra la Monarquia a Prensa Rural (castellà)
[edita] Enllaços externs
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
Viccionari. |
 |
Viquidites. |
 |
Viquiespècies. |
 |
Viquillibres. |
 |
Viquinotícies. |
 |
Viquitexts. |
 |
Viquiversitat. |
- (castellà) Pàgina oficial de la Casa Reial d'Espanya
