Adolfo Suárez González

De Viquipèdia

Adolfo Suárez González
73è President del Govern d'Espanya 3r de la Transició (1975-1977) 1r des de la Democràcia (1977)
Mandat 3 de juliol de 1976 – 25 de febrer de 1981
Vice President(s)	Manuel Gutiérrez Mellado
Precedit per	Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil
Succeït per	Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Naixement	25 de setembre de 1932 Cebreros (Província d'Àvila, Espanya)
Partit polític	UCD (1976-1982) CDS (1982-1991)
Parella	Amparo Illana Elórtegui
Professió	Advocat

Adolfo Suárez González ( Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 ) és un polític i advocat espanyol. Va ser president del govern de Espanya entre 1976 i 1981 i és una figura rellevant de la Transició espanyola.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Formació de Govern 3 Retir de la vida política 4 Vegeu també 5 Enllaços externs

[edita] Biografia

Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures de el règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor.

En 1958, passa a formar part de la «Secretaria General del Moviment» ascendint, en 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. En 1969 és designat Director General de Ràdio Televisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins a 1973.

A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nomenat Sotssecretari General del Moviment. El 11 de desembre de 1975, després de morir Herrero Teixidor en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format després de la mort de Franco al novembre de 1975.

[edita] Formació de Govern

Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol. No obstant això, als seus 43 anys, amb no poques dificultats, va aglutinar a un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, liberals, democristians, entre d'altres.

En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i treure endavant la Llei per la Reforma Política, i amb la del tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tranquil·litzar i controlar, tant com fos possible, a les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la guerra civil i, per tant, proclius al règim franquista.

El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978.

El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals, i iniciava el seu tercer mandat com president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques, que ho van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la seva dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya».

[edita] Retir de la vida política

Poc després de la seva dimissió va crear al costat d'altres ex-dirigents de UCD el partit Centro Democrático y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les eleccions de el 28 d'octubre de 1982, sent triat diputat per Madrid. Va revalidar el seu escó en 1986 i 1989, però en 1991 va dimitir com President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena política.

En 1996 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per la seva important contribució a la transició espanyola a la democràcia.

Tant la seva esposa, Amparo Illana Elórtegui, como la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de càncer (Amparo al 2001 i Marian al 2004). La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez té altres tres fills: Adolfo Suárez Illana, que va ser candidat del Partido Popular a la presidència de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa l'any 2003, Laura i Javier.

Precisament el seu fill Adolfo en una entrevista per al programa "Las Cerezas" de Televisió Espanyola emés el 31 de maig de 2005, va fer públic que l'ex-president Suárez patia una demència senil degenerativa, o alzheimer, des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia a ningú, responent només a estímuls afectius. Probablement la tragèdia familiar viscuda amb la seva dona i filles hauran influït negativament en el desenvolupament de la seva malaltia.

Al 2005, des del programa "Protagonistas" de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un homenatge al que es van sumar Suárez Illana, Santiago Carrillo, i els següents quatre Presidents del Govern.

[edita] Vegeu també

• Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent)
• Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura)

[edita] Enllaços externs

• (castellà) Informació d'Adolfo Suárez al Congrés dels Diputats
• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1996
• (castellà) Informació d'Adolfo Suárez a elpais.com

Precedit per: Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil

President del Govern d'Espanya Juny 1976 – Desembre 1981

Succeït per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo