Luis Carrero Blanco

De Viquipèdia

Luis Carrero Blanco
69è President del Govern d'Espanya 2n de la Dictadura Franquista (1939-1975)
Mandat 9 de juny de 1973 – 20 de desembre de 1973
Vice President(s)	Torcuato Fernández Miranda
Precedit per	Francisco Franco Bahamonde
Succeït per	Carlos Arias Navarro
Naixement	4 de març de 1903 Santoña (Cantàbria, Espanya)
Mort	20 de desembre de 1973 Madrid (Espanya)
Partit polític	Cap
Parella	?
Professió	Militar

Luis Carrero Blanco (Santoña, 4 de març de 1904 - Madrid, 20 de desembre de 1973), fou president del govern espanyol durant la dictadura franquista. Va morir en un atemptat d'ETA a Madrid.

Va ingressar en l'Escola Naval en 1918 i va prendre part en la campanya del Marroc de 1924-1926. En iniciar-se la Guerra Civil va fugir davant el temor de ser executat per milícies republicanes i es va refugiar en les ambaixades de Mèxic i França, fins que al juny de 1937 va aconseguir evadir-se a la zona nacionalista. Situat al comandament d'un destructor i, posteriorment, d'un submarí, va arribar a ser cap d'Operacions de l'Estat Major de la Marina.

En l'any 1940 va redactar un informe recomanant la neutralitat espanyola en la II Guerra Mundial. Des de llavors es va convertir en l'home de confiança de Franco, sent nomenat sotssecretari (1941) i ministre de la Presidència (1951), després vicepresident (1967), el que va suposar un increment creixent del seu pes específic en el govern de l'Estat. En la seva labor va procurar limitar la influència dels falangistes, va promoure la modernització econòmica i administrativa de l'Estat, encara que sempre dintre del franquisme, i va donar la planificació de la successió monàrquica del règim, en la figura de Joan Carles I.

Al juny de 1973 va ser nomenat president del govern, cosa que feia pensar que es convertiria en l'home fort de l'Estat a la mort del dictador, però la seva mort el 20 de desembre de 1973, en un atemptat perpetrat per ETA a Madrid, va avortar aquestes expectatives.

Els terroristes es van desplaçar fins a Madrid i van llogar un semisoterrani en el número 104 del carrer Claudio Coello. A partir d'allí van fer un túnel fins al centre de la calçada on van posar prop de 100 quilograms de goma-2 que van fer fer explotar al pas del cotxe de Carrero Blanco. Quinze minuts abans de l'inici del judici contra deu membres del llavors sindicat clandestí CCOO, conegut com "Procés 1001", una espectacular explosió va acabar amb la vida del president del govern, Luis Carrero Blanco. L'explosió va ser tan violenta que el cotxe va volar per l'aire i va caure en el terrat d'un edifici annex a l'església en la qual Carrero Blanc havia assistit a missa moments abans. L'objectiu era intensificar les divisions existents en el si del règim, com indicava el comunicat en el qual ETA assumia l'autoria de l'atemptat.

En la següent declaració un dels militants del comando Txikía responia a la pregunta de per quina raó s'havia assassinat a Carrero: <<L'execució en si tenia un abast i uns objectius claríssims. A partir de 1951 Carrero va ocupar pràcticament la prefectura del Govern en el règim. Carrero simbolitzava millor que ningú la figura del "franquisme pur". Home sense escrúpols va muntar a consciència el seu propi Estat dintre de l'Estat: va crear una xarxa d'informadors dintre dels Ministeris, de l'Exèrcit, de la Falange. La seva policia va assolir ficar-se en tot l'aparell franquista. Així va acabar convertint-se en l'element clau del sistema i en una peça fonamental del joc polític de l'oligarquia. D'altra banda, va arribar a ser insubstituïble per la seva experiència i capacitat de maniobra i perquè ningú aconseguia com ell mantenir l'equilibri intern del franquisme […].>>

La complexitat de l'atemptat ha fet sospitar que tal vegada altres entitats, com ara la CIA van estar-hi implicades. És intrigant constatar que l'únic etarra que va veure la cara a l'"home de la gavardina blanca" que va lliurar els horaris i rutes de Carrero Blanco en l'Hotel Mindanao de Madrid va morir a les mans del BVE el 1978. Un any després ETA va fer circular un llibre, anomenat Operación Ogro de l'escriptora anarquista Eva Forest, en el qual explicava la preparació i execució de l'atemptat. No obstant això, encara que parts del llibre reflectissin veraçment els fets, unes altres semblen escrites per a confondre les investigacions policials de l'època, per la qual cosa no es considera una font absolutament fidedigna. En l'any 1979 es va filmar una pel·lícula basada en aquest llibre i amb el mateix títol, dirigida per Gillo Pontecorvo.

[edita] Vegeu també

• Operación Ogro
• Javier Tusell, "Carrero, la eminencia gris del Régimen de Franco", Madrid, Temas de Hoy, 1993, 478 pp.

Precedit per: Francisco Franco Bahamonde	President del Govern d'Espanya 9 de juny de 1973–- 20 de desembre de 1973	Succeït per: Torcuato Fernández Miranda
Precedit per: Agustín Muñoz Grandes	Vicepresident del Govern d'Espanya 1967–- 1973	Succeït per: Torcuato Fernández Miranda