Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia
De Viquipèdia
Jaume VI d'Escòcia i Jaume I d'Anglaterra i Irlanda (Charles James) (19 de juny, 1566 -- 27 de març, 1625). Governà Escòcia com Jaume VI des del 24 de juliol de 1567 fins la seva mort, i des de l'anomenada Unió de les Corones que havia heretat, a Anglaterra i Irlanda com a Jaume I des del 24 de març de 1603 fins la seva mort. Fou el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint el darrer monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.
El regne de Jaume sobre Escòcia fou exitós, però no va ser el cas a Anglaterra, on fou incapaç d'arribar a un acord mutu amb un Parlament hostil a les seves intencions, la negativa per part de la Casa dels Comuns d'imposar imposts prou alts enfonsà les finances reials. Les seves idees favorables a l'absolutisme polític, la mala administració del fons reial i el seu seguit de favorits poc populars foren factors importants que sentaren la base de la Guerra Civil Anglesa, durant la qual el fill i successor d'en Jaume, Carles I, va ser jutjat i executat. Durant la pròpia vida de Jaume I, però, els successius governs del regne d'Anglaterra i del d'Escòcia foren relativament estables.
Juntament amb Alfred el Gran, Jaume és sovint considerat un dels personatges més intel·lectuals i cultivats que mai arribaren al tron d'Anglaterra o Escòcia. Sota el seu regne, la prosperitat cultural cultivada per l'Anglaterra d'Elisabet I va continuar: la ciència, la literatura i l'art, camps on il·lustres personatges com Francis Bacon i William Shakespeare participaren, visqueren un període daurat. El propi Jaume era un erudit amb talent que escrigué obres com ara Daemonologie (1597), The True Law of Free Monarchies (La veritable llei de les monarquies lliures) (1598) Basilikon Doron (1599) i A Counterblaste to Tobacco (1604).
| Precedit per: Maria |
Reis d'Escòcia 1567–1625 |
Succeït per: Carles I |
