Giovanni Battista Pergolesi
De Viquipèdia
| Giovanni Battista Pergolesi | |
 |
|
| Estil | Barroc |
| Nascut | 4 de gener de 1710 Jesi, Itàlia |
| Mort | 16 de març de 1736 Pozzuoli, Itàlia |
| Residència | Nàpols, París |
| Òperes | |
|---|---|
| Altres obres | |
| 2 Misses i 1 Stabat Mater | |
Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període barroc.
[edita] Biografia
Va estudiar música a Jesi amb Francesco Santini, i després va viatjar a Nàpols, on va estudiar a partir de 1725 amb Gaetano Greco entre d'altres. Va passar gran part de la seua vida en la cort de Nàpols.
El seu intermenzzo La serva padrona va arribar a París, l'any 1752 i va ser la causant de l'anomenada "Guerra dels bufons" entre els dos principals exponents de l'opera seria francesa, Jean-Baptiste Lully i Jean-Philippe Rameau i els partidaris de la nova opera buffa italiana.
Pergolesi va ser considerat com a model de l'estil italià durant aquesta controvèrsia, que va dividir a la comunitat musical de París durant dos anys.
Amb problemes de salut des de petit (hom creu que patia d'espina bífida), Pergolesi va morir als 26 anys, aparentment de tuberculosi .
[edita] Obres
Pergolesi va ser un dels més importants compositors de la naixent opera buffa. La seua òpera "seria" Il prigioner superbo inclou com a intermezzo còmic La serva padrona , (La serventa patrona) (1733) que es convertí en una peça molt popular.
Entre altres obres operístiques es troben La conversione e morte di San Guglielmo (1731) , Lo frate 'nnammorato (1732), considerada la seua òpera més important, L'Olimpiade (1735) i Il Flaminio (1735). Totes elles estrenades a Nàpols, excepte L'Olimpiade que es va estrenar a Roma.
Pergolesi també va compondre música sacra, incloent una Missa en Fa. Però potser la seua obra religiosa més coneguda siga el seu Stabat Mater, per a soprano, contralt i orquestra. Aquesta obra va ser elegida per a reemplaçar l'Stabat Mater d'Alessandro Scarlatti per a les representacions de Divendres Sant a Nàpols.
L'obra ha romàs popular, convertint-se en la més editada i impresa del segle XVIII, i ha estat arranjada o adaptada per un gran nombre d'altres compositors, incloent a Johann Sebastian Bach , que la va usar com a base del seu Salm Tilge, Höchsterm meine Süden , BWV 1083.
També va compondre moltes obres seculars, incloent una sonata i un concert per a violí. Un considerable nombre d'obres atribuïdes a Pergolesi han demostrat ser falses. Aparentment altres autors menys coneguts de l'Escola Napolitana, publicaven amb menció del seu nom, per motius merament especulatius, o "publicitaris". Per exemple, avui se sap que la majoria de les peces del ballet Pulcinella d'Igor Stravinski, que ostensiblement van ser atribuïdes a Pergolesi, corresponen en realitat a altres compositors de l'època.
[edita] Enllaços externs
- (italià) Fondazione Pergolesi Spontini, Jesi
