Georges Bataille

De Viquipèdia

Georges Bataille (10 de setembre de 1897 – 9 de juliol de 1962) va ser un escriptor, antropòleg i filòsof francès, encara que evitava el qualificatiu de filòsof.

[edita] Vida i Obra

Bataille volia ser sacerdot als seus inicis i va atendre un seminari catòlic, però va perdre la seva fe el 1922. Freqüentment se li cita anomenant als bordells de París les seves autèntiques esglésies, una cosa que reflecteix els conceptes del seu treball.

Després va treballar com a bibliotecari, el que li va donar certa llibertat de no tractar les seves idees com treball. Fundador de nombroses publicacions i grups d'escriptors, Bataille és l'autor d'una obra abundant i diversa: lectures, poemes, assajos en nombrosos temes (sobre el misticisme de l'economia, de passada sobre poesia, filosofia, les arts, l'erotisme). Algunes vegades va publicar amb pseudònims, i algunes de les seves publicacions van ser censurades. Va ser relativament ignorat en la seva època, i menyspreat per contemporanis seus com Jean-Paul Sartre pel seu suport al misticisme, però després de la seva mort ha influenciat autors posmodernos com Michel Foucault, Philippe Sollers i Jacques Derrida, tots ells afiliats a la publicació Tel Quel. Més recentment ha influenciat el treball de filòsofs anglosaxons notables com Crispin Sartwell.

Bataille va ser membre de l'altament influent Col·legi de Sociologia de França entre la Primera i Segona guerres mundials.

Les seves influències principals van ser Hegel, Freud, Marx, Marcel Mauss, el Marquès de Sade, i Friedrich Nietzsche. A l'últim el va defensar en un conegut assaig contra la seva apropiació pels Nazis. Fascinat pel sacrifici humà, va fundar una societat secreta, Acéphale (sense cap), el símbol del qual era un home decapitat, amb l'objectiu d'instigar una nova religió, i planejava sacrificar a la seva amant al moment de l'inauguració.

Bataille tenia un inusual talent interdisciplinari, va usar diverses influències i diverses maneres de discurs per a crear el seu treball.

La seva novel·la La història de l'ull, per exemple, publicada sota el pseudònim de Lord Auch (literalment, Lord "a la merda"), va ser inicialment llegit com pura pornografia, en tant la interpretació del treball va madurar amb el temps fins a revelar la seva considerable profunditat emocional i filosòfica, característiques d'altres escriptors categoritzats dins de la "literatura de la transgressió". Les imatges de la novel·la estan construïdes sobre una sèrie de metàfores que al seu torn fan referència a edificacions filosòfiques desenvolupades en el seu treball: l'ull, l'ou, el sol, la terra, el testícle.