Gavarda
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Vista de Gavarda | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alzira |
||
Gentilici | Gavardí, gavardina | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 7,80 km² | ||
Altitud | 40 m | ||
Població (2007) • Densitat |
1.171 hab. 150,13 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 05′ 30″ N 0° 33′ 36″ O | ||
Distàncies | 51 km de València 16,2 km de Alzira |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 3 BNV, 3 IXG, 2 PP i 1 PSPV Adela Martínez Corbí (PP) |
||
Codi postal | 46267 |
||
Festes majors | Primer cap de setmana després de Pasqua | ||
Patró/Patrons | Sant Vicent i l'Inmaculada Concepció | ||
Web |
Gavarda és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Alberic, Alcàntera de Xúquer, Antella, Beneixida, Càrcer i Castelló de la Ribera.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La superfície del terme és plana, excepte la part nord i nord-est que és una petita zona muntanyenca, on es troba el municipi nou de Gavarda, amb altures màximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, en la zona sud-oest de la comarca. El riu juntament amb la Sèquia Real del Xúquer envolten el poble.
[edita] Història
Alqueria musulmana que rera l'ocupació cristiana va veure com Jaume I, repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. El 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en 1432, Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.
En 1612, desprès de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, va donar carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a més a més comptava amb dues pedreres; com a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fou construït de bell nou en cotes properes més elevades; si bé encara romanen un bon nombre d'habitants a l'antiga Gavarda.
[edita] Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.270 | 1.276 | 1.304 | 1.268 | 1.244 | 1.237 | 1.196 | 1.178 | 1.174 | 1.171 |
[edita] Economia
L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'ambdues. També hi ha cultius d'horta tradicional i tot just queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle comença una important crisi, i l'agricultura entra en un període de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Pel que es refereix a la indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialització de les fruites i hortalisses i taronges i també existeix indústria tèxtil.
[edita] Administració
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 |
Vicente Benacloche Guillem
|
|
1983-1987 |
Vicente Benacloche Guillem
|
|
1987-1991 |
Vicente Benacloche Guillem
|
|
1991-1995 |
Vicente Benacloche Guillem
|
|
1995-1999 |
Vicente Benacloche Guillem
|
|
1999-2003 |
Pere Ll. Núñez Dom./Pere Ll.Muñoz F.
|
|
2003-2007 |
Pere Lluís Muñoz Femenía
|
|
2007-2011 |
Adela Martínez Corbí
|
Independents per Gavarda
|
[edita] Monuments
- Església de Sant Joan Baptista i Sant Antoni. L'Església parroquial del nucli antic de Gavarda va ser construïda en 1870. És d'una sola nau amb capelles laterals. Destaca damunt de la portada una torre rematada per una escultura de Sant Antoni.
- Pont del Rei. Construcció de finals del segle XVIII (1786), és el fruit d'un projecte de noves vies de comunicació del regnat de Carles III, el primer intent de construir una carretera sobre el riu Xúquer. Se situa a l'esquerra de l'autovia València-Albacete poc abans de travessar el riu Xúquer. En quant a la construcció d'aquesta emblemàtica estructura cal fer obligada referència al denominat Nou Camí ral, obert entre els anys 1765 i 1778.
- La Bateria. Són les restes d'una fortificació del segle XVIII, reutilitzada durant la guerra de la Independència. La seva planta és quadrada, amb torretes semicirculars en els cantons, amb contraforts de 0,95 m. d'alçada i 0,62 m. d'amplària en la base i 0,30 m. en la part superior. L'amplària mitjana dels murs és de 0,60 m.
- Pont de Ferro. És de principis del segle XX (1917). Sobre ell passa la carretera Real de València a Albacete dintre de l'itinerari de la N-340 entre Gavarda i Beneixida. Posseïx un arc de ferro de 70 m. de llum i 137 m. de longitud. Va ser construït per l'empresa Maquinista Terrestre y Marítima per a creuar el riu Xúquer.
[edita] Festes
- Festes de Sant Antoni. El 17 de gener es crema una gran foguera a la plaça.
- Festes majors a Sant Vicent i la Immaculada Concepció. Es celebren el cap de setmana després de Pasqua. Hi ha tres nits de festa amb tres dies plens d'activitats per a tots: Les “mascletaes”, els focs d’artifici, balls amb orquestra, el teatre infantil, les cercaviles i el festival de bandes de música són elements principals.
- Ball de Pinyata. És el carnestoltes de Gavarda. S'organitza el dissabte després del Dimecres de Cendra.
[edita] Gastronomia
Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l'arnadí, les coques de cacau i les cristines són els menjars favorits dels gavardins.
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Gavarda
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de la Ribera Alta | |
---|---|---|
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous |