Gabriela Mistral
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1945) |
Gabriela Mistral, pseudònim de Lucila de María del Perpetuo Socorro Godoy Alcayaga, ( Vicuña, Xile 1889 - Nova York, EUA 1957 ) fou una professora, pedagoga i poetessa xilena guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1945.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 7 d'abril de 1889 a la ciutat de Vicuña, població situada a la regió de Coquimbo. Després de realitzar els estudis elementals, fou expulsada de l'escola sent qualificada de "lladre" i "alentida". El 1904 és nomenada professora ajudant de l'Escola de "La Compañía" i inicià les seves col·laboracions amb el diari "El Coquimbo" de La Serena a "La Voz de Elqui" de la seva població natal. L'any 1908 fou nomenada mestra de la localitat de La Cantera i posteriorment de Los Cerillos, esdevenint més tard directora de l'escola. El 1910 validà els seus estudis davant l'Escola Normal N° 1 de Santiago de Xile, obtenint el títol oficial de Professora de Primària, atorgat per l'Institut Pedagògic de la Universitat de Xile. Fins el 1922 va viure a Xile on va continuar amb la docència a Antofagasta o Punta Arenas, on va dirigir el seu primer liceu. Així mateix fou directora de les escoles de les ciutats de Temuco el 1920 i Santiago el 1921.
Durant la seva estada a la regió de l'Araucània va conèixer el jove anomenat Neftalí Reyes, que posteriorment seria conegut mundialment amb el nom de Pablo Neruda. Va sortir de Xile convidada pel govern de Mèxic l'any 1922, dedicant la seva vida posteriorment a viatjar entre Amèrica i Europa. Des de 1932 Mistral serví al seu país com a cònsul, desenvolupant la seva feina a Nàpols, Madrid, Petrèpolis, Niça, Lisboa, Los Angeles, Veracruz, Ciutat de Mèxic, Rapallo, Nàpols i Nova York.
A partir de la dècada del 1950, a causa de la seva delicada salut, Mistral va preferir allunyar-se del món establint la seva residència de Nova York. L'autora xilena morí en aquesta ciutat el 10 de gener de 1957, a l'edat de 67 anys, víctima del càncer.
[edita] Obra literària
Enamorada de Luis de Aragodita, aquest se suicidà, cosa que provocà que la mort i l'amor es converteixen en uns dels temes principals de la seva obra. Mistral reflecteix els seus sentiments en la poesia, especialment quan parla de l'abandó del seu pare i del suïcidi del seu amant.
El 12 de desembre de 1914 va ser guardonada amb el primer premi del concurs de literatura dels Jocs Florals de Xile organitzats per la Federació d'estudiants de la Universitat de Xile, per la seva obra Sonetos de la Muerte. A partir d'aquell moment va utilitzar el pseudònim literari de Gabriela Mistral en gairebé tots els seus escrits, en homenatge a dos dels seus poetes favorits, l'italià Gabriele D'Annunzio i el francès Frédéric Mistral.
El 10 de desembre de 1945 va rebre el Premi Nobel de Literatura de mans del rei Gustau V de Suècia pel seu lirisme poètic que, inspirada per emocions de gran abast, ha fet del seu nom un símbol de les aspiracions idealistes del món llatinoamericà sencer, esdevenint el primer llatinoamericà guardonat amb el Premi Nobel en aquest camp. Posteriorment l'any 1951 va ser premiada amb el Premi Nacional de Literatura de Xile.
[edita] Obra poètica
- 1914: Sonetos de la muerte
- 1922: Desolación
- 1923: Lecturas para mujeres
- 1924: Ternura,
- 1934: Nubes blancas y breve descripción de Chile
- 1938: Tala
- 1941: Antología
- 1954: Lagar
- 1957: Recados contando a Chile
- 1967: Poema de Chile, edició pòstuma
