Fada
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Fada (desambiguació)». |
Les fades (del llatí fata) són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir el seu equilibri. El seu nom en llatí significa destí, ja que les fades són una transposició de les moires gregues, unes criatures que apareixien al tercer dia del naixement d'un infant per predir-ne el futur.
Des del romanticisme se les representa com a noies joves amb ales. Apareixen sovint als contes populars, i sempre com a gent menuda, de gran bellesa i amb molt bon cor. A l'Edat Mitjana les pintaven com un esperit protector o, sovint, maliciós i per protegir-se d'elles la gent portava un amulet de ferro negre. Les fades vesteixen amb pètals de flors o amb teles de color blau, verd o daurat. Es poden tornar invisibles a voluntat. Els agrada molt la música, especialment la tradicional, els seus instruments preferits són les flautes i l'arpa. També els agrada molt ballar a la llum de la lluna, ho fan sovint, i les seves dances encisadores són d'una gran bellesa artística. Porten una vida idíl·lica i de lleure. Acostumen a ser molt delicades, suceptibles, polides i geloses. Les fades no són dolentes del tot ni tampoc bones del tot, són tant petites que no els caben dos sentiments a la vegada. Les fades són presents a la mitologia de moltes cultures com ara la britànica, la sueca, la xinesa, la iraniana i la catalana.
Taula de continguts |
[edita] Pols de fada
Les fades no suen, en comptes d'això desprenen una pols per les ales, aquesta és la pols de fada. Es diu que si hom se la tira per damunt i pensa en coses boniques li permetrà volar.
[edita] Contes de fades
Els contes de fades són aquells que contenen elements meravellosos, ja que les fades podien fer encanteris diversos.
[edita] Criatures classificades com a fades
Fada és un terme genèric per classificar una sèrie de criatures. Les sirenes serien fades del mar, les làmies les de les coves, les nimfes les dels rius i llacs i les dríades i les nàiades dels boscos. Molts tipus d'elfs han estat anomenats fades, així com esperits invisibles o molt petits que s'amaguen als pobles. Certs genis de les obres de Shakespeare són fades.
[edita] Les fades de la mitologia catalana
En la mitologia catalana les fades semblen ser una reminiscència precristiana d'esperits aquàtics de la natura, la satanització per part de l'església de les quals va donar pas a les bruixes. Es caracteritzen normalment per estar emparentades amb l'aigua, vivint en gorges i estanys. En les llegendes solen ser moralment neutres com una força de la natura i en les rondalles tendeixen a ajudar el protagonista de la història amb pistes i encanteris (en les més antigues solen ser aparicions de la verge les que compleixen aquesta funció). És habitual les històries en què se'emparentaven amb humans a condició de què ningú sabés la seva natura sobrenatural. Les llegendes sobre fades són tan extenses que reben tot de noms diferents segons la seva màgia i contrada: aloja, goja, dona d'aigua, paitida, encantada, encantaria...
També hi ha altres personatges concrets com la fada padrina.
[edita] Anells de fada
Els anells de fada, segons el folklore britànic, són zones circulars que apareixen marcades a les clarianes dels boscos per un herba més espessa i d'un verd més intens que la resta. Aquests anells poden medir fins a 60 metres de diàmetre i són les proves que deixen les fades després de les seves festes nocturnes. Sempre s'ha dit que aquell que formuli un desig just al centre d'un anell de fada en una nit de lluna plena, se li farà realitat. Però si un humà hi entra quan les fades encara són dins, quedarà obligat a ballar amb elles tota la nit sense parar fins l'esgotament més profund. L'única manera de sortir-ne és que una altra persona estiri el captiu amb força mantenint fermament un peu fora del cercle. Però si, desgraciadament, aquesta persona rellisca i entra completament dins el cercle també quedarà captiva.
[edita] Fada de les dents
La fada més estimada per tots els nens del món és, sens dubte, la fada de les dents, ella canvia les dents de llet que cauen als infants per diners i/o un petit obsequi. Això passa als Estats Units, al Candà i a determinades zones d'Espanya i de la Gran Bretanya. No se sap del cert quin és el seu origen perquè és una tradició molt antiga, ho és tant, que s'ha sabut que fa més de mil anys els nens víkings ja rebien un regal quan els queia una dent. A molts llocs d'Europa existeix la mateixa tradició però amb un ratolinet, i als Països Catalans i en altres llocs propers tenim el follet de les dents.
[edita] El País de les Fades
El País de les Fades és un regne on les fades condueixen els humans que queden captivats per la seva música. Aquells que han estat temptats per accedir-hi, generalment, es perden en el temps, i quan tornen, els anys han passat d'una revolada. Si algú surt amb el propòsit de trobar-lo, rara vegada ho aconseguirà, ja que, segons la llegenda, només es pot trobar per casualitat.
