Druida

De Viquipèdia

En les societats celtes, els druides, eren alhora erudits, mags, i filòsofs de la natura. Posseien coneixements d´astronomia, matemàtiques, medicina, botànica, i el contacte amb els déus i deeses, entre altres coses. El nom "druida" prové de les paraules Drus, que en grec significa roure, i de la veu indogermana wid, que vol dir sabiduria. Això es basa en que els druides celebraven els seus rituals en rouredes, que estaven considerades sagrades. També hi havien dones druides, que serien anomenades druideses.

Gaudien d´una gran consideració, i de molt respecte per part dels celtes, així com dels seus líders. Això commportava que un druida pogués viatjar per l´anomenada "Britania de l'època, sense preocupar-se per les habituals guerres que hi havien entre els diferents clans celtes. Ells intervenien en tots els conflictes, públics i privats i actuaven com a jutges. Sentenciaven delictes, crims i querelles; a més de dirigir tots els rituals del poble celta.

Per arribar a druida, s´havien de passar molts anys estudiant però, sobre uns 20 anys. Això era degut a que els celtes no confiaven en l´escriptura, i tota la seva sabiduria es transmitia oralment.

[edita] Tipus de druida

Bàsicament, i segons el grau de coenixement, hi havia tres tipus de druides:

• Vate: Estava especialitzat en la curació, la vidència i la magia. Estaven encarregats dels sacrificis rituals, i de l'emissió de les profecies. Per aquest fet, era consultat amb frequència pels líders. S´arribava a aquest grau al cap d´uns 15 anys d´estudi.
• Bard: Les seves àrees de coneixement són l´art i la cultura. Eren mestres i formadors: s´encarregaven d'ensenyar als nens a les aldees, i també de transmetre les tradicions i la llengua, vetllant per elles en tot moment. Eren els receptors i difusors de la història, els mites, les llegendes i les cançons. Per aquest motiu, també és diu que eren els poetes dels poblats celtes.
• Gututatri: Hi ha poca informació sobre aquest druides, però és creu que serien una mena de predicadors, que cumplien també funcions com assessors polítics.
• El Druida propiament dit: És el "Gran Druida", ja que té tots els coneixement dels dos anteriors. Tenia una posició social molt alta, equivalent a la d´un príncep o la d´un gran guerrer. Es vesteix de blanc. Eren els millors assessors polítics. També és dedicaven a la medicina, i eren els únics capacitats per obtenir el càrrec de cap d´una ordre druida. Mai no portaven armes. Un dels més famosos va ser Cathbad.

[edita] Vestimenta i rituals

Segons la tradició europea la vestimenta d´un druida/druidessa està formada (a més de la túnica) per: la falç, vara, virita, calder, vesc, triskell.

Els sacrificis simbòlics eren molt freqüents en els rituals druídics. Podien intervenir durant el part, per cuidar de la mare i realitzar la imposició del nom a la criatura.

Hi havia quatre festes anuals on la presència del druida i els seus rituals era imprescindible:

• Samain: celebrat el dia 1 de novembre, és una reunió que dura fins a una setmana on es realitza el canvi d'any i, donat que són dies fora del temps, és més fàcil el contacte amb l'altre món. És el precedent de totes les festes similars a Tots Sants
• Imbolc: se celebra la fi de l'hivern (1 de febrer), el naixement de la vida. És una festa de purificació, amb l'aigua com a protagonista (d'una manera similar a les ablucions musulmanes o l'aigua que renta el pecat al cristianisme)
• Beltaina: festa del bestiar i del foc que té lloc el dia 1 de maig. El foc simbolitza l'estació de la llum que comença i la protecció de la llar
• Lugnasad: festa de l'1 d'agost presidida pel rei, generador de riqueses del poble. És la data de canvi i renovació dels contractes (inclosos els matrimonis) i dels jocs. Les competicions literàries proven qui és el millor druida

[edita] Pervivència

Amb l'adopció del cristianisme i l'assimilació dels celtes, els druides van deixar d'existir com a tals. Les seves funcions religioses van ser assumides pels capellans, que rebutjaven els rituals al bosc per considerar-los pagans. A la cultura popular, però, van romandre restes dels ensenyaments dels druides. Així, certes plantes considerades de la bona sort, com el trèvol, o la festa de Halloween són una prova de la pervivència d'aquesta figura en l'imaginari col·lectiu.

A finals del segle XVIII i sobretot al romanticisme es va intentar ressucitar aquest personatge, ja que es veia com a símbol de l'autèntica herència natural i com una saviesa no tecnificada, natural. L'auge de la màgia i la imaginació va provocar que sorgís un moviment, el druidisme, que prova d'emular els grans druides. S'han convertit també en una figura artística, com prova l'èxit de Panoramix, el druida dels còmics d'Astèrix o la seva presència a novel·les fantàstiques i jocs de rol.