Cova

De Viquipèdia

Una cova és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com habitatge. Durant la perhistòria les persones vivien en coves de manera temporal o permanent. Igualment fugitius i eremites han usat les coves com a refugi al llarg de la història, donat el seu aïllament dels nuclis urbans.

Quan la cavitat és vertical, formada per un o diversos pous enllaçats entre ells, rep el nom d'"avenc". La majoria d’avencs són producte d’infiltracions però n’hi ha que absorbeixen un curs com ara els engolidors.

[edita] Formació i tipus de coves

Les coves són formades per processos geològics. Involucra una combinació de processos químics, forces tectòniques i influències atmosfèriques.

Depenent del moment en què es van crear les coves en relació amb la formació de la roca que la componen, es poden dividir en:

[edita] Coves primàries

Algunes coves són formades alhora que la roca circumdant. Aquestes reben el nom de coves primàries o coves singenètiques, segons la classificació de J. Montoriol-Pous.

Un tub de lava o tub volcànic es forma durant l'activitat volcànica alhora que la roca que hi encaixa (caràcter singenètic) per desplaçaments de lava fluida entre lava ja consolidada (caràcter reogenètic) i són les més comunes d'aquestes coves primàries. La lava expulsada per un volcà flueix cap a baix i la quan la superfície es refreda s'endureix, actuant com a aïllant tèrmic sota el qual la lava continua fluint fins que l'erupció acaba i acaba per deixar un buit buit en l'interior del tub.

El tub de lava més important es troba a Hawaii. La cova Kazumura, ubicada a prop la ciutat costanera d'Hilo, és el tub més llarg i profund del món i a més és la vuitena cova més llarga als Estats Units.

[edita] Coves secundàries

Les coves secundàries o epigenètiques són formades dins de les roques després que elles mateixes s'han format, per processos en els quals la roca caixa es descompon (meteorització) i es perd material per mitjà de l'erosió i, exemple més corrent, per karstificación (fenomen de dissolució de la roca).

• Les coves marines són molt comunes al llarg de les costes del món, però estan restringides a aquelles zones on l'onatge desgasta les roques de les costes i són generalment més petites.
• Les coves de gel es produeixen sota d'una glacera al fondre's. També poden formar-se per una molt petita corrent en el gel que tendeix a tancar les coves novament.
• Les coves kàrstiques es formen en massisos calcaris per dissolució de la roca que hi encaixa. L'aigua fitrada per les fractures es troba carregada de CO₂ i el pH àcid que adquireix (H₂CO₃) va dissolent la roca lentament, en un procés que pot durar milions d'anys. El major sistema de coves conegut d'aquest tipus és Mammoth Cave, en EE.UU., amb més de 590 km de galeries interconnectades. A Espanya, el Sistema Ull-Guareña (Burgos) assoleix els 110 km de desenvolupament. El més profund dels avencs kàrstics coneguts és Krubera-Voronya, a Abkhazia, amb -2160 m.
• Les coves silícies es generen en conjunts rocosos compostos per quarsites o gresos, la seva gènesi és semblant al de les coves kàrstiques, però el procés és molt més lent, per ser el sílice (SiO₂) més difícil de dissoldre que el carbonat de calci (CaCO₃), aquest procés de meteorització pot involucrar inicialment bacteris que disgreguen la matriu i el ciment de la roca, o processos de mecànica de roques inherents al massís. Posteriorment aquests petits espais i conductes per efecte de l'aigua i del clastisisme es fan majors fins a generar un sistema cavernari. La cova més gran del món en sílice és a Veneçuela, la Cova Roraima Sur, amb més d'11 quilòmetres de desenvolupament horitzontal.