Commedia dell'arte

De Viquipèdia

La definició de Commedia dell'Arte (on art té el significat medieval d'ofici, de saber-fer) distingia el teatre d'actors professionals d'aquell que es feia a les corts per part de literats i cortesans o dels espectacles sagrats de l'església. Les companyies professionals estaven composades per artistes i acròbates ambulants. No interpretaven textos d'autor sinó que, a partir d'un argument esquemàtic, representaven esdeveniments inspirats en la realitat quotidiana, enriquits amb números acrobàtics, danses i cants.

Les obres de la commedia dell'arte es dividien en tres actes, tenien una trama definida i una sèrie de personatges arquetípics. Els actors improvisaven dins d'aquests límits. Les trames solien tractar d'embolics amorosos, de gelosies, etc. La proporció entre text i gesticulació podia variar en funció del país on actuava la companyia. En els països estrangers, hi havia menys gags verbals i més de visuals. Molts del personatges masculins duien màscares. En canvi, els femenins, no. Amb tot, es considera un teatre de màscares.

La Commedia dell'Arte va desenvolupar-se a Itàlia durant el Cinquecento i es va difondre més tard per tot Europa. La popularitat de la commedia dell'arte, tant a Itàlia com a altres països, va ser extraordinària. En el segle XVII, els governs d'Espanya i França van intentar censurar i reglamentar aquesta forma teatral que, no obstant això, va ser font d'inspiració per a grans autors de teatre com Molière i Marivaux.

Carlo Goldoni va donar un nou aire a la commedia dell'arte, en el segle XVIII, quan es trobava en una situació decadent. Goldoni va obligar els actors a interpretar un text escrit, va renunciar a les bufoneries fàcils i va eliminar gradualment les màscares tot conferint-los una individualitat més marcada. Va transformar la commedia dell'arte en una comèdia de caràcters i va inserir l'acció dins del compacte teixit social de la classe burgesa mercantil.

[edita] Personatges de la Commedia dell'Arte

Els personatges més cèlebres de la commedia dell'arte són:

• Arlecchino. És el criat embolicaire. Sempre té gana.
• Balanzone. Es coneix també com el doctor (il Dottore). És un personatge seriós i presumptuós.
• Beltrame. Màscara milanesa que representa el pagès que va amb aires de senyor.
• Brighella. És el servent entremaliat.
• Capitan Matamoros. Militar fatxenda i ridícul, similar al Miles Gloriosus de Plaute.
• Capitan Spaventa. Militar fatxenda. És més culte i refinat que Matamoros.
• Cassandro. És una màscara vella, com Pantalone, amb característiques similars.
• Colombina. Serventa. Sovint fa parella amb Arlecchino. Les seves dots són la malícia i una certa trapelleria i sentit pràctic.
• Coviello, Cetrullo, Ciavala, Gazzo o Gardocchia. Ha tingut rols diversos, des del servent boig al pare de família.
• Dosseno. El geperut.
• Flaminia. És una de les enamorades més cèlebres.
• Flavio. Un dels tants enamorats.
• Francatrippa. Segon servent similar a Arlecchino
• Gianduja. Màscara piemontesa: "Gioan d'la douja" o "Jean Andouille"; té l'origen en un famós titellaire.
• Giangurgolo. Màscara calabresa. Té un nas enorme, la qual cosa fa que se'l sumi al grup de servents (zanni).
• Gioppino. Pagès rude però intel·ligent.
• Isabella. Enamorada.
• Leandro. Enamorat.
• Macco. Pagès gras i ximple.
• Meneghino. Màscara símbol de la ciutat de Milà.
• Mezzettino. Servent trapella i embolicaire.
• Pantalone. Màscara veneciana molt famosa. Mercader vell que sovint competeix amb joves per conquerir alguna noia.
• Pierrot o Pedrolino. Va néixer com a servent (zanni) i es va esdevenir més tard el famós personatge romàntic gràcies al mim Jean-Gaspard Debureau.
• Pulcinella. Servent sovint malenconiós, barreja de característiques del criat ximple amb una base de sentit comú popular.
• Scaramouche. Màscara italiana que va tenir molt d'èxit a França. Forma part del grup dels capitans.
• Scapino. Màscara que va fer popular Molière. Apareix gairebé sempre amb un instrument musical.
• Tartaglia. Mig cec i tartamut. És un vell que sovint fa el paper de notari.
• Truffaldino. Servent. Carlo Goldoni va escriure-li Il servitore di due padroni.
• Zanni. És la màscara més antiga del servent, del qual van sorgir-ne molts personatges. Es caracteritza pels acudits i les acrobàcies.