Ciceró

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Ciceró (desambiguació)».

Bust de Marc Tul·li Ciceró

Marc Tul·li Ciceró (Arpí, 106 aC- Formia, 43 aC) va ser un polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.

Taula de continguts

1 Biografia
- 1.1 Orígens
- 1.2 Carrera política
2 Bibliografia
3 Enllaços externs

[edita] Biografia

[edita] Orígens

Marc Tul·li Ciceró va néixer dins d'una familia de classe eqüestre. El seu avi fou un ciutadà romà destacat i el seu pare, J.C. Marc Tul·li Ciceró, va ser qui l'instruí en lleis. Aquest, a més, li deixà una gran fortuna en morir que li va permetre viure sense estreteses.

Coneixem la seva vida gràcies a la biografia que d'ell va escriure Plutarc, a les seves abundants epístoles -que encara es conserven- i al zel dels humanistes del s.XV i XVI que varen copiar els rars manuscrits dels seus discursos i obres.

El malnom "Ciceró" deriva de cicer (cigró), i podria tenir el seu origen en una verruga semblant a un cigró que tenia al nas o bé a que la seva família es dedicava al cultiu dels cigrons.

Va rebre una excel·lent educació i, després d'una breu carrera militar i tres anys d'experiència com a advocat en causes privades, viatjà a Grècia i a Àsia per a continuar els seus estudis. Va tenir un gran nombre de mestres que feren que posteriorment apliqués diferents concepcions als problemes filosòfics. Els seus plantejaments relatius a la moral eren propers a l'estoïcisme, mentres que en gnoseologia defensava un escepticisme moderat. Totes aquestes influències i lectures acabaran en l'ecleticisme i en ell es sintetitzarà la tradició grega rescrivint-la en llatí.

Als 60 anys es va tornar a casar amb Publília.

[edita] Carrera política

Va tornar a Roma l'any 77 aC i va fer carrera política fins que al 74 aC fou elegit senador. Va continuar exercint d'advocat i més tard, al 64 aC, fou elegit cònsol. Militava en el partit aristocràtic popular i per això s'enfrontà als seguidors del partit popular. Durant el seu consolat va denunciar i eliminar una conjura de conspiració per part dels aristòcrates que pretenien acabar amb la República, Luci Sergi Catilina, contra qui va composar les seves famoses Catilinàries. Els enemics de Ciceró van aconsenseguir que el tribunal de la plebs carregués contra ell amb una llei per assassinar ciutadans romans i va haver d'exiliar-se al 58 aC. Després d'un any emigrat a Macedònia i que li confisquessin els béns, Pompeu el perdonà i va poder tornar sense cap mena de poder.

L'any 51 aC acceptà el càrrec de procònsol de la provincia romana de Cilícia, però tornà a Roma al cap d'un any. Donà el seu suport a Pompeu contra Cèsar durant la guerra civil, perque li semblava més republicà. Tot i així, en guanyar Cèsar l'any 48 aC va comprendre que l'oposició era inútil i des d'aquell moment es dedicà plenament a escriure, declinant tota activitat política. Cèsar li perdonà la vida pel seu prestigi com a escriptor, pensador i orador.

Finalment, quan Cèsar fou assassinat al 44 aC Ciceró tornà a la política i s'oposà amb totes les seves forces a Marc Antoni, deixeble de Cèsar, tot escrivint contra ell les famoses Filípiques i fins i tot establint amistat amb el fill adoptiu de Cèsar, Octavi August (que, en realitat, n'era nebot). No va donar resultat i l'any 43 aC fou assassinat pels partidaris de Marc Antoni, que li van tallar el cap i les mans, que foren empalades a la tribuna d'oradors del fòrum de Roma.

[edita] Bibliografia

Els 16 llibres de les Epistulae ad familiares (escrites entre el 62 i el 43 a.C.) s'agrupen per destinataris.
De inventione
Epistulae ad Atticum, igualment en 16 llibres (escrites entre el 68 i el 43 a.C.), disposades majoritàriament por ordre cronológic.
Epistulae ad Quintum fratrem, en 3 llibres (escrites entre el 60 i el 54 a.C.), recullen les cartes entre Ciceró i el seu germà Quint.
Epistolae ad Marcum Brutum, originalment recollides en 9 llibres.
De oratore (sobre la formació de l'orador)
Orator (retrat de l'orador ideal)
Brutus, història de l'eloqüència grega i romana.
De optimo genere oratorum, que versa sobre el millor tipus d'eloqüència.
Partitiones oratoriaees refereix a les divisions dels discursos.
Topica, sobre els llocs habituals dels discursos.
Discursos judicials de defensa (Pro Archia poeta, Pro Roscio Amerino, Pro Murena, Pro Milone...)
Discurs judicial d'acusació (In Verrem, o Verrinas etc).
De re publica, que proposa com a millor sistema polític el resultat de la fusió de la monarquia, l'oligarquia i la democràcia.
De legibus, sobre el dret natural, les lleies sagrades i l'ordre estatal, així com sobre les funcions pròpies dels magistrats.
Consolatio de la mort de la seva filla Tulia, on defensa la immortalitat de l'ànima.
De finibus bonorum et malorum (Sobre el bé i el mal, contraposició de les teories epicúries, estoiques, platòniques i peripatétiques).
De officiis (Sobre els deures; potser l'obra mestra de Ciceró. L'últim dels seus tres llibres és el més personal, escrit parcialment sota la seva indisposició contra la tirania de Marc Antoni).
Cato Maior De senectute (Sobre la vellesa)
Laelius De amicitia (Sobre l'amistat).