Cas locatiu
De Viquipèdia
| Casos gramaticals |
|---|
| Llista de casos gramaticals |
| Cas abessiu |
| Cas ablatiu |
| Cas absolutiu |
| Cas adessiu |
| Cas adverbial |
| Cas al·latiu |
| Cas benefactiu |
| Cas causal |
| Cas causal final |
| Cas comitatiu |
| Cas datiu |
| Cas dedatiu |
| Cas delatiu |
| Cas disjuntiu |
| Cas distributiu |
| Cas distributiu temporal |
| Cas elatiu |
| Cas essiu |
| Cas essiu formal |
| Cas essiu modal |
| Cas excessiu |
| Cas final |
| Cas formal |
| Cas genitiu |
| Cas il·latiu |
| Cas inessiu |
| Cas instructiu |
| Cas instrumental |
| Cas latiu |
| Cas locatiu |
| Cas modal |
| Cas multiplicatiu |
| Cas objectiu |
| Cas oblic |
| Cas partitiu |
| Cas possessiu |
| Cas postposicional |
| Cas preposicional |
| Cas prolatiu |
| Cas prosecutiu |
| Cas separatiu |
| Cas sociatiu |
| Cas sublatiu |
| Cas superessiu |
| Cas temporal |
| Cas terminatiu |
| Cas translatiu |
| Cas vial |
| Cas vocatiu |
| Arranjament morfosintàctic |
| Cas absolutiu |
| Cas acusatiu |
| Cas ergatiu |
| Cas instrumental |
| Cas instrumental comitatiu |
| Cas intransitiu |
| Cas nominatiu |
| Declinació |
| Declinació alemanya |
| Declinació llatina |
| Declinació grega |
El cas locatiu s'empra, apart del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en:
- llengua polonesa per exemple: "w dobrej szafie" significa "en bon armari"
- llengües bàltiques modernes i llengües eslaves, així com en turc. Per exemple, en turc, elim significa: la meva mà, i elimde significa en la meva mà. O sigui que en aquesta llengua, el locatiu es marca utilitzant el sufix de així com el dóna.
- algunes antigues llengües indoeuropees. En concret, el sànscrit i el llatí, (Ad Rome esse: ser a Roma).
- rares vegades o bé en ús literari en antigues llengües índies, com el marathi en la qual el cas ablatiu ha desaparegut.
El cas locatiu es correspon, amb certes reserves, amb les expressions preposicionals «a» o «al costat de», i indica la localització final d'una acció o del moment de l'acció.
En llengües com el finès, hi ha un grup de sis casos que expressen distintes relacions locatives (elatiu, inessiu, il·latiu, adessiu, al·latiu i ablatiu). En hongarès, són nou el nombre de casos existents d'aquest tipus, però en aquest cas la definició de cas locatiu es refereix exclusivament a una forma que s'empra tan sols amb alguns pocs nom de poblacions, en lloc de el cas inessiu o de el cas superessiu.
