Bor

De Viquipèdia

Aquesta pàgina és sobre l'element químic, si voleu informació sobre l'ésser mitològic aneu a Bor, i si es tracta de la ciutat sudanesa de Bor, aneu a Bor

---

Beril·li - Bor - Carboni   B Al       Taula complerta
General
Nom, símbol, nombre	Bor, B, 5
Sèrie química	Metal·loides
Grup, període, bloc	13, 2 , p
Densitat, duresa Mohs	2460 kg/m3, 9,3
Aparença	Negre
Propietats atòmiques
Pes atòmic	10,811 uma
Radi mig †	85 pm
Radi atòmic calculat	87 pm
Radi covalent	82 pm
Radi de Van der Waals	Sense dades
Configuració electrònica	[He]2s22p1
Estat d'oxidació (òxid)	3 (lleument àcid)
Estructura cristal·lina	Romboèdrica
Propietats físiques
Estat de la matèria	Sòlid (no magnètic)
Punt de fusió	2349 K
Punt d'ebullició	4200 K
Entalpia de vaporització	489,7 kJ/mol
Entalpia de fusió	50,2 kJ/mol
Pressió de vapor	0,348 Pa al 2573 K
Velocitat del so	16200 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat	2,04 (Pauling)
Calor específica	1026 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica	1,0 x 10-4 m-1·Ω-1
Conductivitat tèrmica	27,4 W/(m·K)
1er potencial d'ionització	800,6 kJ/mol
2on potencial d'ionització	2427,1 kJ/mol
3er potencial d'ionització	3659,7 kJ/mol
4t potencial d'ionització	25025,8 kJ/mol
5è potencial d'ionització	32826,7 kJ/mol
Isòtops més estables
iso. AN Període de semidesintegració CD ED MeV PD 10B 19,9% B és estable amb 5 neutrons 11B 80,1% B és estable amb 6 neutrons
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari.

El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5. És un element metal·loide, semiconductor, trivalent que existeix abundantment en el mineral borax. Hi ha dos al·lòtrops del bor; el bor amorf és una pols marró, però el bor metàl·lic és negre. La forma metàl·lica és dura (9,3 en l'escala de Mohs) i és un mal conductor a temperatura ambient. No s'ha trobat lliure en la natura.

Taula de continguts 1 Característiques principals 2 Aplicacions 3 Història 4 Abundància i obtenció 5 Isòtops 6 Precaucions

[edita] Característiques principals

El bor és un element amb vacants electròniques en l'orbital p; per això presenta una acusada apetència d'electrons, de manera que els seus compostos es comporten sovint com a àcids de Lewis, reaccionant amb rapidesa amb substàncies riques en electrons.

Entre les característiques òptiques d'aquest element, s'inclou la transmissió de radiació infraroja. A temperatura ambient, la seva conductivitat elèctrica és xicoteta, però és bon conductor de l'electricitat a alta temperatura.

Aquest metal·loide té la més alta resistència a la tracció entre els elements químics coneguts; el material fos amb arc té una resistència mecànica entre 1600 i 2400 MPa.

El nitrur de bor, un aïllant elèctric que condueix la calor tan bé com els metalls, s'empra en l'obtenció de materials tan durs com el diamant. El bor té a més qualitats lubricants semblants a les del grafit i comparteix amb el carboni la capacitat de formar xarxes moleculars mitjançant enllaços covalents estables.

[edita] Aplicacions

El compost de bor de major importància econòmica és el borax que s'empra en grans quantitats en la fabricació de fibra de vidre aïllant i perborat de sodi. Altres usos inclouen:

• Les fibres de bor usades en aplicacions mecàniques especials, en l'àmbit aeroespacial, aconsegueixen resistències mecàniques de fins a 3600 MPa.
• El bor amorf s'usa en focs artificials pel seu color verd.

• El àcid bòric s'empra en productes tèxtils.
• Els compostos de bor tenen moltes aplicacions en la síntesi orgànica i en la fabricació de vidres de borosilicat.
• Alguns compostos s'empren com a conservants de la fusta, sent de gran interés el seu ús per la seva baixa toxicitat.

• El B-10 s'usa en el control dels reactors nuclears, com a escut enfront de les radiacions i en la detecció de neutrons.

Els hidrurs de bor s'oxiden amb facilitat alliberant gran quantitat d'energia pel que s'ha estudiat el seu ús com a combustible de coets.

[edita] Història

Els compostos de bor (de l'àrab buraq i aquest del persa burah) es coneixen des de fa milers d'anys. A l'antic Egipte la momificació depenia del natró, un mineral que contenia borats i altres sals comuns. A Xina s'usaven ja cristalls de borax cap a el 300 aC, i a la antiga Roma compostos de bor en la fabricació de vidre.

Al 1808 Humphry Davy, Gay-Lussac i Louis J. Thénard obteniren bor amb una puresa del 50% aproximadament, encara que cap d'ells va reconéixer la substància com un nou element, cosa que faria Jöns Jacob Berzelius en 1824. El bor pur va ser produït per primera vegada pel químic nord-americà W. Weintraub al 1909.

[edita] Abundància i obtenció

Als Estats Units d'Amèrica (desert de Mojave, a Califòrnia) i Turquia són els majors productors de bor. L'element es troba combinat amb borax, àcid bòric, colemanita, kernita, ulexita i borats. L'àcid bòric es troba a vegades en les aigua volcàniques. La ulexita és un mineral que de forma natural presenta les propietats de la fibra òptica.

El bor pur és difícil de preparar; els primers mètodes usats requerien la reducció de l'òxid amb metalls com el magnesi o alumini, però el producte resultant quasi sempre es contaminava. Pot obtenir-se per reducció d'halogenurs de bor volàtils amb hidrogen a alta temperatura.

[edita] Isòtops

En la naturalesa es troben dos isòtops de bor, B-11 (80,1%) i B-10 (19,9%).

[edita] Precaucions

Ni el bor ni els borats són tòxics; no obstant alguns dels més exòtics compostos de bor i hidrògen són tòxics i han de manipular-se amb atenció

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bor