Alià
De Viquipèdia
Alià (en hebreu: עליה, "ascens") és la paraula utilitzada per anomenar la immigració jueva cap a la terra d'Israel, un dels preceptes d'aquesta religió.
Etimològicament, alià està emparentada amb la paraula aliyá la'réguel (עליה לרגל), que significa "pelegrinatge", per l'efecte d'ascensió cap a Jerusalem durant els peregrinatges regulats per a les festivitats de Pesah, Shavuot i Sucot.
L'acció inversa, és a dir, l'emigració des de Israel cap a un altre territori (l'anomenada diàspora), es coneix com yeridà o "descens".
El concepte d'"aliyà" cap a la Terra d'Israel és central a la cultura i religió jueva, i constitueix la base del sionisme. La Llei del Retorn de 1950, que garanteix a qualsevol jueu del món el seu dret a tornar cap a Israel, establir-se allí, i obtenir la ciutadania israeliana, es basa en aquesta idea. Qui realitza "alià" és anomenat olé (masculí) o olà (femení); els plurals son olím i olot, respectivament.
Durant la història recent del poble jueu —època del sionisme— hi van haver cinc onades principals d'immigracio o aliyot cap a Palestina, abans de la creació del moderne Estat d'Israel:
- Primera Alià (1881 - 1903)
- Segona Alià (1904 - 1914)
- Tercera Alià (1919 - 1923)
- Quarta Alià (1924 - 1929)
- Cinquena Alià (1929 - 1939)
Desprès de la creació del Estat d'Israel, la població jueva es va multiplicar més de vuit vegades, gràcies fonamentalment a les successives aliot, pasant de 650.000 persones al 1948 a uns 5.415.000 al 2007.
