Albocàsser

De Viquipèdia

Albocàsser és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat, de la qual és la capital.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Entitats de població 2 Història 3 Administració 4 Demografia 5 Economia 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Festes Locals 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

La vila d'Albocàsser constituïx un important nus de comunicacions en el nord de la província de Castelló. El nucli urbà es troba situat en un corredor que no supera els 600 m d'altitud, perllongat cap al sud pel passadís d'Els Ibarsos i cap al NE pel corredor de Tírig que desemboca en el pla de Sant Mateu. Les rambles Carbonera al sud i Morellana-Valltorta al NE, constituïxen els aparells fluvials del terme.

El clima es caracteritza per la suavitat de les temperatures, tant estivals (20º-24º) com hivernals (3º-9º). El règim pluviomètric és també característicament mediterrani, amb màxim en la temporada tardorenca.

Transformades les zones més planes per a l'agricultura, el paisatge vegetal mostra la varietat de la flora en l'antany omnipresent carrasca (alzina) i les masses de coscolla o garriga, amb l'agradable presència de les espècies aromàtiques (espígol, romer, timó, sajolida, etc.).

S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló de la Plana per la CV-10 i després per la CV-15 i CV-164.

Limita amb les poblacions d'Ares del Maestrat, Catí, Tírig, Les Coves de Vinromà, Sarratella, La Serra d'en Galceran, Culla i Vilar de Canes.

[edita] Entitats de població

Albocàsser, la Calçada, les Casetes, la Masia de Brusca, la Masia del Pati, Sant Pau.

[edita] Història

A part dels antecedents que presenten les freqüents restes arqueològics de temps prehistòrics, ibèrics, romans i àrabs, la vila d'Albocàsser neix com a tal a partir de la carta de poblament atorgada per Don Blasco de Alagón, lloctinent del rei En Jaume I, en 25 de gener de 1239, a Joan de Brusca i trenta pobladors més que es regirien pels furs d'Aragó. En 1243 apareix com senyoriu de l'Orde de Calatrava, que va confirmar la seva carta de poblament el dia 24 de gener d'aquest mateix any. El 2 de juny de 1275, l'orde va intercanviar el districte amb Artal de Alagón, qui al seu torn farà lliurament del mateix al rei Jaume II el 14 de juny de 1293. Va ser elevat a la categoria de Vila durant el domini d'Artal d'Alagón (1275-1293). A l'any següent és el monarca el qual lliura aquest i altres llocs a l'Orde del Temple. A la dissolució d'aquesta va passar a formar part del patromoni de l'Orde de Montesa fins al Segle XIX. Durant el Segle XIX va ser escenari de freqüents enfrontaments en el curs de les guerres carlistes.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Ismael Monfort Ferrando	UCD
1983-1987	Ismael Monfort Ferrando	AP
1987-1991
1991-1995
1995-1999	Jose Manuel Sales Escrig	PSPV
1999-2003
2003-2007	Antonio Querol Ferrando	PP
2007-2011	Antonio Querol Ferrando	PP

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
1.526	1.490	1.449	1.399	1.374	1.344	1.381	1.385	1.395	1377

[edita] Economia

Desapareguda la vinya, l'ametller i l'olivera constituïxen les bases de l'agricultura de la vila. Escollides varietats d'arbres fruiters i cuidats productes de les petites hortes regades amb aigua de sínia, completen l'oferta agrícola d'Albocàsser.

Quant a la ramaderia existeixen explotacions avícoles i porcines principalment, així com el pastoratge de bestiar oví i caprí.

L'escassa indústria pertany al sector tèxtil (confecció de peces de vestir).

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita dels Sants Joans. D'estil gòtic. Englobada avui en la trama urbana, l'ermita és una construcció de finals del segle XIII, situada extramurs del que va anar el nucli primitiu de la població, amb planta del tipus anomenta de Reconquesta, que presenta una sola nau amb arcs apuntats que sostenen el sostre de fusta i porta de mig punt. Conté un sepulcre de pedra amb inscripció i també alberga el retaule dels Sants Joans Bautista i Evangelista (de principis del segle XV).

• Ermita de l'Esperança. Amb hospederia adjunta, fundada en el segle XV per Bernat Fort.

• Ermita de Sant Pere Màrtir. Del segle XV, amb interessant pòrtic lateral.

• 

  

  Ermita de Sant Pau
  Ermita i Hospederia de Sant Pau. Declarat Monument Històric Artístic Nacional. A la fi del segle XVI, al costat de la primitiva ermita, comença a aixecar-se l'hospederia ampliada en el segle XVIII per dues ales portificades als costats. L'hospedería s'articula al voltant d'un pati central porticat (amb sortida al prat per portada de mig punt), amb destacat ràfec treballat en pedra, i des del qual s'accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres.

Per escala en pedra de tradició gòtic-catalana s'arriben a les dependències superiors, bé treballades en pedra llaurada i sostre de fusta, on es troba la sala de reunions, decorada amb pintures murals monocromes del primer terç del segle XVII. En 1617 es va començar a construir l'Església. És d'una sola nau rectangular, de tres trams sense capelles ni creuer, amb interessant cor alt als peus.

• Ermita de Sant Miquel. (segles XV-XVIII) En zona d'interessants masies com el conjunt del Mas de Brusca.

• Església parroquial. De sever barroc, iniciada a la fi del segle XVII per a substituir al primitiu temple gòtic del segle XIII, consta de tres naus sense creuer i capelles laterals, amb voltes de mig canó amb llunetes. En la seva sòbria façana de pedra destaca la portada de dos cossos amb pilastres adossades i escultura de l'Assumpció de Ntra. Senyora. El temple conserva un considerable nombre de peces d'orfebreria, ornaments i restes d'altars i el retaule de la Verge de l'Esperança, bella mostra del gòtic internacional, procedent de l'ermita d'aquesta devoció.

[edita] Monuments civils

• Castell. Construït per l'Orde del Temple, en l'actualitat només resten unes interessants ruïnes amb llenços de muralla i alguna torre. En diversos llocs del terme poden veure's les nombroses barraques de pedra seca, testimoniatge de la intensa explotació ramadera llanar dels segles medievals.

• Palau Fuster. Entre els edificis del carrer Major destaca el palau construït per la familiar Fuster en el segle XVIII.

[edita] Llocs d'interés

El terme municipal és ric en paratges interessants. Les múltiples coves que alberguen les pintures rupestres, ja ens parlen de la importància d'aquests paratges al llarg de la història, com també ho fa l'Ermita de Sant Pau, enclavament afable i bell en una fèrtil plana, ocupada ja des de temps romans.

Altres paratges com les Fonts de Na Tosca i Masia Brusca acompanyen al bon nombre de masies disseminades pel seu terme municipal, moltes de les quals han estat rehabilitades recentment com habitatges de turisme rural.

• Barranc de la Valltorta. Allí trobarem una bona mostra d'art rupestre d'època mesolítica. El Museu i les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, que juntament amb les del Barranc de Gasulla (Ares del Maestrat) formen un àrea cultural d'interès internacional, declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, formen un àrea d'imprescindible visita.

• Cova dels Cavalls. Pintures rupestres.

[edita] Festes Locals

* Sant Antoni Abad. Se celebra el cap de setmana més pròxim al dia del Sant, 16 i 17 de gener. Destacar l'arrossegament d'arbres amb cavalleries "*rossegades", la tradicional foguera monumental en la plaça de l'església i la processó amb animals, durant el recorregut dels quals es dóna lectura a la popular "publicata", crítica satírica anual sobre la població.

• Festes Patronals. En el mes d'agost tenen lloc les Festes Patronals en honor a la Verge de l'Assumpció. Durant 10 dies consecutius al voltant del 15 d'agost, es desenvolupen actes taurins denominats "bous al carrer", actes culturals (teatre, danses, exposicions, concerts, concessió premis literaris i fotogràfics, etc.) actes esportius i d'esplai.

• Romiatges a Sant Pere Màrtir, Sant Miquel i Sant Pau. Se celebren l'últim diumenge d'abril, i el primer diumenge de maig, respectivament, amb benedicció de rams i repartiment de cosines. La de Sant Pau se celebra amb el ball típic del "Ball Pla", a càrrec de la Banda de Música Local.

• Inmaculada Concepció. Una dels costums autòctons d'Albocàsser populars és la "cantà dels cartes" que es realitza cada any la nit del 7 de desembre, vespra de la festivitat de la Inmaculada Concepció, en la qual els joves (quintos) demanen a la Verge protecció i empara durant el servei militar. La nit del referit dia es reuneixen els joves en la plaça de l'Església, acompanyats d'alguns músics i d'un nombrós públic i, quatre d'ells (u per cada pal de la baralla) col·locats davant la façana de l'Església Parroquial van entonant una cobla (diferent cada any), relacionant cadascuna de les cartes de la baralla amb els misteris de la Passió del Senyor i Dolores de la Mare de Déu. Després tots recorren els diferents carrers de la població entonant les tradicionals "albaes". L'origen d'aquesta singular tradició està datat en 1870 sobre un fet ocorregut a un soldat de la vila en la Guerra de Cuba.

• Festa de L'Oferta. Se celebra el cap de setmana anterior a carnestoltes. Consisteix en l'oferiment de productes locals (pastissos, rebosteria típica, etc.) per particulars, colles, associacions, etc. per a sortejar-los en la plaça de l'Església. Els diners antigament es destina a fins d'interès general de la població. Els grups d'amics sopen i assisteixen a un ball de disfresses.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albocàsser

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Castellonrural (castellà), pàgina amb informació de la història, la cultura, les festes i els monuments més importants d'Albocàsser.

editar	Municipis de l'Alt Maestrat
Albocàsser | Ares del Maestrat | Benassal | Catí | Culla | Tírig | la Torre d'en Besora | Vilafranca dels Ports | Vilar de Canes