Ahmet I
De Viquipèdia
Ahmet I | |
---|---|
Sultà Otomà Califa |
|
Miniatura otomana amb Ahmet I assegut al tron | |
Regnat | 1603–1617 |
Predecessor | Mehmet III |
Successor | Mustafà I |
Ahmed I (turc otomà: احمد اول Aḥmed-i evvel, turc:I.Ahmet) (18 d'abril de 1590 – 22 de novembre de 1617) va ser sultà de l'Imperi Otomà des de 1603 fins a la seva mort.
Ahmet va succeir el seu pare Mehmet III (1595–1603) als 13 anys d'edat convertint-se en el primer soldà otomà en accedir al tron abans de la majoria d'edat. Trencant amb la tradició fratricida, va enviar el seu germà Mustafà a viure al vell palau a Bayezit amb la seva àvia Safiye. Era conegut per les seves habilitats en la esgrima i la doma de cavalls, i també pel seu domini de nombroses llengües.
En política exterior, les guerres contra Hongria i Pèrsia que havia heretat del seu pare van acabar desfavorablement per l'imperi, però el soldà pogué recuperar-ne el prestigi amb el Tractat de Zsitvatorok, signat el 1606, en el que s'abolia el tribut anual a pagar a Àustria. Geòrgia i Azerbaidjan es van cedir a Pèrsia.
Ahmed va escriure diverses composicions líriques i obres polítiques sota el pseudònim de Bahti. Era profundament religiós, i destinà gran part de la seva fortuna a finançar la feina d'estudiosos i homes pietosos. També va intentar reforçar el compliment de les lleis i tradicions islàmiques, restablint les antigues regulacions que prohibien l'alcohol i intentant de convertir en obligatòria l'assistència a la mesquita a les pregàries de divendres. Ahmet va morir del tifus el 1617, amb tan sols vint-i-set anys.
En l'actualitat Ahmet I es recorda sobretot per la construcció de la Mesquita del Soldà Ahmet (coneguda com la Mesquita Blava), una de les obres d'art més destacades de l'arquitectura islàmica. El soldà es troba enterrat en un mausoleu al costat dels murs de la mesquita, i l'àrea d'Istanbul on es troba el conjunt porta el seu nom.
|
|
---|---|
Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |