Abdülmecit
De Viquipèdia
 Abdülmecit I |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
| Imatge:Pera Museum 11.jpg | |
| Retrat d'Abdülmecit al Museu Pera d'Istanbul | |
| Regnat | 1839–1861 |
| Predecessor | Mahmut II |
| Successor | Abdülâziz |
Abdülmecit I (turc otomà: عبد المجيد اول ‘Abdü’l-Mecīd-i evvel) (23 d'abril de 1823 – 25 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà. Va succeir el seu pare Mahmut II el 2 de juliol de 1839 i governà l'Imperi fins a la seva mort.
El seu regne va estar marcat per l'auge dels moviments nacionalistes a través del seu Imperi. Abdülmecit va procurar de promocionar el sentiment otomanista entre les diferents nacions subjectes a l'Imepri, però va fracassar en el seu intent d'integrar els pobles de religió no musulmana i d'ètnia no turca a la societat otomana.
L'èxit més gran d'Abdülmecit va ser l'aplicació de les reformes de Tanzimat (reorganització) que havia preparat el seu pare Mahmut i que van començar la modernització de Turquia el 1839. Aquestes reformes van suposar l'occidentalització de Turquia que es va equiparar en molts aspectes legals i socials amb els estats d'Europa.
Va intentar establir aliances amb les grans potències europees, principalment amb el Regne Unit i França, que van lluitar al costat de l'Imperi a la guerra de Crimea contra Rússia. Al següent Congrès de París celebrat el 30 de març de 1856, l'Imperi Otomà va ser-hi inclòs entre les nacions europees.
Com el seu pare, va morir de tuberculosi, als 39 anys. El succeí el seu germà Abdülaziz, el membre més gran de la casa d'Osman. Va deixar diversos fills, dos dels quals (Murat V i Abdül Hamid II) ascendirien al tron.
[edita] Reformes
Entre les reformes més rellevants que va promoure Abdülmecit hi trobem:
- Introducció dels primers bitllets otomans (1840)
- Reorganització de l'exèrcit (1843-1844)
- Adopció d'un himne nacional i d'una bandera otomans (1844)
- Reorganització del sistema financer d'acord amb el model francès
- Reorganització del codi civil i criminal d'acord amb el model francès
- Establiment del Meclis-i Maarif-i Umumiye (1845), que va ser l'embrió del primer parlament otomà (1876)
- Institució del consell d'instrucció pública (1846)
- Establiment de les primeres universitats i acadèmies modernes (1848)
- Aboloció dels impostos que grabaven amb tarifes més altes els no musulmans (1856)
- Els no musulmans van ser admesos a l'exèrcit (1856)
- Diferents decrets per millorar l'administració dels serveis públics i per promoure el comerç.
- Prohibició oficial del turbant, en favor del fez.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
