Álvaro de Bazán
De Viquipèdia
Álvaro de Bazán y Guzmán (Granada; 12 de desembre de 1526 - Lisboa, Portugal; 9 de febrer de 1588), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manxega de Santa Cruz de Mudela, militar i almirall espanyol, cavaller de l'Orde de Santiago.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer al centre de la ciutat de Granada, confluència del carrer Reis Catòlics i Gran Via, on s'obre la plaça Isabel la Catòlica, el 12 de desembre de 1526 i va morir a Lisboa, el 9 de febrer de 1588. El seu avi va servir a la Guerra de Granada amb els Reis Catòlics i el seu pare va ser mariner al servei de Carles I, de qui va obtenir la concessió dels senyorius del Viso del Port i de Santa Cruz de Mudela, que passarien a pertànyer a don Alvaro.
Fill d'un mariner de prestigi amb el mateix nom, però conegut com Álvaro el viejo, que va arribar a ser Capità General de les Galeres d'Espanya, i d'Ana Guzmán, filla del comte de Teba i marqués d'Ardales, va tenir l'oportunitat de prendre les armes a la mar des de molt jove, en companyia del seu pare. Amb dos anys d'edat, Carles I li va fer mercè de l'hàbit de Santiago, expressió de la predilecció de l'emperador pel seu pare. El seu tutor va ser Pedro Gonzalez de Simancas, que li va proporcionar una instrucció humanística molt acurada i que el va fer tenir en gran estima a poetes i humanistes, als que sempre va protegir i dels que va ser mecenes. D'estirp noble navarrès, l'escut familiar és un tauler d'escacs, segons es diu per trobar-se jugant a aquest joc abans de la batalla, va tenir el comandament de l'esquadra de reserva amb una actuació decisiva en la batalla de Lepant.
S'explica que es va guanyar el títol de Marquès de Santa Creu quan el rei es va compadir d'ell en veure'l exposat al sol i li va manar cobrir-se, en agrair-li al monarca, aquest li va dir "pel sol, senyor marques, pel sol".
La vida militar de Álvaro de Bazán va indissolublement unida als principals fets d'armes de la marina, va ser home de confiança de Felip II i nombrat Capità de la mar Oceana i albirant de la Marina.
Les seves campanyes més destacades van ser:
- La derrota de l'armada francesa en aigües de Galícia
- La conquista de l'illa de La Gomera
- La batalla de Lepant
- La batalla naval i ocupació de la illa Terceira o Tercera (Açores). En aquesta batalla van ser utilitzats per primera vegada a la història les forces d'infanteria de terra per l'ocupació de platja i terreny, el que es considera com "el naixement de la Infanteria de Marina".
El va sorprendre la mort a Lisboa, ocupat en la preparació de l'armada Gran i Felicíssima Armada. Està enterrat al Viso del Marqués junt amb la seva esposa Maria Manuela de Benavides.
[edita] Èxits militars
Les xifres resultants de les campanyes militars d'Álvaro de Bazán reafirmen el seu lloc d'honor entre els més grans mariners que hagi donat Espanya:
- Illes capturades: 8
- Ciutats capturades: 2
- Viles capturades: 25
- Castells i Forts capturats: 36
- Capitans generals derrotats: 8
- Mestres de camp derrotats: 2
- Senyors i cavallers principals derrotats: 60
- Soldats i mariners francesos capturats: 4.759
- Soldats i mariners anglesos capturats: 780
- Soldats i mariners portugueses capturats: 6.243
- Presoners cristians alliberats: 1.564
- Galeres reials capturades: 44
- Goletes capturades: 21
- Galions i naus de borda alta capturats: 99
- Bergantins capturats: 27
- Vaixells turcs capturats: 7
- Vaixells moriscos capturats: 3
- Galiasses capturades: 1
- Peces d'artilleria capturades: 1.814
[edita] Marques i Mecenes
Pels seus mèrits militars, el rei Felip II li va concedir el títol de Marquès i va prendre el nom de Marquès de Santa Creu per ser senyor de la vil·la de Santa Creu de Mudela, d'aquest fet Viso del Port va passar a dir-se Viso del Marqués. Va comprar a Felip II el senyoriu de la vil·la de Valdepeñas. Es va fer construir a finals del segle XVI dos palaus, un a la plaça major de Valdepeñas, que no es conserva, i un altre al costat de la església parroquial d'El Viso del Marqués, que sí que es conserva i és utilitzat actualment com Arxiu general de la Marina Álvaro de Bazán. Les obres van començar el 1564, segons confirmen Giovanni Casteloo el Bergamasc i Cea Bermúdez, encara que Fernando Marias opina que el Palau va ser projectat per Enrique Egas el mosso i continuat pel Bergamasc quan va arribar d'Itàlia acompanyat de bons artistes i decoradors. Don Alvaro va cobrir aquest magnifica palau renaixentista d'intocables frescos de els pintors manieristas italians Cesare Arbasia i tota la familia Peroli; Nicolà, Stefano, Francesco i Giambattista Perlo, que va fer cridar d'Itàlia, per narrar amb imatges els èxits militars en paral·lelisme amb les del heroi mitològic Hércules.El marqués volia així estar a meitat de camí entre les corts i el port de Sevilla al que com a marí famós tenia que acudir freqüentment: al llarg de tota la seva vida es va preocupar freqüentment en redimir captius dels musulmans. A l'església parroquial propera es troba un cocodril dissecat penjat en la volta central del presbiteri, regal al marqués d'un bajà musulmà en un dels seus incomptables viatges.
Els marquesos de Santa Creu van protegir les arts i les lletres, diversos escriptors els hi van dedicar algunes obres (Góngora entre altres). Don Alvaro es molt probable que protegís a Bernando de Balbuena i altres poetes. El fill de don Alvaro va protegir a Félix Lope de Vega, qui li va dedicar una comèdia, i durant el segle XVIII van ser il·lustrats, van fomentar les indrusties locals i l'educació en els senyorius i van protegir a escriptors intel·lectuals il·lustrats com Carles de Praves, Jose Viera i Manuel Lanz de Casafonda àlies Clavijo, que van ser preceptors de els seus fills. Poesia dedicada per Lope de Vega l'any 1588 a D. Álvaro de Bazán:
- El ferotge Turc en Lepant, / en la Tercera el Francès, / i en tot mar el Anglès, / van tindre de veurem por. / Rei servit i pàtria honrada / dirien millor qui he sigut / per la creu de el meu cognom / i amb la creu de la meva espasa.
[edita] Referències
- Web Ciutat Real i els seus pobles.
- Real Acadèmia de la Historia. Publicacions periòdiques. Tomo, 26 Año, 1895.
- Els Trofeus de D. Álvaro de Bazán. Cristóbal Pérez Pastor.
- Escriptura de Fundació de Mayorazgo. Arxius de Protocols de Madrid (Escribanía de Santiago Fernández, año 1606).
- Museu Naval de Madrid.
- Arxiu General de la Marina "Álvaro de Bazán". Viso del Marqués.
- Aquest article incorpora text de la Encyclopædia Britannica de 1911 (domini públic).
