Àhmad Yassín
De Viquipèdia
El xeic Àhmad Yassín, (احمد ياسين, en àrab; (circa 1937 – 22 de març de 2004) va ser el dirigent espiritual del grup islamista palestí Hamàs. Yassín va fundar Hamàs en 1987, i originalment ho va anomenar Ala Palestina de la Germanor Musulmana. A més de ser gairebé cec, era tetraplègic i estava confinat en una cadira de rodes des dels 12 anys quan va rebre un cop en la columna vertebral jugant al futbol en el campament de refugiats de Xatti, en la franja de Gaza.
Taula de continguts |
[edita] Inicis
Yassín va néixer prop de la ciutat d'Axkelón, però es va mudar a Gaza després que el seu poble fora destruït en la guerra àrab-israeliana de 1948.
Va estudiar en la Universitat del-Azhar del Caire, Egipte, després d'acabar l'educació mitjana, a pesar de la seva paràlisi. No va assistir a una madrassa tradicional, el que li hauria donat el títol autèntic de "xeic", sinó que el títol li van donar els seus seguidors honoríficament. La Germanor Musulmana va ser fundada en al-Azhar, i la universitat era un formiguer de nacionalisme islamista i àrab. Yassín es va unir a la Germanor en algun moment durant els seus estudis en al-Azhar.
Yassín va declarar en repetides ocasions que la terra d'Israel està "consagrada per a generacions musulmanes futures fins el Dia del Judici" i que "la suposada pau no és pau i no és substitut del jihad i la resistència."
En 1989 Yassín suposadament va ordenar matar a palestins que, segons ell creia, havien col·laborat amb les Forces de Defensa d'Israel (FDI). També va ser declarat culpable d'ordenar el segrest i assassinat de dos soldats de les FDI. Va ser arrestat a Israel per aquests crims i sentenciat a cadena perpètua per un tribunal israelià.
[edita] Alliberament i prominència
En 1997 Yassín va sortir lliure del sistema penal israelià com part d'un arranjament amb Jordània després d'un fallit intent d'assassinat de Khálid Mashal realitzat pel Mossad israelià a Jordània. Yassín va ser alliberat a Israel a canvi de dos agents del Mossad que havien estat arrestats per autoritats jordanes.
Després del seu alliberament, Yassín va tornar al seu paper de dirigent espiritual de Hamàs. Immediatament, va continuar exhortant els seus seguidors a la resistència a l'ocupació israeliana, mitjançant tàctiques com les bombes suïcides contra objectius israelians, tant militars com civils.
Durant les diverses etapes del "procés de pau" entre Israel i l'Autoritat Palestina (AP), Yassín va ser col·locat sovint sota arrest domiciliari per l'AP. Cada vegada que això passava, Yassín era posat en llibertat a la llarga, sovint després de manifestacions perllongades dels seus simpatitzants.
El 13 de juny de 2003, unes fonts israelianes van anunciar que Yassín "no és immune" a l'assassinat conforme a la doctrina israeliana d'assassinat selectiu.
Tres mesos després, el 6 de setembre de 2003, un F-16 de la Força Aèria d'Israel (FAI) va soltar una bomba d'un quart de tona sobre un edifici de la ciutat de Gaza, a la Franja de Gaza. Yassín estava a l'edifici en el moment de l'atac, i va sofrir ferides lleus en l'intent d'assassinat. Posteriorment, les autoritats israelianes van confirmar que Yassín era l'objectiu de l'atac. Yassín va ser atès per les lesions sofertes en l'atac en l'Hospital Shifa de la Ciutat de Gaza.
Després de l'intent d'assassinat, Yassín va declarar davant reporters que "Els dies provaran que la política d'assassinats no acabarà amb Hamàs. Els dirigents de Hamàs desitgen ser màrtirs i no els espanta la mort. El jihad continuarà i la resistència continuarà fins que aconseguim la victòria o siguem màrtirs."
Yassín va advertir, més encara, que Hamàs ensenyaria a Israel una "lliçó inoblidable" amb motiu de l'intent d'assassinat.
[edita] Mort
Yassín va morir en altre atemptat israelià el 22 de març de 2004; mentre el treien en la seva cadira de rodes d'una sessió d'oració de matinada, va ser arribat a per míssils disparats des d'helicòpters. Yassín va morir en l'acte, juntament amb altres set persones. Més d'una dotzena de persones van resultar ferides en l'atac, inclosos dos dels seus fills. L'atac, que va formar part d'una represàlia israeliana en peus contra els atemptats suïcides patrocinats per Hamàs, va ocórrer després que Yassín es vantés que la resposta israeliana als atemptats suïcides d'Axdod era feble, i que Hamàs només cobraria força a causa de la resposta feble d'Israel.
Ismaíl Haniyeh, funcionari de Hamàs, va comentar: "Aquest és el moment que somiava el xeic Yassín". El comandament de Hamàs ha declarat que Ariel Sharon ha "obert les portes de l'infern."
La majoria dels països, amb la notable excepció d'Estats Units, ha condemnat fermament l'assassinat de Yassín, criticant el seu caràcter extrajudicial. Vegi's també: Ábdel Aziz ar-Rantisi, l'altre fundador de Hamàs. Israel ha replicat a aquests arguments dient que Yassín no era només un líder espiritual, sino tambe un cap terrorista. Els mitjans israelians han comparat sovint Àhmad Yassín amb Osama Ben Laden.
[edita] Cites
- "Vam escollir aquest camí, i acabarem amb martiri o victòria."
