Vall d'Aran

De Viquipèdia

Val d'Aran

Localització
Comarca de Catalunya
Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial	Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran
Capital	Vielha e Mijaran
Gentilici	Aranès, aranesa
Llengua pròpia	Aranès i català
Superfície	633,60 km²
Altitud	n/d
Població (2007)   • Densitat	9.815 hab. 15,49 hab/km²
Coordenades	42° 43′ 21″ N, 0° 50′ 14″ E / 42.7225, 0.83722(i) 42° 43′ 21″ N, 0° 50′ 14″ E / 42.7225, 0.83722
Sistema polític Municipis Forma de govern	9 Consell General d'Aran
Web	www.aran.org

La Vall d'Aran (oficialment en aranès Val d'Aran) és una comarca situada oficialment a l'extrem nord-occidental de Catalunya i culturalment a l'extrem sud d'Occitània (Gascunya). És una vall del Pirineu. El nom és un pleonasme amb l'antic mot basc aran (vall), essent doncs la Vall de la Vall.

La llengua pròpia d'aquesta comarca és l'aranès, varietat gascona de l'occità. Encara que es parla el català, castellà i francès de forma conjunta.

[edita] Geografia

Municipis de la Vall d'Aran

Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General.

És l'única comarca de Catalunya que pertany en gran part a una conca fluvial atlàntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar tota la Gascunya. També té una petita part de conca mediterrània, ja que la Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, però inicia el curs en direcció oposada. Així mateix, la part nord de la Vall de Barravés (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament també a l'Aran.

Els animals de la Vall d'Aran en perill d'extinció, amb programes de reintroducció o de protecció i conservació són:

• ós bru (Ursus arctos),
• perdiu blanca (Lagopus mutus)
• cabra catalana
• sargantana aranesa (Lacerta aranica)
• trencalòs (Gypaëtus barbatus)

[edita] Demografia

[edita] Història

El 1067 la Vall d'Aran fou incorporada al Regne d'Aragó, però ni Sancho Abarca ni els comtes de Ribagorça en poderen impedir la seva independència. Fins i tot, el 1167 s’hi establí una comunitat càtara. El 1169 fou cedida als comtes de Marsan i Bigorra i el 1172 als de Comenge, cosa que enfortí els lligams amb la Gascunya. El 1175, Alfons el Cast va signar el tractat de l'Emparança, pel que el que es vinculava la vall amb la Corona.

La derrota a la batalla de Muret va significat el final de la influència catalana i només la Vall d'Aran quedà en mans catalanes. Jaume I va voler infeudar el territori a Guillem d'Entença^[1] el 1220 contra la voluntat aranesa, que fou escoltada i el rei va prometre que no es separarien de la corona.

Amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el comtat de Comenge i liderats per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa, ajudat per molts aranesos i en especial per Augèr de Berbedà, senyor de Lés^[2], va envair la Vall d'Aran el 1283 amb un exèrcit que contava entre 300^[3] i 500 homes^[4].

El 1312 fou incorporada novament a la corona d'Aragó. El rei establí el 22 de juliol del 1313 la Querimònia (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de Jaume II, reafirmat el 1325 per Alfons III. Ja havia estat concedit el primer privilegi a Lleida el 4 de juliol del 1306. I endemés, el 26 de juny del 1352, es confirmaria el dret de successió i matrimonial, el contracte legal de guanyadors i la mitja guadanyeria.

El 1389 fou cedia als comtes de Montsó; el 1411 el Parlament català acceptà l'oferiment^[5] del Síndic (president aranès) de pactar la unió d'Aran al Principat. I durant el període 1430-1512 pertanyé a França. Tots ells respectaren els furs aranesos. Per l'Acta de Blois del 18 de desembre de 1512 tornà definitivament al regne d'Aragó, que formava part del nou regne d'Espanya, encara que fou invadida temporalment el 1597 pels hugonots comandats pel comte de Sent Jeròni.

El 1595 les constitucions catalanes hi foren declarades com a dret supletori (cosa que fou refermada per Ferran VI d'Espanya el 1755), mentre que el 1605 Felip III d'Espanya augmentà els privilegis. Fou ocupada temporalment pels francesos entre el 1808 i el 1815. L'aranès Felip Aner d'Esteve (1781-1812) fou membre de la Junta de Govern de la Vall d'Aran, constituïda pel partit antinapoleònic el 1808 i fou representant aranès a la Junta de Catalunya i fins i tot diputat a les Corts de Cadis. La nova constitució liberal, però, proposava l'abolició dels furs territorials, i per aquest motiu foren derogats el 1824. I pel que feia als privilegis, després de la Compilació Foral Catalana del 1960 només restaven el dret de torneria i el pacte de convinença o mija gudanheria.

El 1805 la Vall d'Aran fou posada sota la jurisdicció religiosa del bisbat d'Urgell en comptes de la de Comenges, la qual cosa, paradoxalment, la salvà de la política de supressió lingüística que patiren els occitans en territori francès. El 2 de setembre del 1827 es va reunir per darrer cop el Conselh Generau dera Val d'Aran, encara que no fou suprimit per Reial Ordre fins el 1834. El personatge més destacat en la cultura aranesa de finals del segle XIX fou el capellà i escriptor Josèp Condò Sambeat.

La invasió del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya, un cop acabada la Guerra Civil espanyola d'establir un govern espanyol de la Union Nacional Española (UNE) a la Vall d'Aran^[6] mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya^[7].

Després de la fi del règim franquista, per primer cop, el 1978 es reuní a Vielha l'Associació de Veïns Es Tersús, i amb Felip Solé i Sabarís presentaren esmenes a l'Estatut d'autonomia català de Núria, recollides a la Disposició Addicional Primera del Projecte.

El 26 de juliol del 1979 es reuniren a Santa Maria de Cap d'Aran (Tredòs) tots els alcaldes, regidors i personalitats araneses, i crearen la Comissió Pro Restauració de les Institucions Històriques de la Vall d'Aran, amb els següents objectius:

• Identificar plenament les institucions antigues, llur funcionament, potestats i forma d'elecció.
• Estudiar llur adequació possible a la realitat actual, i proposar-ho a l'Assemblea de Parlamentaris.

D'aquesta manera, el 2 de setembre es constituí el Conselh Generau Provisionau dera Val d'Aran, no reconegut oficialment, però. El 1982 es crearia una Comissió de Normalització Lingüística de l'Aranès, formada per Pèire Bec, Jaume Taupiac i Miquel Grosclaude, qui establiren unes normes lingüístiques oficialitzades el 1983, i que seguien les indicacions donades per l'IEO respecte el gascó. Així, des del curs 1984-1985 s'ensenyaria l'aranès de manera regular a l'escola, alhora que el 1985 es crearia un Centre de Normalització Lingüística per difondre'n l'ús a tots els nivells possibles.

Bandera oficiosa de la Vall d'Aran

Després de diverses picabaralles polítiques entre partidaris de mantenir-se dins Catalunya amb estatut especial, com Josep Calbetó (aleshores vinculat al Partido Popular), i partidaris de formar una comunitat autònoma apart (agrupats dins el Partit Nacionalista Aranès),el 26 de maig del 1991 fou escollit per primer cop el Consell General d'Aran, format per 13 síndics. El resultat fou:

• Convergencia d'Aran (CA) obté 1.947 vots (37,8 %) i 7 síndics
• Unitat d'Aran-Partit Nacionalista Aranès (UA-PNA) obté 1.514 vots (29,4 %) i 6 síndics
• Partido Popular (PP) obté 203 vots (3,9 %) i cap síndic
• Independents de Lairissa obté 58 vots (1,2 %)

D’aquesta manera, fou nomenat per primer cop el Síndic d'Aran, en la persona de Pilar Busquets (CA-CiU), contra l'altre candidat, Emili Medan (UA-PNA). La participació fou del 60,7 % sobre 5.142 votants.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall d'Aran

Portal d'Occitània Articles relacionats amb Occitània

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Vall d'Aran

• Lloc web del Conselh Generau d'Aran
• Informació del Nou Tunel de Vielha
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Sistema Territorial de Museus de mNACTEC

Comarques de Catalunya
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir

Regions culturals i històriques d'Occitània

Alvèrnia • Bearn • Borbonès • Delfinat • Gascunya incloent Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran • Guiena incloent Agenès, Carcí, Perigord i Roergue • Llemosí incloent la Marca llemosina • Llenguadoc incloent el País de Foix i Fenolleda • Mònaco • País Niçard • Provença incloent el Comtat Venaissí • Valls Occitanes • Velai (històricament a Llenguadoc) • Vivarès (històricament a Llenguadoc) Enclavament de La Gàrdia