Baix Empordà
De Viquipèdia
| Localització | |
 |
|
| Comarca de Catalunya | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines |
| Capital | la Bisbal d'Empordà |
| Gentilici | Empordanès, empordanesa |
| Superfície | 701,69 km² |
| Altitud | n/d |
| Població (2007) • Densitat |
126.450 hab. 180,21 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Sistema polític Municipis Forma de govern |
36 Consell comarcal |
| Web | |
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936. La capital de comarca i cap de partit judicial és La Bisbal d'Empordà des del segle XIX. Popularment se l'anomena l'Empordanet.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El Baix Empordà és el sector meridional en què hom divideix tradicionalment la gran comarca natural de l'Empordà. Inclou els municipis compresos entre el Montgrí, just al nord per on passen les aigües del Ter, i el sector de les Gavarres i la vall d'Aro, al sud. Totalitza 37 municipis, amb una extensió total de 700,17 km2. És comarca veïna a tramuntana amb l'Alt Empordà, a ponent amb el Gironès i la Selva i a llevant amb la mar.
Llevat dels sectors de les Gavarres, del Montgrí, i de Begur, el paisatge és planer i homogeni amb petits turonets que acullen petits pobles al voltant de l'església o el castell. Un alt nombre de viles formen petits centres d'atracció de mercat i altres serveis.
Dins la muntanya cal distingir el massís del Montgrí, isolat, coronat per un castell medieval, format per calcàries mesozoiques de tons clars i amb 308 m d'altitud. El massís de Begur, a llevant del corredor de Palafrugell, amb 320 m, i també amb les restes d'un castell. El punt culminant del Baix Empordà el trobem a les Gavarres amb el puig d'Arques que assoleix 531 m.
El litoral, la part central de la Costa Brava, el trobem ple de contrastos: penya-segats vertiginosos als extrems nord i sud de la comarca amb cales arrecerades envoltades de pins, illes i aiguamolls que donen refugi a peixos i ocells, i també llargues platges de sorra fina.
En general, la tardor és l'estació més plujosa i l'estiu és arreu l'estació més seca. Les precipitacions totals no solen baixar dels 500 mm. Las mitjana de temperatures és temperada per la seva situació davant la mar, tenint els mesos de gener més càlids de Catalunya (11°C de mitjana) i un mes d'agost relativament fresc (24ºC de mitjana).
Bàsicament està regada pels rius Ter, Daró (afluent de l'anterior), Rissec (a la vegada afluent de l'anterior) i Ridaura.
Al Baix Empordà cal destacar tres vents: la tramuntana, un vent del nord amb una força molt notable, generalment d'hivern, que domina tota la plana de l'Empordà i n'és el més característic; el garbí, del sud-oest, que sol bufar a la muntanya i a la costa, sobretot als estius, amb intensitat i direccions variables, i el llevant, de l'est, que predomina a la costa a la primavera i a la tardor.
La vegetació es divideix, fonamentalment, en una part calcària on hi domina l'alzina, i en una part silícia amb domini de l'alzina surera. Actualment els alzinars han estat substituïts en gran part per pinedes de pi blanc i al sotabosc hi predomina el romaní, el bruc d'hivern i les garrigues. Les suredes solen cobrir-se amb brolla d'estepes i brucs. Els rius i rieres estan acompanyats de verns, pollancres, àlbers, oms, sobretot a la zona de la gola del Ter.
Tot i no ser una comarca clarament boletaire, pel tipus de bosc que hi predomina hi podem trobar sobretot rovellons, pinetells, rossinyols, carlets, ous de reig, siurenys, trompetes de la mort, camagrocs i algun fredolic.
[edita] Espais naturals protegits
La seva situació i constitució fan de la comarca una gran riquesa natural amb espais característics de les zones mediterrànies amb tendència a desaparèixer. Les zones més fràgils han passat a formar part de la categoria de protecció PEIN. La superfície total protegida suma 23.478 ha, enfront de les 70.169 ha totals de la comarca.
S'hi inclouen:
- El Massís del Montgrí
- Les Illes Medes
- Els aiguamolls del Baix Empordà
- Les Gavarres
- El Massís de Cadiretes - L'Ardenya
- Les Muntanyes de Begur
[edita] Demografia
Durant els segles XIV-XVII la població es mantingué estable (uns 17.000 habitants) però disseminada, amb una agricultura prestigiosa a la línia aproximada Albons-Verges-Pals.
La colonització agrícola dels aiguamolls comportà un gran increment de la població al segle XVIII, duplicant-se la població fins a uns 34.000 h. A mitjans del segle XIX, hi torna a haver un creixement important (uns 50.000 h) amb la primera industrialització del suro. Les crisis industrials i financeres i la invasió de la fil·loxera a finals de segle expliquen la lentitud de la creixença: 53.300 h el 1897.
Durant els dos primers decennis del segle XX comença a apuntar el turisme i el litoral adopta el nom de Costa Brava. Per exemple Palamós s'apropà als 8.000 h, Palafrugell superà els 9.000, i Sant Feliu de Guíxols els 11.300. Però una altra vegada una crisi de la indústria tapera i la Guerra Civil Espanyola féu baixar la població d'uns 61.700 h el 1910 a 51.700 el 1940.
Però a partir del 1950 amb l'impuls de tots els sectors que comportà el turisme, es capgirà la tendència amb l'atracció d'immigració, passant a duplicar-se la població en 25 anys: d'uns 59.000 el 1960 a 120.299 el 2005.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Economia
Cal destacar que la comarca és un dels destins principals de segona residència, que junt amb el turisme provoca que als períodes estivals es dupliqui i tripliqui en certes viles la població resident.
Aquest fet també explica que gairebé el 72 % de la població activa estigui repartida entre la construcció i els serveis. El 6,2% treballa en el sector primari, percentatge que, si bé confirma la tendència a la baixa (9,1% el 1986), duplica encara la mitjana catalana (3,2%).
Pel que fa al sector primari, la superfície agrícola utilitzada representava el 30% (un 98 % conreus i la resta pastures), de les quals predomina el secà (73%). Hi ha un predomini clar del farratge i els cereals, que ocupen, respectivament, el 21% i el 57% de la terra conreada. Al regadiu, fins al 1950, l'arròs era conreat al llarg de tot el Ter i del Daró; avui només té importància a Pals. En el sector del Ter també hi trobem productes d'horta, pereres i pomeres.
El bestiar oví ha anat desapareixent, el boví i porcí estan estancats després d'un creixement dels anys 90.
El bosc ocupa el 20% de la comarca. Els pins predominen al massís de Begur i als vessants de les Gavarres encarats a mar. A les parts més elevades continuen les suredes que proporcionen la matèria prima per a la indústria de taps.
Bàsicament hi han dos ports pesquers: Palamós i Sant Feliu de Guíxols, però la tendència és negativa.
Encara que concentrat a La Bisbal, Palamós i Torroella, el sector industrial està molt diversificat i és poc important. Destacaríem el material de construcció a La Bisbal i Palafrugell, la maquinària agrícola a Torroella, i la surera al llevant de les Gavarres.
La xarxa de transport públic en les seves principals artèries és gairebé inexistent. Tant el ferrocarril com l'autopista eludeixen la comarca.
[edita] Història
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Albons | 625 |
| Begur | 4.086 |
| Bellcaire d'Empordà | 651 |
| Bisbal d'Empordà, la | 9.593 |
| Calonge | 10.009 |
| Castell-Platja d'Aro | 9.766 |
| Colomers | 203 |
| Corçà | 1.255 |
| Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura |
1.291 |
| Foixà | 324 |
| Fontanilles | 163 |
| Forallac | 1.736 |
| Garrigoles | 166 |
| Gualta | 349 |
| Jafre | 403 |
| Mont-ras | 1.859 |
| Palafrugell | 21.412 |
| Palamós | 17.400 |
| Palau-sator | 289 |
| Pals | 2.540 |
| Parlavà | 380 |
| Pera, la | 426 |
| Regencós | 326 |
| Rupià | 223 |
| Sant Feliu de Guíxols | 21.155 |
| Santa Cristina d'Aro | 4.547 |
| Serra de Daró | 190 |
| Tallada d'Empordà | 395 |
| Torrent | 191 |
| Torroella de Montgrí | 10.924 |
| Ullà | 1.019 |
| Ullastret | 218 |
| Ultramort | 196 |
| Vall-llobrega | 778 |
| Verges | 1.175 |
| Vilopriu | 187 |
La comarca ja estava habitada des de la prehistòria. Hi ha nombroses coves que van servir de refugi per a l'home paleolític inferior i mitjà al massís del Montgrí, les més famoses porten el mateix nom: Cau del Duc, a Torroella i a Ullà (amenaçat per una pedrera). D'altra banda trobem importants conjunts megalítics a les Gavarres o al massís de Cadiretes, destaquen els dolmens de Fitor.
Els grecs es van establir molt a prop de l'actual comarca, a Empúries a principis del segle VI aC.
Mentre, els ibers van construir una de les seves principals ciutats a Ullastret al segle VI aC, eren la tribu dels indigets. Però amb l'arribada dels romans s'inicia un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que va portar a l'abandonament d'Ullastret durant el segle II aC.
El Baix Empordà fou romanitzat com tots els territoris de l'Imperi però fou seguit per les invasions bàrbares dels segles III i V que empobriren notablement la comarca i reduïren els seus nuclis urbans a la mínima expressió.
Mentre que resten molts vestigis de la romanització, és difícil de copsar el pas dels visigots i els àrabs, ja que la proximitat amb el Regne Franc va fer que ràpidament es creessin uns comtats independents comandats per senyors feudals. De fet la invasió musulmana no va durar més de seixanta anys (714-785)i l'antiga població hispanogòtica tornà a instal·lar-s'hi.
La divisió administrativa de l'imperi Carolingi repartí el territori català conquerit en comtats. Mentre el nord de la comarca i l'actual Alt Empordà estava organitzat a l'entorn del comtat d'Empúries, la resta eren feus o subfeus del Bisbe de Girona, posseïdor d'extenses terres —especialment al Baix Empordà—, o bé baronies de branques dels Cardona vinculades al comtat, per passar a ser més tard la façana marítima del comtat de Girona, de Begur a Sant Feliu de Guíxols.
L'època medieval és la que ha deixat una petjada més notable i visible en la nostra arquitectura i urbanisme, com ho palesen els nombrosos pobles que conserven fortaleses i vestigis d'aquest període. L'economia del país era principalment agrícola però la pirateria, bàsicament musulmana, dificultà l'activitat comercial i obligà els habitants del litoral a bastir torres de vigilància.
D'altra banda, la seva situació de pas en féu sovint l'escenari de lluites i d'invasions, com les de la croada contra Catalunya del 1285 i la guerra contra Joan II, al segle XV, que s'iniciaren i adquiriren una virulència especial a l'Empordà.
Durant els segles XIV i XVIII formà part de la vegueria de Girona mantenint els mateixos límits actuals amb l'Alt Empordà que pertanyia a la vegueria de Besalú. És en aquesta època que pateix les crisis comuns a les comarques veïnes amb bandolers, pirates, desastres atmosfèrics, guerres, i el Decret de Nova Planta.
Amb la guerra dels Segadors i la pèrdua subsegüent del Rosselló (1659), hagué de patir les reiterades penetracions franceses de les guerres contra Lluís XIV.
Els segles XVI a XVIII es caracteritzen una altra vegada per la presència de pirates turcs a la Mediterrània cosa que va asfixiar el comerç marítim i va provocar l'emigració a l'interior d'una gran part de la població. Per exemple, una incursió turca del 1543 saquejà i destruí en bona part Palamós.
A principis del segle XIX tingué lloc la sagnant Guerra del Francès amb l'ocupació napoleònica de 1804 fins al 1814, terriblement devastadora deixant una empremta molt forta a la comarca. Després d'un cert redreçament econòmic arribà la fil·loxera a les vinyes que pràcticament van desaparèixer. El daltabaix econòmic i social provocat per aquesta plaga va tenir com a conseqüència l'emigració de molts empordanesos a les colònies espanyoles d'Amèrica, eren coneguts com els americanos. Fou l'origen de les populars havaneres que encara avui es canten a totes les festes majors.
La Bisbal d'Empordà, esdevingué el 1835 cap d'un partit judicial de la nova província de Girona, el qual comprèn la totalitat dels municipis del Baix Empordà, excepte els més septentrionals, al nord del Ter, que formen part del partit de Girona. La divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936 inclogué dins el Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, tradicionalment lligats a la Selva.
A final del segle XIX, la Renaixença catalana va fer sorgir un esperit associatiu amb la creació d'ateneus i partits polítics que van donar una forta embranzida cultural a la comarca. La pèrdua de la darrera colònia (Cuba) al final del segle XIX, inicià un període de permanent inestabilitat política amb cops d'estat i dictadures que desembocà en l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, que provocà moltes morts o exilis a la veïna França.
Però la història recent vé encapçalada per l'estabilitat democràtica i sobretot el turisme que tant a enriquit la comarca com l'ha malmès.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial del Consell Comarcal del Baix Empordà
- Lloc web oficial del comissió turística del Consell Comarcal Baix Empordà
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Senderisme/Excursions pel Baix Empordà/Costa Brava
|
|
 |
|---|---|
| Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental | |
| Comarques històriques | |
| Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir | |
