Síria (província romana)

De Viquipèdia

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats. El regne de Commagena no en va formar part ja que era nominalment independent i aliat a Roma. Els petits principats foren annexionats al segle I i les ciutats lliures van també perdre els seus privilegis al llarg del mateix període.

Foren ciutats lliures:

• Antioquia
• Selèucia de Piera
• Epifania
• Apamea
• Trípolis
• Sidó
• Tir
• Dora
• Samària
• Cesarea (abans Turris Stratonis)
• Joppa o Joppe
• Iamnia i Iamnea
• Azotus
• Gaza
• Marissa
• I les ciutats de la Decàpolis

Juli Cèsar va declarar lliures a Gabala, Laodicea ad Mare i Ptolemais.

Dinasties locals van existir a:

• Calcis (Chalcis ad Belum)
• Aretusa i Emesa
• Abila o Abilene
• Damasc (regne dels nabateus, incorporat com a província el 105)
• Judaea. El cas de Judea va ser específic i el regne va durar fins el 44 dC. Fou depenent de Síria del 63 aC al 40 aC, seguit per l'ocupació dels parts i restabliment d'un regne macabeu del 40 aC al 37 aC. Regne herodià de Judea del 37 aC al 44 dC període en el que fou depenent d'Egipte del 36 al 31 aC i va tenir una interrupció del 6 al 33)
• Palmyra

[edita] Governadors romans de Síria

• Marc Emili Escaure (Marcus Aemilius Scaurus) 63-60 aC
• Luci Marci Filip (Lucius Marcius Philippus) 60-59 aC
• Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí (Cnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus) 58-57 aC
• Aule Gabini (Aulus Gabinius) 57-55 aC
• Marc Licini Cras Dives I (Marcus Licinius Crassus Dives) 55-53 aC
• Gai Sext Juli Cèsar (Caius Sextus Julius Caesar) 53 aC
• Gai Cassi Longí I (Caius Cassius Longinus) I 53-51 aC
• Marc Calpurni Bíbul (Marcus Calpurnius Bibulus) 51-50 aC
• Veientó o Veientoni (Veiento o Veientonius) 50-49 aC
• Quint Cecili Metel Pius Escipió (Quintus Caecilius Metellus Scipio) 49-47 aC
• Gai Sext Juli Cèsar (Caius Sextus Julius Caesar) 47-46 aC (segona vegada)
• Quint Cecili Bas (Quintus Caecilius Bassus) 46-44 aC
• Luci Estaci Murc (Lucius Statius Murcus) 44-43 aC
• Gai Cassi Longí I (Caius Cassius Longinus I) (segona vegada) 43-42 aC
• Luci Cassi Longi (Lucius Cassius Longinus), 42 aC
• Luci Decidi Saxa (Lucius Decidius Saxa) 41-40 aC
• Ocupació dels parts 40-39 aC
• Publi Ventidi Bas (Publius Ventidius Bassus) 39-38 aC
• Gai Sosi (Caius Sosius) 38-35 aC
• Luci Munaci Planc (Lucius Munacius Plancus) 35-31 aC
• Luci Calpurni Bíbul (Lucius Calpurnius Bibulus) 31-30 aC
• Quint Didi (Quintus Didius) 30-27 aC
• Cassi Longí (Cassius Longinus) 27-22 aC
• Marc Vipsani Agripa (Marcus Vipsanius Agrippa) 22-12 aC
• Titi (Titius) 11-10 aC
• Gai Senti Saturní (Gaius Sentius Saturninus) 9-6 aC
• Publi Quintili Var (Publius Quinctilius Varus) 6-4 aC
• Gai Senti Saturní (Gaius Sentius Saturninus)(segona vegada) 4 aC
• Publi Sulpici Quirí (Publius Sulpicius Quirinius) 3-2 aC
• Publi Quintili Var (Publius Quinctilius Varus)(segona vegada) 2-1 aC
• Gai Cèsar (Caius Caesar) 1 aC-4 dC
• Luci Volusi Saturní (Lucius Volusius Saturninus) 4-5
• Publi Sulpici Quirí (Publius Sulpicius Quirinius) (segona vegada) 6-12
• Quint Cecili Crètic Silà (Quintus Caecilius Creticus Silanus) 12-17
• Gneu Calpurni Pisó (Gnaeus Calpurnius Piso) 17-19
• Valeri Grat (Valerius Gratus) 19-20
• Petroni (Petronius) 20-21
• Gneu Senti Saturní (Cnaeus Sentius Saturninus) 21-?
• Ali Lami (Alius Lamius) ? -32
• Publi Pomponi Flac (Publius Pomponius Flaccus) 32-35
• Luci Vitel·li (Lucius Vitellius) 35-38
• Luci Petroni (Lucius Petronius) 39-42
• Gai Vibi Mars (Caius Vibius Marsus) 42-44
• Gai Cassi Longí II (Gaius Cassius Longinus II) 44-49
• Gai Ummidi Quadrat (Gaius Ummidius Quadratus) 51-60
• Gneu Domici Corbuló (Cnaeus Domicius Corbulo) 60-63
• Gai Cesenni Pet (Caius Caesennius Paetus) 63-65
• Cesti Gal (Cestus o Cestius Gallus) 65-67
• Gai Licini Mucià (Caius Licinius Mucianus) 67- 69
• Gai Cesenni Pet 69- ?

La capital provincial fou Antioquia

Adrià va dividir la província vers el 120 en tres: Síria Cele o simplement Síria; Síria Fenícia (o simplement Fenícia); i Síria Palestina.