Commagena

De Viquipèdia

La Commagena fou una regió situada al sud-oest d'Armènia i nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins el riu Eufrates. La capital fou Samòsata que a partir del 73 es va dir Flàvia Samòsata. La frontera oriental i del sud era l'Eufrates, i l'occidental Cilícia ; al nord estava limitada per les muntanyes Amanus. Era un país ric i fèrtil. Fou regió, satrapia selèucida, regne independent i província romana. La capital fou Samòsata .

Sota els hitites la regió fou coneguda per Khashshuwa o Hassuwa o Hasu. Dominada pels hitites (Hattusilis I vers 1650-1620 aC) es va perdre en temps d'Ammunas (1550-1530 aC) i fou ocupada pels hurrites i va formar part del regne de Mitanni. A l a seva caiguda (després del 1350 aC) va tornar als hitites fins al 1185 aC quant l' Imperi Hitita es va enfonsar.

Al segle IX aC apareix a la regió un regne dels anomenats neohitites conegut com Kummuhu que es va declarar tributari d'Assíria. Va pertànyer a Assíria del començament del segle IX aC al final del segle VII aC i es coneixen els noms de cinc dels seus reis: Hattusil (vers 870 aC), Kuhdashpi (vers 854 aC), Uspilulume (vers 810 aC-770 aC), Kushtashpi (vers 750-732 aC) i Muwattalli (vers 732 aC a 708 aC). Probablement més tard, sota Sargon II, el regne fou annexionat a Assíria.

Va passar a Pèrsia el 546 aC. El 332 aC va caure en mans d'Alexandre el gran i a la seva mort va formar part bàsicament del domini d'Antígon fins que el 301 aC va quedar dins els dominis de Seleuc I Nicàtor. Sembla que vers el 260 aC fou inclòs al territori de Sames, rei d'Armènia i de Sofene, el qual fou substituït el 243 aC pel seu fill Arsames, i aquest el 226 aC pel seu fill Xerxes. El seu germà Abdisar, rei d'Armènia breument vers el 212 aC, no se sap si va governar la Commagene, ni tampoc el seu successor Orontes IV (Ervant IV) que fou rei del 212 aC al tomb del 201 aC. La regió fou després assignada a un príncep selèucida segurament com a sàtrapa, càrrec que s'esperava que fos exercit sempre per un príncep de confiança de la família selèucida. El primer esmentat es Ptolomeu vers el 201 aC o poc després, emparentat amb els arsàcides parts i segurament també amb els selèucides, que devia ser molt jove quant fou nomenat doncs va regnar fins el 130 aC. Vers el 163 aC, aprofintant la guerra civil a l'Imperi Selèucida, es va proclamar rei i va esdevenir independent. Va morir vers el 130 aC després d'un llarguíssim regnat i el va succeir el seu fill Sames (II) Theosebes Dikaios i a aquest, el 109 aC el seu fill Mitridates I Calinicos.

El seu fill Antíoc I Theos Dikaios Epiphanes Filorhomaios Philhellen el va succeir el 86 aC i el 84 aC va reconèixer la sobirania de Tigranes II d'Armènia el gran.

El 65 aC Pompeu va posar fi al regne selèucida i va marxar contra Antíoc però aquest va demanar la pau i es va fer client romà i es va establir des llavors el protectorat; el regne fou augmentat amb la ciutat de Selèucia del Tigris i amb els territoris mesopotàmics ocupats per Pompeu.

El governador de Cilícia, Ciceró, va tenir en Antíoc un fidel aliat contra els parts; a la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Antíoc fou partidari de Pompeu al que va ajudar amb soldats. L'any 38 Ventidius, llegat de Marc Antoni, va atacar a Antíoc per prendre-li el seu tresor, i durant les operacions va arribar Marc Antoni que va establir el setge de Samòsata però no la va poder ocupar i finalment van acordar la pau. Una filla del rei es va casar amb Orodes rei de Partia. Antíoc va morir abans de l'any 31 aC i després de l'any 38 aC, i el va succeir el seu fill Mitridates II del que nomes es sap que fou aliat de Marc Antoni.

A Mitridates II el va succeir el seu suposat fill Antíoc II que va fer matar a el seu germà Mitridates i a un ambaixador que aquest havia enviat a Roma. August el va cridar a Roma el 29 aC i el va fer executar. August va donar el regne a Mitridates (III), el fill del germà assassinat, vers l'any 20 aC, quant era encara infant. A Mitridates III el va succeir Antíoc III que va morir l'any 17 dC.

A la mort del rei Antíoc III, Commagene va esdevenir província romana però el regne fou restaurat el 38 pel emperador Cal·lígula per a Antíoc IV Epiphanes, fill del darrer rei i amic personal de l'emperador, ampliat amb una part de Cilícia i amb les rendes de Commagene durant els 20 anys que havia estat província romana. Però al cap d'un temps (vers el 39) fou deposat per Cal·lígula si be va estar restaurat el 41 per Claudi. El seu fill Antíoc Epifanes es va casar amb Drusila, filla d'Agripa . Va sufocar la revolta tribal dels Clitis a Cilícia. El 55 i el 59 va posar soldats al servei de Roma en les campanyes contra els parts i va obtenir una part d'Armènia. El 70 va donar suport a Vespasià i va enviar tropes sota la direcció del seu fill per ajudar a Titus durant el setge de Jerusalem. El 72 fou acusat per Petus, governador de Síria, de conspiració amb els parts i poc després el seu regne fou suprimit i annexionat (73). El rei es va retirar a Roma on va viure amb els seus fill Antíoc i Cal·línic. La capital Samòsata es va reanomenar Flavia.

Mes tard se li va unir el districte de Cyrrhestica i es va convertir en la província Eufratense o Eufratensis o Augusta Eufratense (Augustofratensis) sota un praeses.

En temps de Constantí la capital va passar a Hieràpolis.

El 543 la provincia fou envaida pels perses de Khosraw (Cosroes), pero foren rebutjats per Belisari i va romandre bizantina fins a la conquesta àrab al segle VII quant el nom de Commagene, que ja casi no s'usava, va desaparèixer.

[edita] Llista de reis

• Ptolemeu (sàtrapa vers 201-163 aC, rei des 163 aC) 163-130 aC
• Sames Theosebes Dikaios 130-109 aC
• Mitridates I Cal·línic 109-86 aC
• Antíoc I Theos Dikaios Epifanes Filoromaios Filohel·len 86-35 aC (vassall del rei Tigranes II d'Armènia del 83 al 65 aC)
• Mitridates II Filohel·len 35-31 aC
• Antíoc II 31-29 aC
• Interregne 29-20 aC
• Mitridates III 20-12 aC
• Antíoc III 12 aC-17 dC
• Província romana de Commagena 17-38
• Antíoc IV Epífanes 38-39
• a la província romana de Síria 39-41
• Antioc IV Epífanes (restaurat) 39-73