Hattusilis I

De Viquipèdia

Hattusilis I o Labarnas II (Labarnaš II Hattusiliš I) fou rei dels hitites vers 1650 aC a 1620 aC. Es suposa que era fill de Papahdilmah (o d'un germà d'aquest, també desheretat) ja que se l'anomena com "fill d'un germà de Tawananna"; l'herència es transmetia de pare a fill i de mes gran a mes petit però quant no hi ha havia successió aquesta seguia per el fill mascle gran de la germana; en aquest cas cal suposar que Tawananna, que era l'hereva principal per el seu pare, no va tenir fills i per això l'herència va passar al nebot; Papahdilmah es l'únic germà conegut de la reina però es casi segur que ni havien mes i per tant el pare d'Hattusilis no està determinat.

El seu nom volia dir "L'home d'Hattusa". El seu títol fou gran rei, rei d'Hatti, senyor de Kushara, i Sol meu. Labarnas fou el seu nom de regnat i el títol. La seva dona fou Kaddusis (Kaddušiš). Se li coneixen alguns fills: Huzziyas, governador de Tappasanda (Tappaššanda) que fou deposat per rebel·lar-se contra el pare; Labarnas o Labarnaš (fill d'una germana però adoptat per Hattusilis); la filla Hastayar, que fou la mare de Mursilis I; i un altra filla de nom desconegut.

Es possible que fora aquest rei el que va conquerir Zalpa, situada a la costa de la mar Negre (a la regió de la clàssica Amisos a la desembocadura del modern Kizil Irmak, probablement avui coberta per la mar), i la va saquejar i destruir. Adaniya (Cilícia) ja havia de ser possessió hitita doncs el rei va fer campanya el primer any a Síria.

Els seus anals donen detall de les seves campanyes militars:

Any primer, en que va poder fer la campanya esmentada de Zalpa ja que s'esmenta el nom (no obstant sembla referit a una ciutat del sud-oest i no del nord). La primera ciutat atacada fou Sanawitta o Sahwitta, ciutat en la que Pusarrumas havia designat hereu a Labarnas I; va assolar el seu territori i va establir una guarnició a la rodalia però no va entrar a la ciutat; tot seguit va atacar Zalpa o Zabar que va destruir, capturant alguns carros de combat que va oferir com a trofeu a la deessa solar d'Arinna; també va fer ofrenes al temple de la deessa Mezulla, una de les nou deitats de Zalbar.

Al següent any va passar per Adaniya i per el pas principal va entrar a Síria per Alalakh, on era rei Ammitaqu, que era vassall d'Ammurapi d'Àlep, ciutat que fou destruïda; llavors es va dirigir a Warsuwa o Ursu (Waršuwa o Uršu) governada per un rei (anomenat potser com "el servidor del deu de les turmentes") suposadament vassall de Kargamis (Kargamiš, Karkemish) que va assetjar. La ciutat sembla que va tenir el suport del rei d'Àlep, del de Zaruar, del de Zuppa i dels hurrites però finalment fou ocupada, i al seu darrera Ikakali i al final Tashiniya i Tishiniya (Tašhiniya o Tišhiniya).

Al tercer any es va dirigir al occident, A Arzawa, però no va poder ocupar cap ciutat i es va haver de limitar a saquejos de collites i bestiar. No s'esmenta cap desastre militar però potser n'hi va haver ja que els hurrites van envair els dominis hitites a l'est, i altres terres hitites es van revoltar; després de la campanya el rei nomes dominava Hattusa. La crònica diu que amb l'ajut de la deessa solar d'Arinna va començar a reconquerir les terres perdudes: primer Nenasa (Nenašša, la modern Ak Saray) que li va obrir les portes. Després va lliurar dos batalles contra Ulma o Ullumma (al sud del país, no ben localitzada) que fou destruïda; va tornar llavors al nord amb el botí (set deitats, un bou de plata i la deessa Katiti del mont Hapilanni) que va oferir a la deessa d'Arinna, i la resta del boti el va oferir al temple de la deessa Mezulla. Després va anar a Sallahsuwa (Šallahšuwa, al sud o sud-oest) on els seus partidaris s'havien rebel·lat i es va entregar al rei; després el rei va tornar a la seva capital.

Al següent any va fer campanya contra Sanahuitta o Sanahut (Šanahuitta o Šanahut, al nord o nord-est de Hattusa) que va destruir al sisè mes i va tornar a oferir el botí a la deessa d'Arinna. Va derrotar llavors als carros de combat de la Terra d'Abbaya i tot seguit va atacar la ciutat de Parmanna que encapçalava una coalició contra el rei hitita i que fou presa sense resistència. La darrera fita de la seva campanya fou la conquesta i destrucció de Alakhkha, ciutat de situació desconeguda fins ara.

El cinquè any va renovar la campanya de Síria; després de destruir la ciutat de Zaruna va combatre contra la ciutat hurrita d' Hasu (Haššu), al est de l'Eufrates, que probablement era el regne conegut en assiri com Regne de Mama, operacions dirigides pel general i cap de la guàrdia reial Lapalsis (Lepalšiš) i potser per un funcionari de la cort anomenat "fill de Karahnuilis". Ammurapi II rei de Iamkhad (Àlep), fill de Yarim-Lim III, va enviar al seus generals Zukraši i Zaludi, amb forces per ajudar a la defensa de la ciutat però foren derrotades per Hattusilis a les muntanyes Adalur (clàssic Amanus) i va creuar l'Eufrates (fou el primer rei hitita que ho va fer) i va destruir Hasu, i va tornar a Hattusa amb el botí, oferint-lo al temple del deu de les turmentes. Després va marxar contra Tawanaga i va capturar al seu rei i el va decapitar; tot seguit va destruir Zippasna i va oferir el botí a la deessa d'Arinna, i després va anar contra Hahhu o Hakhkhu que va conquerir després de tres combats a les afores de la ciutat (altra cop el botí fou per la deessa d'Arinna).

La crònica s'atura en aquest any. No es sap quant fou sotmès el regne d'Arzawa (Anatòlia occidental) fet testimoniat històricament. També fou sotmesa Wilusa o Wiluša (Troade). Arzawa era un regne format per al menys cinc regnes (Arzawa, Mira, Hapalla, Riu Seha, i Wilusa) de vegades confederats i altres no. Wilusa (Wiluša) fou l'homèrica Ilios o Ílios, probablement la regió de la Troade però sense incloure Troia que devia ser un estat separat (Troia en hitita = Taruisa o Taruiša). La capital d'Arzawa era Apasa (Apaša) probablement Efes i el regne era de població luvita. Arzawa no va tardar en recuperar la independència però Wilusa va romandre aliada als hitites com es testimonia per els regals enviats periodicament des Wilusa al rei hitita.

Hattusilis va portar un nou atac contra Àlep on va resultar ferit. El regne d'Àlep (Iamkhad) incloïa el regne vassall d' Alalakh (que controlava el pas entre Àsia Menor i Síria. El rei fou derrotat i alguns territoris ocupats però la capital no fou conquerida. Iamkhad va quedar reduïda no obstant a un regne secundari.

El rei va tornar ferit a la seva capital. El seu fill Huzziyas havia estat desheretat per rebel·lió contra el pare (les gran cases de Tappasansa demanaven exempcions fiscals i el van arrossegar a la revolta, que fou sufocada pel Hattusilis) i el seu nebot Labarnaš, adoptat com a fill successor, no va mostrar prou interès per la seva salut i el rei diu "que nomes escolta les paraules dels seus germans, germanes i de la seva mare, una serp", i va decidir desheretar-lo: va ser enviar a un temple i nomenat sacerdot. El rei va nomenar successor al seu net Mursilis, fill d'Hastayar, una filla del rei, tot i que encara era jove, i fou aquest qui el va succeir.