Gałò
Da Wikipedia, ła ençiclopedia libara.
Gałò (Gallo) † | |
---|---|
Parlà in: | Bretagna (Franzsa), |
Persone: | 200.000-400.000 i ło parla 400.000-800.000 i ło capise |
Clasifica: | non in top 100 |
Tipołogia: | SVO |
Fiłogenexi: |
Łéngue indoeuropee |
Statuto ofiçiałe | |
Nazsion: | Bretagna, |
Codexe de clasificazsion | |
ISO 639-2 | , (T) |
Łengoa - Elenco de łe łengoe - Łenguìstega | |
In bixo ła Haute Bretagne (Bretagna Alta), onde che se parla gałò |
|
El gałò el xe na łéngua romanxa difondesta inte ła rejon franzséxe de ła Bretagna insieme al brèton, che invénzse el partien a ła rama zsèltica de łe łéngue indoeuropee.
Indice |
[modifica] Caraterìsteghe
El gałò el xe difondést inte ła banda oriental de ła Bretagna (ciamada Haute Bretagne). El fa part de ła faméja de ła "Langue d'oil", branca de łe łéngue romanxe che ła ciapa rento anca franzséxe, picardo, vałon, norman e tante altre. Tutavia el Gało e el brèton łe se ga influensà tanto l'una co qûel'altra, sia dal punto de vista gramatical che da qûeło lesical.
[modifica] Statuto
Inte'l diçenbre 2004 el Conséjo rejonal de ła Bretagna el ga ofizsialmente riconosuo a l'unanimità el gałò e el brèton cofà "łéngue de ła Bretagna" in banda al franzséxe inte l'ànbito de un pian a fov del biłenguismo inte qûeła rejon par salvar łe łéngue rejonałi. Dal 2006 el gałò el xe proponést cofà łéngua facoltativa a ła maturità.
[modifica] Exénpi
Vèneto | Gałò | Franzséxe |
---|---|---|
ava | avètt | abeille |
carega | chaérr | chaise |
formajo | fórmaij | fromage |
insida | desort | sortie |
cascar | cheir | tomber (arcaico: choir) |
cavra | biq | chèvre (slang: bique) |
caxa | ostèu | maison (arcaico: hostel) |
làvaro | lip | lèvre |
bóca | góll | bouche (mascella: gueule) |
nùmaro | limerot | nombre |
pero (no perer) | peirr | poire |
scoła | escoll | école |
schirat | chat-de-boéz (let. gat de bósco) |
écureuil |
stéła | esteill | étoile |
orario | orier | horaire |
fumar | betunae | fumer (arcaico: pétuner) |
uncuò | anoet | aujourd'hui |
subiar | sublae | siffler |
[modifica] Topònemi
- departamàn dou Ille-e-Vilenne ou Ill-e-vilaenn : (Ille-et-Vilaine)
- Arjantrae : (Argentré-du-Plessis)
- Boen : (Bain-de-Bretagne)
- Cauncall : (Cancale)
- Foujerr ou Foujère : (Fougères)
- Resnn ou Rènne ou encore Renn : (Rennes)
- Rdon : (Redon)
- Saent-Malô : (Saint-Malo))
- Teintenyac : (Tinténiac)
- Vitrae : (Vitré)
- departamàn dou Loère-Atlantiqe : (Loire-Atlantique)
- Anczeniz ou Anceniz : (Ancenis)
- Bass-Goleinn : (Basse-Goulaine)
- Blaen : (Blain)
- Borg-de-Baz : (Batz-sur-Mer)
- Borg-Noe-an-Rais : (Bourgneuf-en-Retz)
- Châtiaubriant : (Châteaubriant)
- Cliczon : Clisson
- Naunnt ou Nàntt : (Nantes)
- Paeï de Nàntt : (Pays de Nantes)
- Paeï de Rais : (Pays de Retz)
- Saent-Nazère ou Saent-Nazaer : (Saint-Nazaire)
- departamàn dou Graéy d’Armor : (Côtes d'Armor)
- Finyac : (Yffiniac)
- Loudia ou Lodeiac: (Loudéac)
- Mateinyon : (Matignon)
- Saent-Bérieu ou Saent Berioec: (Saint-Brieuc)
- departamàn dou Morbihan : (Morbihan)
- Crugèu : (Cruguel)
- Plleurmé ou Ploermaèu: (Ploërmel)
- Terdion : (Trédion)
- Vann : (Vannes)