Końskowola
Da Wikipedia.
| Chest artícol al è scricc in Bergamasch, ortograféa ünificada |  |
Template:Infobox Poland
Końskowola al è ü ílagg in la Pologna de süd est, locat tra Puławy e Lublin, apröv Kurów, sö la flöm Kurówka. Al è la capitala d'öna cümüna separada (gmina) in la contèa de Contèa de Puławy. La sò pöülassiú al 2004 al era de 2188.
[Mudifica] Stòria
Ol vilagg al è stat fondat probabelmet in del XIV sécol, sota ol nomm de Witowska Wola. Sò nomm al ven piö tard cambiat in Konińskawola, la sò forma presenta, in del XIV sécol.
Al 08 05 1532 la sitat la egn incorporada. En tat che sitat privada, Końskowola la serviss compagn senter de comerç per l'àrea apröv. Fes persone i ha imigrat lé de ótre parte de la Pologna e d'otre parte apó, per esempel de la Saxògna.
A partí d'ilura, la condiidit la stòria de l'entrega resú. Dopu la tersa partissiú de Pologna, in 1795, la egn anexada per l'Austria. In 1809 la deenta parta del dücat de Varsòvia, noma per deentá parta del regn da Pologna in 1815. Dopu la reölta de Zener in 1870 la sitat la per la city charter, per readagná-la mai piö.
Dürat la Revolüssiú da Rössia de 1905, fes demostrassiú e greve de solidaritat i è stade organisade ché. Del 1918, la sitat a lè amò parta de la Pologna.
A l'inisse de la segona guera mondiala Końskowola la egn ciapada per le tröpe de la Zermagna e ü ghetto al egn stabilit in la sitat, a che fes zödé i è recolocacc.
Co' l'apròcc de l'armada Rossa in l'estat de 1944, i Todesch i eva planificat de brösa fò la sitat, però, al 25 07 1944 una combinassiú de partesà Polonés del Bataliony Chłopskie, de l'armada clandestina Armia Krajowa e de l'Armada Rossa la següra la liberassiú de l'àrea.
[Mudifica] External links
- Transport list in a Sobibor site
- Końskowola during a war - photos
- History of Końskowola Template:Pl icon
