Zhou

De Viquipèdia

Història de la Xina
Prehistòria
Dinastia Xia 夏
Dinastia Shang 商 (Segle XVI aC al Segle XI aC)
Zhou de l'Oest 西周		Dinastia Zhou 周 (Segle X aC al 221 aC)
Primaveres i Tardors 春秋	Zhou de l'Est 东周
Regnes Combatents 战国
Dinastia Qin 秦 (221 aC al 206 aC)
Han de l'oest 西汉		Dinastia Han 汉 (206 aC al 220)
Dinastia Xin 新
Han de l'est 东汉
Tres Regnes 三国
Jin Oest 西晋	Dinastia Jin 晋	16 regnes 十六国
Jin Est 东晋
Dinasties Septentrional i Meridional 南北朝
Dinastia Sui 隋
Dinastia Tang 唐 (618 al 907)
Cinc dinasties i Deu regnes 五代十国
Dinastia Song del Nord 北宋		辽国
Dinastia Song del Sud 南宋		Dinastia Jin (Ruzhen) 金朝	Xia de l'Oest 西夏
Dinastia Yuan 元 (1271 al 1368)
Dinastia Ming 明 (1368 al 1644)
Dinastia Qing 清 (1644 al 1912)
República de la Xina 中華民國歷史 o 中华民国 (1912 a l'actualitat)
República Popular de la Xina 中华人民共和国史 o 中华人民共和国 (1949 a l'actualitat)			República de la Xina a Taiwan

La dinastia Zhou (周) fou la tercera dinastia històrica xinesa i la més llarga de totes les dinasties.

El darrer governant de la dinastia Shang Zi Zhou Tsin fou enderrocat pel príncep de Pin (a Wei a la província de Shansi, Ou (Wu Wang) el pare del qual havia estat empresonat. Wu fou proclamat sobirà, fundant la dinastia Zhou (Chou) amb capital a Hao prop de Xi'an (després Chang'an). Wu Wang era un guerrer de frontera però progressivament la seva dinastia va adoptar la civilització xinesa que pel mateix temps es va estendre fins al Iang-Tsé (Chang Jiang).

Fou la dinastia xinesa més llarga doncs va durar de vers el 1025 aC al 225 aC. En aquest període es va establir la doctrina del mandat del cel (tianming) i del governant com a fill del cel que governava per dret diví.

El sistema descentralitzat Zhou té semblances amb l'Europa medieval amb un domini reial relativament petit (les comarques amb les ciutats d'Hao i Mig Feng i cap a l'est la comarca de Lo-i), i amb comarques concedides a la família reial i comarques concedides a altres famílies, en tots les casos hereditàriament. Després d'aquest senyors feudals que governaven la ciutat i una comarca (que començava als murs de la ciutat) venien els guerrers, seguits pels camperols i els esclaus domèstics. Amb el temps els feus van esdevenir semi-independents dels sobirans Zhou. Els principals feus foren:

De la família reial:

Yen
Hsing
Chin
Hung Chao
Han
Hsun
Chia
Jui
Wei
Chun
Lu
Kuan
Ying
Ts'ai
Hsi
Sui
Teng

Els mes grans eren els de Yen, Hsing, Chun i Chin; Lu i Han eren mitjans i la resta petits.

D'altres famílies:

Yung
Kue'i
Ch'u (2 comarques)
Ku
Lo
Chou
Chun
Yang-Yüeh
Yun
Huang
Hsien
Huan
Tung
Shu
Hsu
Ch'en
Fao
Tao
Shen
Teng
Yen
Tan
Chi
Chu
Tsou
Liang
Chiao
Ch'in
Pao

El sistema inicial es basava en les ciutats-estats i el control depenia més dels lligams familiars que dels vincles feudals. Els elements feudals van disminuir amb el temps i el govern va incrementar el seu control; les ciutats estats van esdevenir més centralitzades i van establir un sistema econòmic impersonal, que era més fàcilment taxat pel govern central, que al mateix temps tenia més control sobre les ciutats; això va esdevenir a la darrera part del període Zhou occidental.

El 771 aC la cort reial fou saquejada i el rei assassinat per invasors bàrbars aliats a senyors rebels. La capital es va traslladar mes a l'est cap Lo-Yang (Lo-i), a la província d'Henan. Fins aquí la dinastia fou anomenada Zhou occidental (1025-771 aC) i des del trasllat en endavant Zhou oriental (770-221 aC).

A partir d'aquí els territoris delegats als senyors es van fer independents de fet (un centenar d'estats foren independents) pero es va mantenir la ficció del reconeixement del sobirà per dret diví. Un gran creixement econòmic es va produir durant aquest temps en el que Xina va entrar a l'edat del ferro que va permetre desenvolupar tècniques d'irrigació i construir noves arades millors i més productives; també es va incrementar la població i van començar a sorgir els comerciants i negociants de tota mena; la seva existència feia necessària la millora dels camins, que eren transitats ara principalment per cavalls. Això va permetre als senyors estendre el seu territori (els territoris fronterers). Va sorgir la cavalleria militar. El poder de la dinastia es va anar reduint i la fragmentació es va accelerar.

La dinastia oriental es divideix en dos subperíodes: Període de Primavera-Tardor (770-476 aC) tal com l'anomena una crònica històrica del seu temps; i període dels Estats guerrers (475-221 aC).

En el primer període van sorgir una sèrie d'estats que formaven aliances sota l'hegemonia d'un dels reis:

Zhou (la resta dels seus dominis en torn a Lo-Yang)
Cheng (Capital Yen-Ling) al est
Wei (al nord-est de l'anterior)
Ts'ao (al sud-est de l'anterior)
Sung (a l'est i sud de l'anterior)
Teng (al nord-est de l'anterior)
Lu (al nord de Teng, Sung i Ts'ao)
Tan (al sud-est de Lu)
Ch'en (a l'est de Cheng i sud de Sung)
Hsu (al sud de Cheng)
Ts'ai (al sud-oest de Ch'en)
Chin (al oest, nord, i nord-est de Zhou)
Ch'in (al sud-oest de Chin)
Yen (al nord-est de Chin)
Ch'i (al sud-est de Yen i est de Chin)
Ch'u (al sud de Chin, Zhou, Cheng, Hsu, Ts'ai, Ch'en i Sung)
Wu (a l'est de Chu)

En el segon període es va desenvolupar la filosofia a la Xina. Destaca per sobre de totes la figura de Confuci, representant de la classe emergent d'administradors i consellers. També va sorgir l'escola taoista explicada al llibre Tao-te-Ching "el camí clàssic a la virtut" suposadament escrit per Laozi. Una tercera escola de filosofia fou el legalisme. Set estats o hegemonies van adquirir un poder per damunt d'altres (van subsistir Zhou i Lu como a estats de certa importància) i van lluitar per el poder fins que Qin va enderrocar a la dinastia i va conquista als altres estats: