Titella

De Viquipèdia

Un titella és una figura o ninot que es mou de manera que sembli que el seu moviment és autònom. Acostumen a mostrar-se en uns teatrets especials, anomenats teatres de titelles. El seu moviment s'efectua amb l'ajuda de molles, cordes, guants, filferros, fils, pals i altres estris adaptats a cada tipus de titella.

La paraula titella és onomatopeica, segons creuen els lingüistes, pel tu-tu que feien els actors amb un xiulet, alhora que movien els ninots.

A Mallorca es coneixen amb el nom de teresetes.

Relacionat amb el món dels titelles trobem el teatre d'ombres, en què les figures, vistes a través d'una pantalla i il·luminades per darrere, són mogudes amb tiges.

[edita] Tipus de titelles

• Titella de guant o putxinel·li. Com el seu nom indica, està format per un guant en què, en la seva versió catalana, el polze i el menovell del manipulador fan moure els braços, i els tres dits centrals accionen el cap. En altres tradicions, com el guinyol lionès, l'índex mou el cap i el polze fa anar el braç esquerre, mentre que el dret es pot moure amb els altres tres dits o un de sol. En els titelles tradicionals xinesos, més petits que els occidentals, el menovell s'ocupa del braç dret, mentre que el mitger i l'anular donen expressivitat al vestit. El nom putxinel·li deriva del personatge napolità Pulcinella, de la commedia dell'arte.

• Titella de fil o marioneta. És accionat des de dalt per una creu o control, d'on pengen els fils que dirigeixen cada moviment. La paraula marioneta, d'origen francès, ha estat interpretada de diverses maneres. Segons alguns, una marionette era un clergue que, en les representacions religioses on apareixia la Mare de Déu, aportava la seva veu fent-la aguda perquè semblés femenina, per això aquests titelles parlarien sempre amb una veu aguda, virolada i falsa. Segons altres, Marionette era el nom de la dama protagonista d'aquest espectacle de titelles, que en la versió catalana és anomenada Marieta.

• Titella de tija. Manipulat des de dalt, un dels braços es fa moure amb una vareta. Són d'aquesta mena, entre d'altres, els pupi armati ("ninots armats") sicilians i els titelles de Lieja, inspirats en aquells.

• Titella portat. De mida gairebé humana, el titellaire el porta damunt les espatlles i l'acciona per mitjà de tiges.

• Tirisiti. Es mou des de sota l'escenari, tot desplaçant-se per un entramat de guies. Té una llarga tradició a Alcoi, on és protagonista del Betlem de Tirisiti, un dels retaules sacres amb titelles més antics que es conserven. El nom és anàleg al de les teresetes mallorquines.

• Bunraku (en japonès 文楽). Anomenada antigament ningyō jōruri (人形浄瑠璃), el bunraku és una tècnica japonesa mil·lenària en què els manipuladors, vestits de negre davant un escenari també de color negre, accionen els ninots a la vista del públic.

• Hi ha moltes altres menes de titelles, algunes de les quals sense ninots fets expressament per a tal efecte, com per exemple els titelles de dits, que investiguen les possibilitats expressives dels dits de les mans i dels peus, o els titelles objectuals, en què la manipulació a l'escenari d'objectes quotidians com ara botes, culleres, pots, etc. eixampla les possibilitats expressives i produeix efectes sorprenents.