Tirisiti
De Viquipèdia
El Tirisiti és un muntatge teatral amb titelles que es realitza en la ciutat d'Alcoi (Alacant). Declarat Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. Decret 192/2002, de 26 de novembre. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'
Este teatre és important per celebrar-se des del segle XIX amb el que això representa de tradició. El Betlem de Tirisiti, que és el seu nom complet, es representa a Alcoi en Nadal, amb un format menut, mesclant elements populars alcoians (com el torero Clásico) amb altres del naixement de Jesús, l'arribada dels Reis Mags o la celebració de les festes de Moros i Cristians, tan característics del lloc.
Les titelles són del tipus anomenat "de peu i vareta", aquesta manipulació característica, és un dels factors que aporten major interès al betlem. Qui representa el principal personatge, parla amb una llengüeta metàl·lica en la boca, pel que quan apareix anomenant a Tereseta, el que se sent és Tirisiti, donant nom al personatge principal i a la representació.
Durant anys es va representar en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al Teatre Principal. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins els primers dies de desembre.
Taula de continguts |
[edita] Llenguatge
Este muntatge usa tant la llengua valenciana com el castellà, predominant el primer.
El llenguatge és popular, amb refranys i dits populars com Anar d'Herodes a Pilatos o l'amo del comú quan no hi ha ningú; si bé hi ha un joc de paraules, perquè el comú és també una altra forma de referir-se a l'excusat.
En les representacions se solen anomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.
[edita] Personatges
- Tirisiti. El personatge central. Tocat amb una barretina, necessita de varies titelles, (amb pijama, capot, amb globus....).
- Narrador. Fora d'escena. Fa que els xiquets entenguen el que diuen els personatges de vegades de molt difícil comprensió. Quan narra en castellà imitant un pregoner ha d'exagerar la pronunciació castellana típica dels alcoians valencianoparlants amb vocals molt obertes i consonants valencianitzades i expressions típiques traduïdes del valencià al castellà. Actualment el narrador sol ser interpretat per una dona.
- Tereseta. Dona de Tirisiti embolicada amb el capellà.
- La Sagrada Família. Maria, Josep i Jesús.
- Ses Majestats Màgiques .
- El Sereno.
- L'agüelo. Vell remugador.
- El Clergat. Un capellà, un sagristà i un escolà.
- Clásico. Torero alcoià.
- Sant Jordi.
- Moros i Cristians.
I un fum de personatges com pastorets, romans, beates... fins i tot l'estel de Betlem té el seu moment estel·lar. Molts d'aquestos personatges els podeu veure en carn i os a la Cavalcada de Reis d'Alcoi.
[edita] Argument i desenvolupament
[edita] Introducció
La representació comença amb la veu en off del narrador Dónes de molt antic dins d'estes veïnes terres de la Mariola....
[edita] Part Sacra
Narrador: Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem
tristes y afligidos por no encontrar posada...
- Betlem. La representació del Betlem i de la història sagrada té lloc en un primer moment, representant Sant Josep i a la Mare de Déu demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), es nega posada), el naixement de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Mags (tradicionalment a Alcoi el rei negre és Gaspar), la persecució d'Herodes i la fugida de la Sagrada Família a Egipte. Tot això s'adorna amb música popular.
[edita] Part Costumista
sereno:Ave María purísima, les quatre i sereno!
narrador: Sereno desperta al retor...
- El sereno. Entre esta part i la següent, molt més lúdica, es produïx un entremés còmic, amb cançó inclosa per part del públic "el sereno s'ha perdut, en la font de la salut...". Els xiquets li pregunten al sereno quina hora és?, establint-se un dialogue en el que es discutix sobre l'hora.
tirisiti: Au Tereseta, vés-te'n a missa.
narrador: Tirisiti, que tu no vas a missa?...
- La missa. Veiem l'entrada a missa de la gent del poble, amb música nadalenca, el sagristà tocant el cul a les beates i el personatge de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sagristà. A més la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada amb el retort (el capellà), com es torna a veure a l'eixida de la missa.
- El bou. Apareix un bou, que toreja Clásico, el torero alcoià, i després ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.
- Festes de Moros i Cristians. Sense solució de continuïtat sona un pasdoble, comencen les festes, amb desfilades de esquadres d'Moros i Cristians i l'Aparició de Sant Jordi inclosos.
narrador: On vas Tirisiti?
tirisiti: Me'n vaig, vaig a la lluna.
- Final (El globo de Milà). L'obra acaba quan Tirisiti fa la maleta i munta en un globus per a anar-se'n a la lluna, despedint-se del públic, el globus explota i Tirisiti cau a terra.
[edita] Cançons
Es tracta de nadaletes populars a Alcoi més L'entrà dels Reis, música composta per a la cavalcada i alguna que altra marxa mora: Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, on vas?; A Betlem me'n vull anar; La carabasseta i el moniatet; Jo sé una cançó; i Postludi.
[edita] Seu
Teatre Principal. Projectat per Joan Carbonell Satorre, arquitecte municipal, (Alcoi, 1774 – 1854). Utilitza part del Convent de Sant Agustí per a la seua fabrica després de la desamortització, la seua façana principal dona al carrer Sant Tomàs. Al llarg del segle XX ha segut utilitzat com a cine. A l'actualitat ha estat restaurat i s'utilitza com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de Tirisiti el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.
[edita] Bibliografia
- ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
- ESPÍ VALDÉS, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El “Belém de
Tirisiti” de Alcoy». València, Valencia Atracción, desembre 1965.
- ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y
Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp.
- GARCÍA, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2,
desembre 1998.
- GARCÍA LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes (sic)». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143.
- LLORENS, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), Betlem de Tirisiti (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5
- OLTRA, Miquel. "Vorejant la història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). València: MITA Publicacions, 2000 ISBN 84-930543-3-X
- OLTRA, Miquel; PAULO, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. València, 2004 ISSN 0214-856
- [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas “Diamante y Rubí” – C.A.A.M., (s.d.). [díptic amb informació de les representacions extraordinàries realitzades a diferents països, una breu descripció dels personatges i frases del text; 21 cm., publicat l’any 1984]
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial Amb el text íntegre.
|
|
|
|---|---|
| Cavalcada dels Reis Mags · Jesuset del Miracle · Moros i Cristians Sant Maure Màrtir i els terratrèmols · Romeria a la Font Roja · Betlem de Tirisiti |
|
