Sobirania alimentària
De Viquipèdia
Sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
El concepte de sobirania alimentària va ser promogut pel moviment internacional pagesa La Via Camperola l'any 1996 a Roma en el marc de la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’organització de les Nacions Unides sobre Alimentació i Agricultura, FAO. En l'actualitat el concepte de sobirania alimentària és assumit per un ampli ventall de moviments socials (dones, consumidors, immigrants, pescadors...). La màxima expressió de la internacionalització i de l'assumpció d'aquest concepte per una gran diversitat de col.lectius d'arreu del món va ser la trobada que va tenir lloc a Sélingué (Mali), del 23 al 27 de febrer del 2007, amb el nom de Fòrum per la Sobirania Alimentària i que va reunir a centenars d'activistes de tot el món que van discutir i proposar estratègies per tal d'avançar en la defensa del dret a la sobirania alimentària.
[edita] Enllaços externs
Fòrum per la Sobirania Alimentària, febrer del 2007, Sélingué (Mali)
