Sinope

De Viquipèdia

Sinope (Σινώπη) es un port de la costa de la Mar Negra, capital d’un districte (Il) d’igual nom de Turquia.

Fou una ciutat hitita que apareix sota el nom de Sinuwa.

Al primer mil·lenni aC fou la principal de les colònies gregues a la costa de l'Euxí, situada a una península de la costa de Paflagònia, propera al Cap Carambis.

La llegenda la relaciona amb els argonautes i amb Sinope, la filla d'Asop. Els habitants al·legaven que havia estat fundada per Autòlicos, un argonauta i company d'Hèrcules.

Va ser fundada com a colònia de Milet per Ambron; els colons en foren expulsats pels cimmeris als que Heròdot assigna la fundació. Expulsats els cimmeris s'hi va establir una colònia d'Efes (632 aC) dirigida per Cous i Crítines (Estatius i Esteve Bizantí l'anomenen Crítios de Cos). En els anys següents Sinope va esdevenir una ciutat important molt prospera.

A la segona meitat del segle V aC estaven governat per un tirà anomenat Timesileon, que fou aliat d'[Atenes] a la guerra del Peloponès. Expulsat el tirà els atenencs hi van enviar un cos de 600 colons. Xenofont la descriu com a rica i florent i diu que el seu territori arribava al riu Halis, exercint influencia sobre les tribus de Paflagònia i Capadòcia; tenia colònies a Cerasos, Cotiora i Trapezos (Trebisonda). Amb l'ajut de la ciutat els deu mil van poder embarcar cap a Heracleia Pòntica. Estrabó diu que la seva flota era de les principals dels grecs i mestressa de l'Euxí, i es repartia amb Bizanci la pesca de tonyina.

Era una republica que el 362 aC es va sotmetre als perses i el 331 fou inclosa en el regne de Capadòcia sotmés a Alexandre el gran.

Del 322 al 301 aC va passar per mans d’alguns dels diàdocs d'Alexandre el gran i el 301 aC s’hi va establir altra cop la tirania amb Escidrotemis (Scydrothemis), príncep que va rebre una ambaixada de Ptolemeu I Soter; el 280 aC fou altra cop república.

El 220 aC fou atacada pel rei Mitridates del Pont però fou rebutjat amb ajut enviat des de Rodes. Un temps després fou atacada per Farnaces, successor de Mitridates, en un atac per sorpresa, i se'n va apoderar (183 aC). Els reis del Pont la van convertir en la seva capital.

Mitridates V Evergetes fou assassinat a la ciutat el 120 aC i el va succeir el seu fill Mitridates VI Eupator anomenat el gran, que havia estat educat a la ciutat i que la va embellir, construint un nou port, arsenals navals, i magatzems per la pesca. Després de la batalla de Cízic, Mitridates va nomenar tirà de la ciutat a Bàquides però fou finalment ocupada per Lucul·le (70 aC) que li va restaurar la seva independència.

Després de la derrota de Farnaces II del Pont a Zela, Juli Cèsar va posar la ciutat sota protectorat romà i hi va establir una colònia romana (Colonia Julia Caesaris Felix Sinope).

La ciutat va romandre com a ciutat important i plaça forta destacada, però el seu comerç va començar a decaure, però la pesca de la tonyina encara mantingué la seva prosperitat. El problema de la manca d'aigua fou resolt per Trajà amb la construcció d'un aqüeducte. Va romandre en poder de Roma i de Bizanci, fins que el 1071 fou ocupada pels seljúcides però els bizantins la van recuperar el 1098 i la van conservar fins el 1204. En aquest any, fou ocupada per tropes de la reina Tamara de Geòrgia que van entregar el poder a David Comnè que va establir un efímer despotat. El 1214 el territori fou repartit entre Nicea i Iconi (que va ocupar la ciutat); el 1243 la regió va passar sota sobirania del IlKhan de Persia i vers el 1302 l'emir de Kastamonu (de la dinastia Djahandar Oghlu) la va ocupar. Sota els turcs es va dir Sinab.

Vers la segona meitat del segle XIV les lluites civils van portar a la divisió dels dominis dels Djandar Oghlu i alguns dels emirs pretendents va residir a Sinope; aquí residia Isfandiyar quant la ciutat fou ocupada pels otomans el 1393. El 1402 Isfandiyar fou restaurat per Timur Lenk (Tamerlà) fins el 1458 en que fou altra cop ocupada pels otomans.

El 1853 es va lliurar a Sinope una batalla naval en la que els russos sota comandament de l'almirall Nakhimov, van destruir la flota otomana.

Van néixer allí el filòsof Diògenes el cínic, Bató historiador de Pèrsia, i Dífil o Dífilos, poeta còmic.