Tamara de Geòrgia
De Viquipèdia
Copyright©2004 Andrew Andersen
Tamar o Thamar (al georgià: თამარი) traduida moltes voltes com Tamara, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Giorgi III. El seu regnat va ser una època d'esplendor tant territorial, el seus dominis s'estenien des de la mar Negra a la mar Càspia) com cultural per a Geòrgia.
[edita] Regnat
Només ser proclamada el 1184 i coronada per Antoni Saghirisdze, arquebisbe de Kutaisi els grans nobles van començar a discutir el dret de la reina, a la que nomes van acceptar si era coronada "per decisió de la noblesa i no per la gràcia de Deu" com abans. Després van començar a exigir el retorn dels seus privilegis i la reina va haver d'accedir. El catholikos Miquel, representant de la família aznauri de la gran noblesa dels Mirianisdze es va convertir en cap del govern (mtsignobarthukhutsessi-tchokondidéli). El cap de l'administració econòmica (metchurtlethukhutsessi) Kutlug Arslan exigí a la reina la renuncia al dret de gràcia, de renunciar a nomenar i destituir alts càrrecs i de renunciar a fer lleis; drets que havien de passar a una institució anomenada Karavi (tenda) on s'asseurien les autoritats legislatives, judicials i executives, és a dir una mena de Parlaments. La reina va fer detenir a Kutlug Arslan però el seu moviment tenia molt de suport i milers de persones van marxar cap el palau reial. La reina va enviar dues dames a negociar; Kravaï Djakéli i Khvachak Tsokali que van aconseguir apaivagar la revolta. Finalment Kutlug Arslan va ser alliberat i els seus partidaris renunciaven a revoltar-se; les peticions de Kutlug serien estudiades i un representant dels ciutadans entraria al consell reial o Darbazni (el designat fou l'emir dels ciutadans de Tblisi Abul Hassan)
Tamara es va casar amb el príncep Yuri Andreievitch, anomenat Giorgi, fill del gran duc de Wladimir Suzdal, Andreu Bogolubski que havia estat expulsat de Rostov-Suzdal pel seu oncle Vsévold. Però el nou rei consort era un viciós sexual i al cap d'un temps el matrimoni es va anular i va ser enviat a Bizanci. El segon matrimoni es va concertar amb David Soslan (1207), príncep dels Ossets (fill d'Otto, net del príncep Jadaros) i d'una princesa dels Bagrationi i es va portar a terme el 1189.
Els nobles van aprofitar per revoltar-se i van cridar a Wladimir al que van coronar a Ghéguti. Però la revolta va ser esclafada i Wladimir resultà expulsat altre cop. Els nobles rebels van ser expropiats.
El 1192 va néixer el primer fill de la reina, tenint a la seua filla Rusudani un any després, el primogènit va ser anomenat Giorgi Lacha. Com a celebració es va fer una expedició a Bardavi. Els petits emirs i atabeks veïns de Geòrgia van esser tots sotmesos a vassallatge de la reina. Llavors l'atabek de l'Azerbadjan Abu Bakr va demanar unir forces contra Geòrgia, i els petits estats se li van unir. L'exèrcit reunit va entrar a Shirvan, on el shah Agsartan, es va mantenir lleial a Tamara i li va demanar ajuda. La reina va enviar al seu marit David al Shirvan amb un exèrcit i la batalla es va produir el 1 de juny de 1195 prop de Chamkor, en que els georgians van obtenir una victòria total. Abu Bakr va fugir i deu mil presoners van quedar en mans de David. Chamkor i Gandja es van sotmetre als vencedors.
El 1199 la dinastia Shaddàdida va ser abolida i Ani incorporada a Geòrgia. Els musulmans foren derrotats a Ghelakuni i Amberdi. El 1201 va ser ocupada Birdjnissi i annexionada; de la mateixa manera el 1203 fou conquerida Dwin que també fou incorporada a Geòrgia. Cap el sud-oest el territoris de Ochki, Kahkhuli i Bana van esser igualment annexats. Tot això inquietava als caps dels estats veïns i el soldà de Rum o Konya (Iconium) Rukn ed-Din va assumir el comandament d'una nova expedició per la qual va buscar aliats. Es va reunir un exercit de 400.000 homes que va entrar a territori georgià i va acampar a la província de Bassiani i va enviar un missatger per demanar la submissió de la reina. El missatger va ser colpejat i reenviat amb els seus. Al seu darrera va sortir l'exèrcit georgià amb la reina al front fins a Vadzia. Quan Rukn ed-Din va veure l'exèrcit enemic va quedar sorprès perquè no l'esperava tant aviat i no havia pres cap mesura. David Soslan, el cap de la administració militar Zakaria Mkhargrdzéli, i Chalva i Joan Akhaltsikhéli, els caps georgians, van aprofitar el moment i es van llençar contra els invasors obtenint una victòria total el 27 de juliol del 1202. El soldà d'Erzindjan i l'emir d'Erzerum es van sotmetre a Geòrgia, si més no nominalment.
El 1204 la vila de Kars (Kari), fortalesa des on podien fer-se atacs a Geòrgia, va ser ocupada i annexada. El 12 d'abril del 1024 els llatins van prendre Constantinoble. Llavors la reina va ordenar conquerir la costa nord del Mar Negre, on vivien tribus de llinatge georgià, i els seus soldats van ocupar Trebizonda, Limnia, Samsun, Sinope, Kerasunt, Koptiara i Heraclea, Aquest territori els georgians l'anomenaven Txanètia (per el poble georgià dels Tsan) o Lazistan (per els Lazes). Sota recomanació dels seus consellers va establir allí l'imperi de Trebisonda col·locant al tron al seu parent Alexis Comné, hereu legítim del Imperi Bizantí.
El 1206 va morir el príncep consort David Soslan i el fill Giorgi Lacha va rebre les funcions reials associat a la mare.
Els anys següents l'exèrcit georgià envaï Pèrsia i arribà a Marand, Tabriz, Miana, Zandjan i Qazvin, ciutats que van ser conquerides, però no annexades. Tanmateix els georgians van arribar fins a Romgur. L'atabek de Gandja i el soldà de helat entre d'altres, es declaraven en aquest temps vassalls de Tamara.
La data de la seva mort varia segons les fonts, entre 1207, 1210 i 1213, essent probablement aquesta última data la més correcta. La va succeir el seu fill i associat Giorgi IV Lacha.
Va morir suposadement el 18 de gener del 1213. Durant el seu regnat va ser una bona època per a la prosperitat de les arts i les lletres. Hi està considerada i canonitzada com a Santa per a l'Església ortodoxa de Geòrgia.
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Giorgi III |
Rei de Geòrgia 1184–1213 |
Succeït per: Giorgi IV |
