Setmana

De Viquipèdia

La setmana (del llatí septimana) és un període de temps de set dies consecutius.

Els noms dels set dies de la setmana són:

Taula de continguts

1 Història de la setmana
2 Començament de la setmana
3 La setmana en els calendaris revolucionaris
4 Vegeu també

[edita] Història de la setmana

[edita] El número 7

Aquesta divisió de temps, sense cap correspondència aparent amb els mesos i anys, és de les poques que no té un reflex en fenòmens que passen al cel. Altres esdeveniments com el dia (gir de la Terra sobre el seu eix), o l'any (gir de la Terra al voltant del Sol), sí que en tenen. Això ha generat que diferents autors tinguin opinions oposades respecte a la història de la quantitat de dies de la semana.

Hi ha diversos possibles orígens:

Les antigues civilitzacions babilòniques ja utilitzaven la setmana de set dies. Cada dia estava dedicat a un déu diferent, el qual estava associat a cadascun dels set cossos celestes visibles a ull nu: el Sol, la Lluna i cinc planetes: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.

La civilització hindú coneixia el concepte de la setmana de set dies amb diverses referències a la Ramayana, un llibre sagrat escrit en sanscrit als voltants del 300 aC, en el qual es fa menció de Bhanu-vaar que significa diumenge, Soma-vaar que significa dilluns... i així successivament.

Les primeres pàgines de la Bíblia expliquen que Déu va crear el món en sis dies i va descansar el setè.

Altres teories sostenen que el període fix de set dies es deu a la simplificació de la quarta part del mes lunar de 28 dies.

[edita] Nom dels dies de la setmana

Els antics hebreus simplement numeraven els dies de la setmana, excepte el setè, el sàbat (shabbat), que era el dia de descans.

En àrab també es numeren els dies, i igualment, el setè és el sàbat (asSabt). El sisè dia actualment es diu al-Jum'ah, el dia de la reunió (jum), quan els musulmans resen a la mesquita (jâmi).

En grec modern, els dies també es numeren, i de la mateixa manera, el setè és el sàbat (sávvato), i el primer dia és el 'dia del Senyor' (kireakê). El sisè dia, en grec s'anomena 'preparació' (paraskeuê). Aquest terme, en realitat, és d'origen hebreu, ja que fà referència a la preparació del shabbat.

Mentres que els llenguatges mediterranis orientals reflecteixen variacions de la numeració dels dies de la setmana, els llenguatges d'Europa Occidental (excepte el portuguès) reflecteixen noms basats en els noms dels planetes perceptibles a simple vista. Els noms llatins dels déus són simples transliteracions dels noms grecs, els quals eren al seu torn transliteracions dels noms babilònics, els quals es remunten als sumeris.

En català, el nom dels dies de la setmana també té com a origen el nom dels astres. Així, dilluns ve de dies lunis (dia de la lluna), dimarts de dies martis (dia de mart)... etc. Pel que fa al dissabte, aquest nom procedeix de la festa hebrea del shabbat (dia del sàbat), i el diumenge de la paraula llatina domus o domine (dia del senyor).

En el cas de la llengua anglesa, els noms dels dies de la setmana tenen algunes similituds i algunes diferències amb l'origen llatí: El primer, segon i setè dies segueixen tenint el mateix origen: Sunday, Monday i Saturday (Sol, Lluna i Saturn respectivament). El sisè dia, Friday, sembla relacionar-se amb Freya, una deesa germànica de l'amor que es podria correspondre amb Venus. El cinquè dia, Thursday, prové de Thor, el déu del tro en la mitologia nòrdica, que té el mateix significat que Júpiter en la mitologia llatina. El tercer dia, Tuesday, prové de Tiw, un déu de la llei o de la guerra, el qual podria tenir el seu homòleg en Mart. El quart dia, Wednesday, prové del rei dels déus Wotan (mitologia germànica) i/o Odin (mitologia nòrdica). La correspondència en aquest cas no és tan clara, encara que Odin com a déu de la sabiduria podria prendre el paper de Mercuri en el cas de l'aprenentage i el coneixement esotèric.

[edita] Ordre dels dies de la setmana

La teoria més coneguda sobre l'origen de l'ordre dels dies de la setmana és la següent:

Alguns pobles mediterranis pensaven que cada hora del dia era regida pel Sol, la Lluna o un dels cinc planetes coneguts aleshores (els quals eren presos per déus, i que giraven eternament al voltant de la Terra).

Si es disposen els planetes d'acord amb el coneixement erroni que els antics tenien de les seves respectives distàncies a la Terra, l'ordre (de més llunyà a més proper) era: Saturn, Júpiter, Mart, Sol, Venus, Mercuri i Lluna. Assignant aquests planetes a cada hora del dia, i fent la llista contínua, de manera que la primera hora del dia següent pren el valor consecutiu del planeta que ocupa la darrera posició del dia en curs, es té la següent taula:

1	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus
2	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri
3	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna
4	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn
5	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter
6	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart
7	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol
8	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus
9	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri
10	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna
11	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn
12	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter
13	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart
14	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol
15	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus
16	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri
17	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna
18	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn
19	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter
20	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart
21	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol
22	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus
23	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna	Mart	Mercuri
24	Mart	Mercuri	Júpiter	Venus	Saturn	Sol	Lluna

Si s'observen els planetes assignats a la primera hora de cada dia (ja que el dia rebia el nom de la seva primera hora), es pot veure que vénen en aquest ordre: Saturn, Sol, Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter i Venus, que és exactament l'ordre dels dies de la setmana associats a aquests planetes: dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres.

[edita] Continuïtat del cicle de set dies

No hi ha registres que el cicle de set dies s'hagi trencat algun cop. Els importants canvis i reformes de calendari mai van interrompre aquest cicle. És bastant probable que el cicle provingui almenys des dels temps de Moisès (a l'entorn de 1400 aC aproximadament).

[edita] Començament de la setmana

L'estàndard ISO 8601 identifica el dilluns com el primer dia de la setmana. En quasi tots els països del món la setmana comença el dilluns, mentre que a Portugal, Brasil i en alguns països anglosaxons (com EUA i Regne Unit), la setmana comença el diumenge.

La Bíblia jueva establia el diumenge com el dia següent al Sabbath de descans, o sigui, com el primer dia de la setmana. A Israel, estat actual dels jueus, es practica el descans laboral el dissabte, en els països tradicionalment cristians, el diumenge, i en els musulmans, el divendres.

[edita] La setmana en els calendaris revolucionaris

En alguns calendaris revolucionaris la duració de la setmana canvia, així com el seu nom:

En el calendari republicà francès, l'any es dividia en 36 decadés (dècades o períodes de 10 dies) i 5 ó 6 dies suplementaris.
En el calendari revolucionari soviètic, es va substituir la setmana de set dies per una de cinc, amb la finalitat de suprimir les connotacions religioses del diumenge com a 'dia del Senyor'. Aquesta iniciativa només va durar dos anys: durant els nou anys restants que es va utilitzar aquest calendari, es va emprar una setmana de sis dies.