Sant Mateu (Baix Maestrat)

De Viquipèdia

Sant Mateu és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Xert, La Jana, Cervera del Maestrat, La Salzadella i Catí.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Cultura 8 Llocs d'interès 9 Festes i celebracions 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, es troba situada a 65 km al nord de la capital de província.

El relleu del seu terme municipal és suau en la seva zona central i més muntanyenc en els seus laterals, amb muntanyes que en alguns casos superen els 800 m d'altura. Un passadís central travessa el terme municipal de nord a sud drenant les aigües dels barrancs i rierols de Benifarquell, Palau, Coma i Piquis cap a la Rambla de Cervera.

El clima és típicament mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus que afavoreix una vegetació característica de bosc mediterrani.

[edita] Història

De l'existència de vida prehistòrica ens parlen el poblat iber del Tossal de Carruana i altres deixalles de l'Edat del Bronze; de l'època romana poca cosa hi ha, malgrat que alguna hipòtesi vol identificar Sant Mateu amb la Intybilys citada pels clàssics; Alfons d'Aragó fa referència a Sancto Mateo en 1195; ocupada per Jaume I (1208-1276) en 1233 de seguida (17 de juny de 1237) fou donada a poblar per Huc de Follalquer, com a representant de l'orde de l'Hospital, que és qui exerceix el senyoriu, a Guillem Forner, Guillem Colom i Pere Clarigues a furs de Lleida; el 4 de juliol de 1255 el rei conqueridor concedeix fira al poble; el 1257 s'atorga el dret a celebrar mercat fent acomplir el privilegi que en aquest sentit havia concedit, en 1244, Jaume I; en 1274 fra Berenguer d'Almenara atorga nova carta pobla, aquesta vegada a Fur de València; en 1315 s'hi va establir la darrera comunitat càtara al País Valencià fins que, sis anys desprès, el seu cap, Guillem de Belibasta, va ser capturat i lliurat a la Inquisició; tota aquesta època és de creixement continuat fins que en 1317 passà a senyoriu de l'orde de Montesa, moment en què es va convertir en la capital efectiva del Maestrat montesià, lloc de residència dels mestres, que se'n manaren erigir en Sant Mateu son palau (la Torre), fins i tot les Corts Valencianes s'hi van reunir en diverses ocasions; durant el segles XIV coneix una àmplia transformació urbanística i floreixen els moviments artístics i culturals amb orfebres com els Olzina i pintors com els Montoliu i la creació de l'Escola de Llatinitats i Humanitats dintre de l'Estudi de Sant Mateu; unionista el 1347-1348, va sofrir la repressió reial després de la guerra, la qual cosa juntament amb les epidèmies de finals del segle XIV i primera meitat del XV tallaren l'expansió socioeconòmica medieval, iniciada per la importància que hi foren adquirint les relacions comercials amb la Toscana, convertit Sant Mateu en centre exportador de llana; en l'església parroquial, magnífic exemplar del gòtic de finals del segle XIV amb portalada romànica tardana i interessant col·lecció d'orfebreria, va concloure el 1429 el cisma d'Occident, en renunciar a la tiara pontifícia Climent VIII (1370-1446); les Germanies convulsionaren Sant Mateu, els habitants de la qual es trobaven molt dividits; els senyors fugiren vers Morella i Benicarló i els agermanats assassinaren Bernat Zaera, lloctinent de Montesa, el 23 de juny de 1521 el comanador major de l'orde, Francesc Despuig, va acabar amb la revolta agermanada al poble; l'any 1587 acaba el senyoriu eclesiàstic que passa a la Corona; en 1586 Felip II (1527-1598) va visitar la vila; la guerra de Successió va sorprendre Sant Mateu en el bàndol maulet però els botiflers comandats pel comte de les Torres assetjaren la vila des el 28 de setembre de 1705 i el 9 de gener de 1706 causant força destrosses i incendis en els edificis, rere la batalla d'Almansa l'ignominiós Felip V (1683-1746) va ordenar la demolició de les muralles; en la guerra de la Independència sofrí la invasió francesa des de setembre de 1810 a juliol de 1813; també el Trienni Liberal tingué escenari a Sant Mateu ja que les tropes constitucionalistes es refugiaren a la població i foren atacades pels reialistes; durant les Guerres carlines tot el Maestrat fou camp d'operacions d'ambdós bàndols, i Sant Mateu no hi fou excepció amb moltes ocupacions carlistes (El Serrador, Cabrera, Forcadell en foren els més importants capitosts) que acabaren en maig de 1839 en què el general O'Donnell (1809-1867) va acabar amb l'ocupació rebel; forta repercussió hi tingué la desamortització de Mendizábal (1790-1853); malgrat totes aquestes vicissituds encara s'hi conserven importants mostres de l'important patrimoni santmatevà.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
1.885	1.814	1.916	1.779	1.780	1.806	1.913	1.956	1.999	2.043

[edita] Economia

L'agricultura (olivera, ametler, cereals, creïlla, hortalissa i llegums) i el turisme són el motor econòmic del poble.

[edita] Política i administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Manuel Vilagrasa	PSOE
1983-1987	José Manuel Vilagrasa	PSOE
1987-1991	Ramón Arnau Garcia	AP
1991-1995	Manuel Ferreres Ferreres	PP
1995-1999	Manuel Ferreres Ferreres	PP
1999-2003	Manuel Ferreres Ferreres	PP
2003-2007	Manuel Ferreres Ferreres	PP
2007-2011	Manuel Ferreres Ferreres	PP

Agermanaments

Baziège (França)

[edita] Monuments

La plaça Major, voltada de vells casalots i d'amplis porxos és el centre la població, vertadera capital històrica de la comarca (tot i que no ho és administrativament), que presenta un ric patrimoni.

[edita] Monuments religiosos

• Església arxiprestal. Dels segles XIII al XV.

Monument clau de l'arquitectura gòtica al País Valencià, reconegut com Bé d'Interès Cultural. Els seus elements principals són: portada romànica (s.XIII), nau gòtica (s.XIV-XV), porta lateral gòtica i torre campanar (s.XV), capella de la Verge dels Àngels (s.XVII) i capella de la Comunió (s.XVIII). En el seu interior, estan les instal·lacions del Museu Arxiprestal.

• Església de Sant Pere. Bastida en el segle XIII i reformada en el XVIII, en estil barroc.

Monument declarat Bé de Rellevància Local. L'església sembla que és la més antiga de la vila i la seva ubicació està en el qual va ser primitiu nucli de la població, conegut com zuda.

Està construïda en maçoneria i cadirat. Als peus se situa la façana principal de cadirat i centrada per la porta d'accés, adintelada. Formant part de la façana es troba una torre de dos cossos, també de cadirat. És un edifici d'una sola nau dividida en cinc trams. Suports de murs, pilastres i arc de mig punt en la nau. Es cobreix la nau amb volta de canó amb llunetes, la capella major abovedada i la sagristia plana. El cor enlaire i als peus, amb barana balaustrada de fusta tornada.

Altres dades d'interès: els murs són del segle XIII a pesar de l'estil divuitesc de la seva façana. Es creu que l'edifici medieval del segle XIII va ser alterat en el barroc amb un revestiment intern i l'edificació de la façana i la torre.

• Església i convent de les Agustines. El convent és de 1590, fou expropiat en la guerra Civil Espanyola per la CNT i restaurat durant la dictadura a les seues propietàries; l'església és de 1704.

Conjunt declarat Bé de Rellevància Local. L'església, està construïda en maçoneria i cadirat, d'una sola nau dividida en quatre trams amb capelles laterals i creuer. La façana està dividida en tres cossos separats per línies d'imposta i amb una rematada en balaustrada cega. Destaquen les dues torres bessones que formen part del cos de la façana i la cúpula del creuer que en l'exterior presenta forma prismàtica. La coberta exterior a dues aigües. En l'interior, suports de murs, pilastres i arcs de mig punt. La volta de canó cobreix la nau, els braços del creuer i capella major mentre que les capelles laterals es cobrixen amb una volta i el creuer amb una cúpula sobre petxines. El cor se situa enlaire als peus de l'edifici.

• Ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Magnífic conjunt dels segles XVI-XVII amb església, hostal, pou i impressionant vista panoràmica.

• Campanar de les Llàstimes. De 1737; única resta del Convent de Sant Domènec, de 1360.

El nom amb el qual se li coneix ve motivat per la desamortització de Mendizábal que fer desaparèixer el Convent. El convent dels dominics estava situat al costat del palau dels Maestres de Montesa i destacava pel seu claustre i església d'arcs ogivals.

Es tracta d'una torre de planta quadrada i quatre cossos. En els tres primers cossos, els murs són de maçoneria i en l'últim de cadirat, amb rematada en barana balaustrada i cos octogonal a manera de llanterna, apareix un escut amb la creu de Montesa i una inscripció que indica 1737.

[edita] Monuments civils

• Ajuntament. Segle XIV. Monument declarat Bé de Rellevància Local. Es tracta d'un típic exemple del gòtic civil valencià.

Palau entre mitgeres construït per a seu de la Cort i conegut per tant com Cort Nova. Presenta una àmplia façana de carreus amb quatre finestres dividides per trencallums en la planta noble. El conjunt de les portes de la façana ha sofert nombroses transformacions igual que l'interior que ha sofert bastants rehabilitacions.

Destaca el Saló de Plens amb bigues de fusta i finestres que comuniquen amb el Carreró dels Jueus, sent una d'elles d'arc trilobulat.

• Carreró dels Jueus. Carrer medieval restaurat en 1992.

• Font de l'Àngel. Datada en 1386, reconstruïda en el XVIII i restaurada en 1867.

Situada en la Plaça Major, espai urbà declarat Bé de Rellevància Local. Aquesta font sembla ser una de les més antigues de la població, encara que la forma actual ha d'estar datada en el segle XVIII, tant per la seva forma com per la imatge que la remata.

La font és de planta octogonal amb reixa de ferro. En el centre, una columna sosté la tassa de pedra composta de dues semiesferes buides i motlures exteriors. En la part inferior s'aprecien quatre canelles en forma de caps d'animal. Sobre l'esfera es troba una base de pedra que sosté la figura en bronze d'un àngel amb vestimentes en moviment, imatge molt pròpia del segle XVIII i que constituïx la representació simbòlica del patró de la població, Sant Mateu Evangelista.

• Font de Santa Maria de Montesa. Datada en 1365. Semblant a l'anterior.

• Palau Borrell. Utilitzat com a Audiència. Segle XV.

Monument declarat Bé de Rellevància Local contigu a l'Ajuntament del que està separat pel carreró dels Jueus. De 1883 a 1892, es va instal·lar en ell l'Audiència d'Assumptes Criminals del Partit Judicial de Sant Mateu, fet aquest que condiciona el nom pel qual es coneix popularment aquest edifici.

Presenta una àmplia façana de carreus de composició simètrica juntament amb una porta d'accés situada sota un gran arc adovelat. També cal destacar el ràfec construït amb vols successius de teules i maó. L'entrada consta d'un ampli espai separat per tres trams d'arcs. L'interior ha estat molt modificat a causa de els diversos usos de l'edifici.

• Palau de Villores. Conegut popularment com el Sindicat. Renaixentista, del XVI.

Monument declarat Bé de Rellevància Local. És un palau renaixentista amb façana de magnífic cadirat que encara conserva la tipologia distributiva del gòtic. Destaquen els següents elements: les pilastres decorades amb grutesques que emboliquen les finestres, l'escut nobiliari situat sobre la porta, la garita lateral, la distribució simètrica de la façana compartimentada per línia d'impostes i l'arc helicoïdal de tradició gòtica i el paviment de l'entrada.

• Forn medieval. En funcionament des de 1386.

Monument declarat Bé de Rellevància Local. Edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a dos vessants. El sistema estructural és de pòrtics d'un sol arc, paral·lels a la façana. La fàbrica és de maçoneria i els arcs adovellats estan toscament treballats. En 1386, el maestre de Montesa Fra Albert de Thous, concedeix a la vila l'establiment de forns sent aquest un dels documentats.

• Muralles. Voltaven la ciutat però van ser enrunades abans del segle XVII. Hi ha escasses romanalles al voltant de l'església de Sant Pere i disseminades pel barri antic.

• Torre de Cantacorbs i Portal de Morella. Del segle XIV.

• Torre Palomar. Masia fortificada del XVI probablement erigida sobre una àrab.

• Les presons. Edifici que albergà la primera presó al poble i que actualment allotja el Museu de les Presons Medievals, amb una bona mostra etnològica.

[edita] Cultura

• Col·lecció Museogràfica "Les Presons": Museu de Càrcels Medievals.

• Museu Històrico i Etnològico Municipal. Museu situat en el Palau Borrull. Està dedicat a la història i costums de la població. En les seves sales històriques destaquen peces com el Peiró de Santa Bàrbara (s.XIV), el “Llibre de Privilegis” de Sant Mateu (s.XV), la maqueta del desaparegut palau dels Maestres de Montesa, ceràmica íbera, etc.

• Museo Paleontològic "Juan Cano Forner". Està considerada com la millor col·lecció privada de paleontologia del País Valencià. Destaca per la quantitat de peces exposades, unes 5.000, per la varietat de les mateixes i pel valor d'algunes seccions, especialment, la de ammonites que és de les millors d'Espanya.

• Museu Axipestral d'Art Religios.

Conté peces relacionades amb la història, el culte i l'ornament de l'Església Arxiprestal de Sant Mateu. Les peces més importants del museu són les de orfebreria. A destacar la “Creu Grossa”, una creu processonal de 1397, obra mestra de l'orfebreria gòtica valenciana, el calze del Papa Luna (s.XV), el reliquiari de Madonna Galina (s.XV) i el Lignum Crucis (s.XV). També mereixen la pena les diferents parts del retaule gòtic de pedra del segle XIV conservades en el museu.

• Estiu Cultural.

Programació cultural amb representacions de teatre i concerts de música clàssica que es desenvolupa al llarg del mes de juliol i primera quinzena d'agost.

• Jornades culturals de Sant Mateu. Del 6 al 8 de desembre.

[edita] Llocs d'interès

• Pont de la Jana. Microrreserva de Flora.
• Racó del Frare. Paratge Natural Municipal.
• Senderisme. Sant Mateu disposa de tres senderes de petit recorregut (PRV) senyalitzats en el terme municipal que abasten la gairebé totalitat del mateix i en part discorren per vies de tradició històrica, com són la Via Augusta i els "assegadors".

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. Del 19 al 29 d'agost. Aquests dies es caracteritzen per la gran animació al poble, els bous, les revetlles, els concerts, els balls, etc. En honor de Sant Climent, el 20 d’agost, es realitza la tradicional dansa del "Ball Pla".

• Sant Mateu Apòstol. El 21 de setembre.

• Setmana Santa. Té com a acte principal la processó de les Verges del Dijous Sant, encara que també cal destacar les processons del Divendres Sant i la de l’Encontre, el Diumenge de Resurrecció. De Divendres Sant a Diumenge de Pasqua se celebra la Fira del Comerç, Arts i Oficis del Maestrat.

• Mare de Déu dels Àngels. Amb la tradicional romeria el segon dissabte després de Pasqua de Resurrecció.

• Sant Antoni. El 17 de gener.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Sant Mateu
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Mateu (Baix Maestrat)

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert