Cervera del Maestrat

De Viquipèdia

Cervera del Maestrat
Cervera del Maestre

Localització
Municipi del Baix Maestrat
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Manc. Castelló Nord Taula del Sénia Vinaròs
Gentilici	Cerverí, cerverina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	93,2 km²
Altitud	n/d (màx.:316 )
Població (2006)   • Densitat	680 hab. 7,3 hab/km²
Coordenades	40° 27′ 14″ N 0° 16′ 31″ ECoordenades: 40° 27′ 14″ N 0° 16′ 31″ E
Distàncies	146 km de València 75 km de Castelló de la Plana 20 km de Vinaròs
Formació Fundació	331 a.C.
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 5 PSPV i 2 PP Antonio Lluch Cardona (PSPV)
Codi postal	12578
Festes majors	Del 3 a l'11 d'agost
Dies de mercat	Dissabte
Fira tradicional	Fira de Nadal Primer cap de setmana de desembre
Web	http://www.cerveradelmaestre.org/

Cervera del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Jordi, Càlig, Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, la Salzadella, Sant Mateu, la Jana i Traiguera.

[edita] Geografia

Un paisatge típic de secà és el qual envolta a Cervera. Superfície muntanyenca, amb una altitud de 316 m. Els seus pics més elevats són Revoltons (635), Perdiguera (516) i Mola (481). El terreny és de naturalesa rocosa i argilenca. Clima de transició entre el mediterrani i el continental.

Posseïx una vegetació a força de carrasques d'altiplà sobre calcàries. La superfície cultivable del terme municipal, està destinada preferentment als cultius de secà: ametllers, garroferes i oliveres, sent escassa la destinada al cultiu de regadiu que és preferentment la carxofa, a part d'alguns cítrics i hortalisses.

[edita] Història

Fundada pels grecs en 331 aC, conserva una vila agrícola romana al Mas d'Aragó; ja en 1157 Ramon Berenguer IV (1114-1162) va fer cessió, confirmada en 1235 per Jaume I (1208-1276), a l'orde de l'Hospital, encara que no seria conquerida fins el 1233; en novembre d'aqueix any 1233 l 'orde de l'Hospital pactà una carta de població amb els musulmans i atorgà, a Miquel de Tivisa, altra per als cristians de tot el districte el 1237. El 1250 s'atorga una nova carta pobla només per a la vila; en 1319 va passar a propietat de l'orde de Montesa, en poder de la qual pertanyé fins l'extinció dels senyorius en el XIX i es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral; fou centre del terme i futura batlia de Cervera, que comprenia els pobles de Cervera, Sant Jordi, Sant Rafel del Riu, Traiguera, La Jana, Xert, Carrascar, Càlig, la Barcella, Rossell, Sant Mateu, Canet lo Roig i Mas dels Estellés.

[edita] Demografia

[edita] Economia

La major part de la superfície conreada del terme municipal es dedica al secà: ametla, garrofa i oliva, hi ha també una mica de regadiu: carxofa i cítrics; la resta de l'economia local consisteix en ramaderia: avícola i porquina i poca indústria: artesania i fusteria.

[edita] Administració

[edita] Monuemnts

[edita] Monuments religiosos

• Església de l'Assumpció. Del segle XVII.

D'una nau i capelles laterals. Portada de mig punt de la primitiva Església del segle XV. Conserva una creu de l'últim terç del s.XVI, probablement de tallers valencians, i una creu processonal de plata daurada, del segon terç del s.XVII, també de la mateixa procedència.

• Capella de Sant Sebastià.

Construït originàriament com hospital, és un edifici de planta quadrada, 3 naus de desigual mesura i arcs irregulars de mig punt i d'ogiva sobre pilars octogonals. Singular en tot el País Valencià. Ha estat rehabilitada recentment.

• Torre - Campanar. Del segle XVIII (1760).

Campanar barroc, hexagonal, alçat prismàtic, tipologia de tradició gòtica i a dos cossos. Realitzat pel mestre Francesc Pérez. En el primer cos existeix una petita porta amb arc de mig punt per la qual s'accedeix a les escales amb un total de 105 esglaons que conduïxen a la part superior. En la façana apareixen petjades d'un antic rellotge de paret així com un senzill escut de la població llaurat en pedra i amb la data de construcció, 1760.

• Ermita de la Mare de Déu de la Costa. Conserva una creu processional gòtica i una talla de fusta del XIV.

[edita] Monuments civils

• Nòria de les Sénies.

Sínia de ferro instal·lada sobre una enorme plataforma circular formada per un sòlid mur de pedra. En la seva part central apareix el corresponent pou d'aigua i en la superior, la plataforma sobre la qual donava tornades la cavalleria. El sequiol pel qual discorria l'aigua per a salvar el desnivell existent, s'eleva i assenta sobre un conjunt de 21 arcs de mig punt (18 en bon estat de conservació i 3 destruïts).

• Moli de l'Oli. Del segle XV.

Antic molí d'oli que es conserva perfectament i que actualment alberga un complet Museu de l'Oli.

• Castell del Maestre de Montesa. Del segle XI.

Destruït per Felip V durant la Guerra de Successió, aquesta situat en el cim de la muntanya que domina la població, construït sobre els fonaments d'un castro íber. Va ser un dels més importants de la regió i va constituir el centre de la futura Batlia de Cervera, que agrupava els territoris de les diverses poblacions properes. Actualment es troba en ruïnes, encara que encara s'observen nombroses restes de muralles i torres, entre les quals destaca la de l'homenatge. Era de planta irregular dispersa, ocupant tot el cim de la muntanya sobre el qual s'assentava. Els habitants de Cervera conten la vella llegenda que en el castell s'amaga un tresor que mai ningú va arribar a trobar.

[edita] Llocs d'interés

• Barranc de la Llaude. Barranco per la llera del qual a l'hivern sempre baixa un fil d'aigua. Conserva una de les sínies més antigues de la població.
• El Morral de l'Àngel. Imponent precipici d'uns cent metres de longuitud que trobem a la Rambla de Cervera i sobre el qual s'assenta un antic i senzilla torrassa de vigilància de reduïdes dimensions. El seu origen geològic és el del desgast de la roca calcària provocat per l'erosió fluvial de la rambla de Cervera al seu pas zig-zag pels peus de la població.
• Fonts: de la Cerverola, de la Roca, de Sant Vicent i del Camí de la Sénia.

[edita] Cultura

• Museu del Molí de l'Oli.

Molí d'Oli de finals del s.XVI. Caseró de 3 plantes, cúbic, té gran interès la maquinària antiga del molí "giny". En el museu poden observar-se totes les fases del procés de producció de l'oli.

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. Últim cap de setmana de juliol i primera setmana d'agost. Amb bous, ball i altres actes culturals i religiosos.

• Jornades Medievals. Se celebra el primer cap de setmana de juliol i organitzades per l'Associació Medieval de la localitat. Durant tres dies el municipi s'adorna amb motius i estendards medievals, se celebren cercaviles i actuacions pròpies de l'època. Destaquen el mercat medieval, la representació teatral de les capitulacions medievals i el Sopar Real.

• Romiatge a la Font de la Salut. Últim diumenge de maig. Romiatge en la qual els veïns es desplacen al Real Santuari de la Verge de la Font de la Salut en el terme de Traiguera. Celebració de la missa en el santuari, concert de la Unión Musical Santa Cecilia, menjar de germanor i revetlla popular.

• Sant Sebastià. El 20 de gener.

• Verge de la Costa. Se celebra el cap de setmana posterior al 8 de setembre. Amb bous, dissabte a la nit revetlla i diumenge Missa Major. En els últims anys s'està celebrant el concurs de fotografia Tomás Monzó sobre les últimes Festes Majors.

• Nadal. S'escenifica un Betlem vivent pels nens del poble, es canten nadales, la Banda de Música fa un concert i es celebra la tradicional Fira de Nadal dedicat a la venda de productes nadalencs.

[edita] Enllaços externs

• Cervera del Maestre
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.