Raúl Castro
De Viquipèdia
Raúl Castro Ruz (nascut a Birán, Cuba, el 3 de juny del 1931), germà menor i col·laborador de Fidel Castro. És el president del Consell d'Estat de Cuba i, per tant, President de Cuba, des del 24 de febrer del 2008, tot i que exercia el càrrec de manera interina des del 31 de juliol del 2006. També ostenta el grau militar de General d'Exèrcit.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
És el més jove dels tres germans Castro. Els tres van ser expulsats del primer col·legi al qual van assistir. Igual com Fidel, Raúl va acudir més tard al Col·legi Jesuïta de Dolores a Santiago de Cuba i al Col·legi de Belén a L'Havana. Com que no estava graduat va estudiar ciències socials. Els germans van participar activament en alguns altercats estudiantils violents. Al contrari que Fidel, Raúl era un socialista convençut i es va unir a la Joventut Socialista, afiliada al Partit Comunista Cubà, de caire soviètic, aleshores anomenat Partit Socialista Popular (PSP).
[edita] Revolució cubana (1953-59)
Juntament amb el seu germà va ser un dels integrants del Moviment 26 de Juliol que va participar en l'assalt a la Caserna de Moncada el 1953, per la qual cosa va ser condemnat a pressó per 22 mesos. Amnistiat, es va exiliar a Mèxic, on va participar en els preparatius de l'expedició del iot Granma, desembarcant a Cuba al desembre del 1956.
Va conéixer Ernesto «Che» Guevara a Ciutat de Mèxic i el va introduir en el cercle revolucionari de Fidel. Raúl també va contactar en l'agent del KGB Nikolai Leonov, qui havia conegut durant un viatge per les nacions de l'bloc de l'Est. Aquesta relació va persistir fins que els germans Castro van prendre el poder a Cuba.
Com a combatent de l'exèrcit rebel, va prendre part en la campanya de Sierra Maestra, i el 27 de febrer del 1958 va ser nomenat comandant i hom li va assignar la missió de creuar l'antiga província d'Orient, liderant una columna de guerrillers, per a obrir a Front Est Frank País cap al noreste.
[edita] Període postrevolucionari (1959-2006)
Va ocupar el càrrec de ministre de les Forces Armades Revolucionàries (ministre de defensa) a partir del 1959. Va reorganitzar l'exèrcit i va reconvir l'armament per a adaptar-lo a les característiques dels subministraments soviètics. El 1961 va passar a formar part de la Direcció Nacional de les Organitzacions Revolucionàries Integrades. Nomenat viceprimer ministre el 1962, des de la desaparició d'Ernesto «Che» Guevara es va convertir en la segona figura política del govern. Va prendre part de la direcció del Partit Unit de la Revolució Socialista (PURS) el 1963, i va assumir el càrrec de segon secretari del Comité Central i del Politburó del Partit Comunista de Cuba (PCC) des que es va promulgar la creació d'aquest (octubre del 1965).
A desembre del 1976 va ser elegit per l'Assemblea Popular vicepresident del Consell de Ministres i primer vicepresident del Consell d'Estat de Cuba (equivalent al de vicepresident de la república), càrrecs que va mantenir, juntament amb els de ministre de Defensa i segon secretari del PCC, en les successives reorganitzacions del nucli dirigent. A partir del 1980 va exercir tasques supervisores juntament amb el seu germà, en els Ministeris de Defensa, Interior, Cultura i Salut Pública.
[edita] Govern interí (2006-2008)
Successor constitucional de Fidel Castro (article 94), el 31 de juliol del 2006 el secretari d'aquest, Carlos Valenciaga, va anunciar que Raúl assumia provisionalment la presidència del Consell d'Estat, la secretaria del PCC i la comandància en cap de les Forces Armades, mentre el seu germà es recuperava d'una intervenció quirúrgica intestinal.
En el temps en què Raúl va dirigir els destins de Cuba de manera provisional, es van destacar els lleugers augments de l'economia, l'aprofundiment del procés socialista i el debate incitat per ell mateix sobre els problemes de la nació que va derivar en un profund anàlisi de la població a partir del 26 de juliol del 2007.
[edita] Govern (des del 2008)
El 24 de febrero de 2008 es elegido Presidente de del Consejo de Estado de Cuba por los Diputados de la Asamblea Nacional del Poder Popular, sucediendo así a su hermano Fidel Castro en la comandancia de Cuba. Desde este puesto gobernará como la cabeza del partido comunista hasta el próximo congreso que se realizará a finales del 2009
[edita] Noves mesures i canvis en la política cubana
{{cquote|..."En desembre vaig parlar de l'excès de prohibicions i regulacions, i en les properes setmanes començarem a eliminar les més senzilles. Moltes d'elles van tenir com a únic objectiu evitar el sorgiment de noves desigualtats, en un moment de escassesa generalitzada, fins i tot a costa de deixar de percebre certs ingressos". Raúl Castro Ruz, 24 de febrer del 2008
Complint el que havia expressat al febrer del 2008, Raúl Castro va començar a llevar diferents traves legals que limitaven el poble, com ara l'accés als hotels i la renda d'automòbils o permetre la venda lliure de telèfons mòbils. Al Consell de Ministres va sol·licitar a l'Assemblea Nacional del Poder Popular el permís d'analitzar fins al final de l'any els possibles membres del gabinet de ministres. Tot això es deu a irregularitats en el treball d'alguns ministeris.
El poble ha dipositat sus esperances en que el nou govern (de marcat estil progressista) de Raúl aconsegueixi resolre els problemes de la doble moneda, i també que s'examinin les deficièncias quant a la gran burocràcia existent en alguns dels dirigents nacionals, la qual cosa acabarà de consolidar la democràcia socialista a l'illa.
[edita] Relacions internacionals
Raúl Castro va començar des dels primers moments del govern provisional fins a l'actualitat com a president legítim a revisar les relacions amb nacions com Mèxic i Rússia, acompanyada a més a més d'una lleugera obertura envers Àsia Menor.
En el seu discurs del 2 de desembre del 2006, Raúl Castro, aleshores president provisional de Cuba, va anunciar que el govern cubà estava disposat a iniciar converses amb els Estats Units a fi d'acabar les limitacions diplomàtiques entre aquestes nacions, la qual cosa suposa el colp definitiu a la inútil repressió política i comercial del govern nord-eamericà.
[edita] Frases importants pronunciades
| « | ..."Assumeixo la responsabilitat que hom m'encomana amb la convicció que, com he afirmat moltes vegadees, el Comandant en Cap de la Revolució Cubana és només un.". Raúl Castro Ruz, 24 de febrer del 2008[1] | » |
| « | ..."D'aleshores ençà han passat 14 anys, en els quals ha canviat considerablement el panorama nacional i internacional. Avui hom requereix una estructura més compacta i funcional, amb un menor nombre d'organismes de l'administració central de l'Estat i una millor distribució de les funcions que compleixen.". Raúl Castro Ruz, 24 de febrer del 2008[2] | » |
| « | ..."Per a evitar efectes traumàtics i incongruències, qualsevol canvi referit a la moneda s'ha de fer amb un enfocament integral en el qual es tinguin en compte, entre altres factors, el sistema salarial, els preus minoristes, les gratuïtats i els subsidis millonaris que actualment suposen nombrosos serveis i productes distribuïts d'una manera igualitària, com els de la llibreta d'abastiment, que en les actuals condicions de la nostra economia resulten irracionals i insostenibles.". Raúl Castro Ruz, 24 de febrer del 2008[3] | » |
[edita] Família
Raúl va ser casat amb Vilma Espín des del principi de la Revolució cubana fins a la data de la mort d'aquesta, el (18 de juny del 2007). Té quatre fills d'aquest matrimoni: Deborah, Mariela, Nilsa i Alejandro.
[edita] Vegeu també
- Fidel Castro
- Mariela Castro
- Partit Comunista de Cuba
