Pterigot
De Viquipèdia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Abella melífera
|
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
||||||||
Els pterigots (Pterygota, del grec pterygotos, "alat") son un taxó monofilètic que agrupa tots els insectes alats, o que deriven clarament d'avantpassats amb ales. Es caracteritzen per presentar ales en el segon (mesotòrax) i tercer (metatòrax) segments toràcics. La presència d'ales sempre va acompanyada d'un reforç de l'exoesquelet (esclerotizació) en aquests segments toràcics, els quals es troben generalment units formant l'estructura coneguda com pterotòrax.
[edita] Característiques
L'ala dels insectes és una estructura laminar de consistència membranosa a la qual li atorga la rigidesa necessària per al vol la presència de venes, que són en realitat tràquees; les venes són usades per a caracteritzar els ordres; existeixen diferents sistemes d'homologació de les venes, els quals són utilitzats per a reconèixer-les i interpretar-les; els sistemes d'homologació més utilitzats són el de Comstock i Needham (1898) i el de Kukalova-Peck (1983).
Si bé la condició ancestral del grup dels pterigots és la presència de dos parells d'ales (fins i tot tres segons la paleoentomòloga Jarmila Kukalova-Peck), es troben grups en els quals un dels parells d'ales està reduït, com en el cas dels dípters (segon parell d'ales) i estrepsípters (primer parell d'ales), o modificat amb una funció de protecció com en els èlitres (primer parell d'ales esclerotitzat) de coleòpters i dermàpters.
La presència de pterigots sense ales (àpters) es considera una pèrdua secundària, com és el cas dels ordres Grylloblatodea, Phthiraptera o Siphonaptera. Es considera que la condició àptera en aquests grups és secundària entre altres coses, perquè existeix evidència en el registre fòssil de membres alats d'aquests grups, com l'espècie extingida Liomopterum ornatum de l'ordre Grylloblatodea que tenia ales, a diferència de tots els representants actuals d'aquest grup.
Es considera que l'evolució de les ales dintre dels insectes ha estat la clau del seu èxit evolutiu (els insectes són el grup animal més divers del planeta), cosa que va ocórrer possiblement en el Carbonífer o el Devonià ja que el fòssil més antic que es coneix d'un ala és del període Carbonífer i pertany a un Palaeodictyoptera, un ordre extingit d'insectes.
Els insectes van ser els primers animals a volar, molt abans que ho fessin els pterosaures i les aus; els primers insectes alats van volar en una atmosfera diferent a l'actual, en la qual la densitat i la concentració d'oxigen eren superiors a les actuals, el que es creu va possibilitar l'evolució del vol en aquest grup d'animals, així com l'aparició d'insectes voladores gegants, sense equivalents en la fauna actual, com la gegantina Meganeura monyi amb 63 centímetres d'envergadura.
Quant a l'origen de les ales s'han plantejat vàries hipòtesis, sent dues les que més acceptació han trobat; la primera postula que l'ala es va originar a partir d'extensions laterals de la regió dorsal del tòrax (notum) i es coneix com teoria paranotal deguda a Crampton (1919); l'altra hipòtesi postula que l'ala es va originar a partir d'una estructura de la pota (exita) i es coneix com la teoria epicoxal proposta per Kukalova-Peck (1978); és de destacar que recents descobriments en els camps de la genètica del desenvolupament i filogènia molecular semblen validar la teoria epicoxal.
L'ala presenta moltes variacions en quant a forma, grandària, textura i coloració, sent de ressaltar les acolorides ales dels lepidòpters, les quals deuen aquests colors al fet d'estar cobertes per petitíssimes escates.
[edita] Classificació
Els pterigots han estat dividits tradicionalment en paleòpters (Palaeoptera) i neòpters (Neoptera), que es diferencien fonamentalment en què el neòpters poden plegar les ales sobre el cos, cosa que no poden fer els paleòpters. La validesa dels paleòpters com grup monofilètic (clade) ha estat moltes vegades qüestionada i la tendència actual és la de considerar-los un grup parafilètic sense validesa taxonòmica.
Entre els paleòpters es troben els ordres Odonata i Ephemeroptera així com els grups paleozoics Diaphanopteroidea, Palaeodictyoptera, Megasecoptera i Archodonata; la restra d'ordres de pterigots estan inclosos dins els neòpters.
[edita] Bibliografia
- Naumann, I.D. (Ed). The Insects of Australia. Cornell University Press. NY.
- Osuna, I. 1995. Morfología de l'exoesqueleto de los insectos. Vol. I y II. CDCH. Universidad Central de Venezuela
