Pterygota
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| Pterigòts | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Volucella pellucens | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Animalia | ||||||||
| Embrancament | Arthropoda | ||||||||
| Sosembr : | Hexapoda | ||||||||
| Classa | Insecta | ||||||||
| Sosclassa | Pterygota | ||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
| Familhas : veire tèxt | |||||||||
Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
.svg/20px-AlphaHelixSection_(blue).svg.png){kind=small}
Dins la classificacion de Bey-Bienko, los pterigòts (Pterygota) son una sosclassa d'insèctes (en oposicion als apterigòts).
Son caracterizats per :
- Doas paras d'alas sul segond e lo tresen segment toracic. Aquestas alas poden desaparéisser (una para pels diptèrs e las doas pels ectoparasits coma los pesolhs, piuses... Los insèctes pterigòts son normalament alats a l'stat adult quitament ce certans representents son venguts secondariament aptèrs (sens alas), aprèp aver agut d'ancèstres alats.
- De metamorfosis al cors de lor desvolopament. S'observa pas jamai de muda posteriora à l'aparicion de la maturitat sexuala.
La classificacion dels insèctes pterigòts es fondada sus l'estructura de la nervacion alaria e la forma de las alas al repaus. Doas principalas seccions de super-òrdres son identificadas :
- los paleoptèrs
- los neoptèrs
Los pterigòts se reartisson en un total de 36 òrdres dont 8 son fossils. Los 28 òrdres actualament representats son formats d'insèctes normalament alats quitament se un certan nombre d'entre eles aguèt perdut lors alas al cors de l'evolucion.
Segon lo tipe de formacion de las alas e lo grau de metamorfòsi, los pterigòts poden se devesir en doas categorias :
- los exopterigòts,
- los endopterigòts.
En regard de las metamorfòsis, los pterigòts alats poden tanben se classar en doas categorias plan distinctas :
- los olometabòls,
- los eterometabòls, eles-meteisses jos-divisats en paurometabòls e en emimetabòls.
