Petrés

De Viquipèdia

Petrés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Gilet i Sagunt.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes i celebracions 7 Personatges il·lustres 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Municipi situat en la part baixa de la vall del riu Palància. El relleu del terme presenta solament tres accidents importants: el riu, que limita el terme pel sud, i les muntanyes de Rodana i Ponera, els vessants de les quals penetren pel nord, arribant a una altitud màxima de 185 m. en un turó d'arenisques triàsiques que s'aixeca al nord-oest de la població. S'inclouen dins de la Serra Calderona.

El mitjà climàtic és el típicament mediterrani. Està envoltat d'horta i sèquies d'època romana que van ser desenvolupades i ampliades pels musulmans. El sòl no conreat correspon al llit del Palància, molt ample en aquest sector, i a muntanyes, cobert amb vegetació de romaní, farigola, camamilla, carrasca, esparraguera, murta i pins.

[edita] Història

Té el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb altre nom en el Llibre del Repartiment; el rei Joan I (1358-1390), en 1389, va vendre a Andreu Aguiló el terç delme i demés drets sobre el lloc; el 27 de maig de 1410 Martí I l'Humà (1356-1410), va concedir a Aguiló el títol de baró de Petrés; lloc de moriscs de la fillola de Sogorb, va veure com 500 dels seus habitants foren embarcats cap a Orà arran de l'expulsió de 1609, la qual cosa deixà el lloc despoblat; el 13 de maig de 1612 Francesc Ferrer, senyor vigent, va donar carta pobla; el 22 de setembre de 1811 fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet (1770-1826), la qual cosa provocà una batalla que es va saldar amb victòria francesa; també en a causa de la guerra de la Independència Petrés hagué de donar allotjament a les tropes espanyoles una vegada expulsades les franceses; la qual cosa va suposar un crebant en l'economia del poble.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
666	712	781	757	741	810	833	867	891	951

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. El principal cultiu és el taronger al que li segueix la garrofera, la nespra i la resta en regadiu està destinat a hortalisses.

Va tenir una fàbrica de pirotècnia. Part de la seva població treballa en les indústries del Port de Sagunt.

[edita] Monuments

• Església de Sant Jaume. Aixecada a finals del XVIII sobre una anterior, de 1577. Conté pintures de Joaquim Oliet.
• Ermita de Sant Domènec. De 1725.
• Castell. Casa pairal dels Aguiló, construïda en el XIV. Actualment es troba en estat de ruïna i l'Ajuntament (maig de 2005) s'ha adreçat a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat demanant les necessàries inversions per a la seua restauració i la del pou morisc del segle XII, que hi ha al seu costat.
• Antiga almàssera. Edifici amb porta d'arc de mig punt i escut nobililari. També molt deteriorada.
• L'Aixeta. Aljub medieval que en l'actualitat serveix com lloc d'exposicions i custodia un museu etnològic.
• Hort Tancat. Construcció a la meitat de l'horta documentada en el segle XVII però possiblement aixecada durant el segle XV-XVI, en el qual el senyor tenia la seva horta i deixava pasturar el seu ramat.

[edita] Festes i celebracions

Les seves festes patronals estan dedicades a Sant Jaume, el 25 de juliol, i a la Puríssima de Petrés. Aquestes festes tenen el seu origen en la terra, en l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes. L'origen d'ambdues festivitats és molt antic, sent la primera d'origen medieval i la de la Puríssima del 7 d'agost de 1687.

Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al segle XXI ha estat la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Aquesta festa la dedicaven els xics solters, "els fadrins", en la vespra dels quals es realitzava la esperada cordà. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Altres dues festivitats importants són les festes de les noies o les xiques, a la Puríssima i la del Xiquet de la Boleta, o Nen Jesús de Praga. L'origen de la primera es troba a mitjan segle XVIII gràcies a la creació de la cofradia de Donzelles de Maria que celebrava les festes el diumenge de després del dia 8 de setembre, passant després al primer diumenge de setembre i en l'actualitat a l'últim d'agost. Després d'aquesta festa se celebra la dels Xiquets, que la celebren aquells que han realitzat la primera comunió o nens d'aquestes edats. La festa la va fundar el màrtir En Vicent Garzando en 1934 perquè els nens tinguessin també la seva pròpia festa. Aquesta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

També se celebra des de 1699 la Trobada amb la seva Enramà el dia de Pasqua, processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replets de branques de pi, nespres, oliveres i palmeres entre altres arbres.

[edita] Personatges il·lustres

Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa (1759-1811), fill del poble que, en prendre els hàbits va passar a ser Fra Domènec de Petrés, fou un reconegut arquitecte que va realitzar la seua obra fonamentalment a Colòmbia en la qual capital, Bogotà, va signar la catedral.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrés

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers | Alfara d'Algímia | Algar de Palància | Algímia d'Alfara | Benavites | Benifairó de les Valls | Canet d'en Berenguer | Estivella | Faura | Gilet | Petrés | Quart de les Valls | Quartell | Sagunt | Segart | Torres Torres